Barcelona obre el Pavelló 2 de la Fira per ampliar el dispositiu d’assessorament del procés de regularització extraordinària

En un principi, de fet, la idea era que aquestes dues OAC, i també el Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) i una oficina habilitada per a l’ocasió al número 24 del carrer Miquel Bleach, al barri d’Hostafrancs, donessin resposta a les sol·licituds de totes aquelles persones que, precisament, no podrien aconseguir cita prèvia per mitjans digitals. Tanmateix, l’allau de demandes va desbordar ràpidament els quatre centres, i l’ajuntament es va veure obligat a emplaçar moltes de les persones que esperaven a venir altres dies, de manera que la cita prèvia ha acabat sent un requisit imprescindible per ser atès. Ara, el consistori ha optat per obrir la Fira per centralitzar l’emissió d’aquestes cites prèvies.

El recinte obrirà aquest dimecres a partir de les 10.00 hores i a partir de dijous tindrà un horari habitual de 8.00 a 22.00 hores. A més d’empleats municipals, també formaran part del dispositiu personal del SAIER i de la Creu Roja i hi haurà dos punts d’informació i assessorament general. La idea és que, amb el pas de les setmanes, el Pavelló 2 vagi sumant capacitats i que "cap al 15 de maig", segons la regidora Gil, les OAC deixin d’ocupar-se de la regularització.

Més de 100.000 documents

Les xifres de les primeres setmanes després del dispositiu evidencien l’alt nombre de sol·licituds que ha hagut de tramitar el consistori. Des del passat 21 d’abril, quan es va iniciar el dispositiu municipal, s’han emès 94.000 documents entre certificats de l’històric del padró o el volant d’empadronament. Pel que fa als informes de vulnerabilitat, se n’han emès uns 17.000. A més, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit actuar de manera proactiva i ha enviat ja emplenat aquest informe a les 20.000 persones que figuren a la seva base de dades de Serveis Socials i que tenen un telèfon o un correu electrònic registrat. En total, s’han descarregat el document 10.000 persones més, segons ha detallat Gil. La idea és que en les pròximes setmanes es pugui seguir el mateix procediment amb el certificat d’empadronament.

L’Ajuntament de Barcelona preveu que unes 50.000 persones residents a la ciutat acabin accedint a la mesura, de les quals la meitat ja haurien estat ateses pels Serveis Socials en algun moment. A més, a partir de la setmana que ve, també al Pavelló 2, l’ajuntament té previst ampliar el seu assessorament a totes aquelles persones que acreditin que resideixen a Barcelona tot i no estar-hi empadronades. Gil encara no ha pogut concretar com es podrà certificar aquesta residència a Barcelona, ja que s’estan acabant d’ultimar els detalls amb la Delegació del Govern, però ha assegurat que "estarà basat en els documents que es demanen per fer l’empadronament sense domicili fix" que emet el consistori per a les persones sense llar.

El fet que alguns ajuntaments limitessin els seus dispositius de reforç per a la regularització extraordinària a persones empadronades al seu municipi havia aixecat recels d’algunes plataformes i entitats socials. La Xarxa d’Entitats del Padró, per exemple, assegurava que això empitjorava "l’exclusió dels veïns i veïnes" que, per la seva situació de vulnerabilitat residencial, s’han vist privades d’accedir als drets que els garanteix el registre padronal.

Requisits prescindibles

Notícies relacionades

Barcelona obre un nou punt d’atenció per a la regularització de migrants a Hostafrancs

Satisfacció entre els usuaris de l'R4 pel restabliment del servei: "Aquests tres mesos han estat un caos"

Cal recordar que l’informe de vulnerabilitat només l’han de presentar les persones interessades que no han demanat mai una mesura de Protecció Internacional, com l’asil, no poden demostrar que tenen menors o persones dependents a càrrec o bé no tenen tampoc cap contracte ni precontracte de feina. Tanmateix, com que fins ara es pressuposava la vulnerabilitat, molts dels migrants havien decidit optar a la regularització mitjançant aquest últim criteri.

Tampoc és imprescindible, de fet, el document del padró que moltes persones han sol·licitat aquest dilluns al consistori. Qualsevol document nominatiu —com carnets de biblioteca, targetes de transport o segells d’entrada al país al passaport— que dati d’abans de l’1 de gener de 2026 és vàlid per accedir a la mesura