Millor soles que mal acompanyades: les dones trenquen l’estigma de la solteria en la seva recerca d’homes corresponsables

Les dones decideixen estar soles per convicció. Per als experts, la bretxa ideològica, cultural i educativa entre homes i dones és la que està condicionant aquest fenomen. Elles, més preparades acadèmicament que mai –el 62% dels alumnes diplomats de les universitats canàries són dones– i amb ideals feministes, s’han sumit en una voràgine heteropessimista que les acaba empenyent a la solteria. Ells, amb més fracàs escolar –segons l’Enquesta de Població Activa (EPA),el 20,4% dels nois canaris abandonen l’educació a secundària, davant l’11,08% de noies– i una tendència cada vegada més acusada cap als postulats tradicionals i el masclisme, se senten sols, incompresos i les culpen del seu malestar.

Al llarg de les últimes dècades, els experts han intentat donar resposta a aquest nou fenomen social. Les teories han sigut variades i pintoresques, ja que si bé hi ha estudis que al·ludeixen a una mena de solteria voluntària per part de les dones, altres especialistes descriuen el fenomen com una conseqüència de l’èxit laboral femení, que fomenta la recerca d’homes a l’altura d’unes expectatives impossibles o que, fins i tot, pot provocar rebuig i temor entre els homes. La realitat té moltes més arestes, però la conclusió a la qual arriben els experts consultats és que les dones, en general, ja no es conformen i desitgen trobar una persona que cohabiti el món amb ella en igualtat de condicions, no que depengui de les seves cures ni que llasti el seu desenvolupament professional.

Un canvi de paradigma

Psicòlogues i sociòlogues concorden que aquest fenomen no es produeix només en aquelles dones amb més èxit laboral ni en les que es consideren més exigents. Aquesta realitat és transversal. «Té més a veure amb un canvi sociocultural generalitzat», concreta Esther Torrado, sociòloga de la Universitat de La Laguna (ULL). Hi coincideix el sociòleg de la ULL Aníbal Mesa, que afirma que l’avenç del feminisme i l’apoderament de la dona en les últimes dècades ha provocat que aquestes «ja no es conformin amb qualsevol, ni acceptin relacions que es creen des d’una jerarquia on el control el té l’home».

La sexòloga Cristina Izquierdo afegeix que, arran d’aquest fenomen, hi ha una certa tendència social a l’«heteropessimisme». Referent a això és fenomen cultural i relacional, encunyat per Asa Seresense el 2019, que al·ludeix el desengany, cinisme o fatalisme de persones heterosexuals cap a la qualitat de les relacions heterosexuals modernes. Una cosa que, com descriu Seresin –i Izquierdo corrobora a través de la seva pròpia experiència en consulta–, afecta majorment les dones.

El fenomen té un clar inici: la inclusió de la dona al mercat laboral. «Elles tenen menys oportunitats i han de fer un doble esforç per desenvolupar la seva carrera professional», sentencia Torrado. Aquestes expectatives els porten no només a formar-se més i millor sinó també a realitzar certes concessions sobre la seva vida que habitualment els homes no arriben ni a replantejar-se. No en va, són elles les que encara dediquen una major part del seu temps a mantenir un sistema de cures privat que, d’altra banda, ha sigut oblidat per l’Estat.

Tendència a carregar amb les cures

No és només qüestió de percepció. L’Enquesta de Característiques Essencials de la Població i Vivendes (Ecepov) de l’Institut Nacional d’Estadística(INE) corrobora la tendència femenina a carregar amb les cures. A les Canàries, el 21% de les dones canàries s’encarreguen de la major part de les tasques domèstiques davant el 10% d’homes que afirmen fer-ho. En l’extrem oposat, davant el fet que tan sols un 7% de dones (24.200) afirmen no participar de cap manera en les tasques domèstiques de manera habitual, els homes que tampoc fan res a casa les dupliquen: són el 15% i més de 49.000 a les Canàries.

L’esforç que, per tant, les dones han fet per accedir a una carrera laboral sota unes condicions desfavorables, no ha anat alhora amb l’esforç que els homes havien d’haver realitzat per omplir els espais que les dones deixaven buits en l’àmbit de les cures. «Les tasques de cura no només és canviar el bolquer al petit, és llegir-li el conte, portar-lo al metge... tu veus que mentre que els nostres companys poden anar a pàdel o preparar-se un sexenni a la universitat, les dones investigadores han de renunciar a moltes d’aquestes coses –o tarden més a aconseguir-ho– perquè han d’assumir el rol de cuidadora», insisteix Torrado.

Per als que desitgen avançar en la seva carrera professional, la parella es pot convertir en un obstacle més, fins a registrar una «incompatibilitat amb la promoció laboral». I aquest fenomen és encara més visible en les dones amb més èxit professional. «Dones que tenen carreres professionals consolidades són també dones amb més autoestima i millor autopercepció sobre si mateixa, cosa que ajuda a no conformar-se amb qualsevol persona i fer-les una mica més exigents, cosa que pot ser una variable que alimenta aquest fenomen», afegeix Mesa.

Les dades de l’INE mostren que la desigualtat en l’àmbit privat es manté perenne, cosa que no només entorpeix el mateix desenvolupament professional de les dones –que moltes vegades es veuen obligades a renunciar a les seves carreres per a la cura dels seus menors o dependents–, sinó que genera un nou escenari social que repercuteix en l’aspecte més íntim de la vida privada: el sexe.

Es trastoca el desig

«Si com a dona veus que tens més càrrega mental i que ell només fa coses per al seu gaudi personal, al final això deteriora la relació de parella», relata Izquierdo, que insisteix que això pot fins i tot tenir conseqüències en el desig sexual. «És difícil que una dona se senti atreta per algú si l’ha de cuidar com un fill», recalca Izquierdo.

Però aquest fenomen no només està trastocant el desig sexual de les dones, també el dels homes. Perquè per a ells, aquest canvi de paradigma els ha agafat sense armes personals per comprendre’l ni adaptar-s’hi. La sexòloga Laura Morán comparteix que hi ha un canvi de rol i paradigma pel que fa a la interacció sexual. «On abans les dones érem un objecte passiu de desig, ara no només som subjectes desitjants sinó que tampoc necessitem cap altre ésser per sostenir aquest desig», recalca Morán.

En aquest context, «hi ha una dificultat per als homes heterosexuals, CIS i blancs, que abans tenien un lloc al món molt ben definit, per ubicar-se», ressenya la psicòloga especialitzada en sexologia. De fet, ella mateixa rep en teràpia molts homes amb dificultats «eròtic-festives» com a erecció i ejaculació involuntària quan són davant d’«una dona amb molta iniciativa o molt desitjant». «Se senten desconcertats perquè no estan entrenats en aquest rol, i això els porta a adherir-se a pràctiques més tradicionals», recalca Morán, que insisteix en la importància, per això, de fomentar una nova masculinitat, més feminista i en la qual l’home pugui crear una relació en termes simètrics amb la dona.

En aquest sentit, Izquierdo recorda que la «revolució sexual ha sigut fonamentalment una conquesta del feminisme» i que els homes no han tingut la fortuna de comptar amb un moviment similar per desposseir-se de certs estigmes sobre la sexualitat que també els afecten. «Ells no tenen tants referents com nosaltres», ressalta la sexòloga.

Soledat desitjada

Torrado conclou per tot això que, ara mateix, la majoria d’«els homes no estan preparats per assumir una relació de parella en termes d’igualtat». I no molts són proclius a mirar-se cap a dins i treballar-hi. En consultes com les de Cristina Izquierdo, és més comú trobar dones que volen treballar en aspectes de si mateixes que veure un home fent el mateix. «Elles es treballen molt l’afecció ansiosa, els problemes d’autoestima o la gelosia per millorar la seva relació de parella, però ells no fan tanta feina individual, i arriba a un punt en què elles s’afegeixin en el cansament perquè ells no fan res per millorar a nivell de parella», explica Izquierdo

Aquesta realitat també està portant que les dones triïn la soledat. «Moltes vegades no és que no vulguem parella, és que ni les busquem perquè si això ens dificultarà més, no val la pena», sentència Torrado. Una situació que, no obstant, els està obrint noves portes no només cap al seu autoconeixement, sinó també sobrealtres dones. «Les dones s’han organitzat diferent. Elles es queden soles de parella, però d’allà s’han exposat nous projecte sde coliving de dones per compartir estils de vida i generar espais on cobrir certs aspectes d’afecte i cures», recalca Izquierdo. Hi ha exemples per tot Espanya, però Izquierdo se centra en La Matriu, un projecte de coliving de dones en un petit poble de Catalunya on cada una pot desenvolupar el seu projecte vital com consideri gràcies al recolzament de la resta. «Les dones estan més mobilitzades en aquest aspecte», insisteix.

En el costat oposat s’han col·locat els homes que, en alguns casos, estan responent a aquesta llibertat i capacitat d’elecció de la dona respecte a la seva vida sentimental amb una frustració que està derivant agressivitat i violència cap a la dona. «En lloc de fer introspecció i veure en què poden estar fallant, estan culpabilitzant la dona de quedar-se sols», ressalta Izquierdo. De l’esmentada frustració han sorgit certs col·lectius del que s’ha denominat la manosfera o masclesfera, una xarxa indefinida de comunitats nascuda a internet que diuen atendre els problemes que afligeixen els homes davant d’aquesta situació—per exemple, cites romàntiques, aptitud física o paternitat—, però sovint promou consells i actituds nocives.

Notícies relacionades

Agents de paisà de la Urbana de Manresa multen qui deixa les escombraries fora dels contenidors

Controvèrsia pel pregó de la Festa Major de Lleida: "El blanqueig del feixisme a les institucions lleidatanes és intolerable"

Aquests grups difonen mites, pseudociència i mentides sobre el gènere. Un contingut que guanya adeptes entre els joves que senten el pes d’aquesta solitud que no han triat.. En aquest punt apareixen els incels, que consideren que els homes tenen dret a tenir sexe i que les dones els priven deliberadament d’ell.

En aquest context, els experts són taxatius: els que han de redefinir les seves aspiracions i la seva actitud no són les dones, sinó els homes. Des de la corresponsabilitat fins a la seva concepció de la dona i la manera de dirigir-s’hi: «han de posar-se les piles», sentencia Izquierdo.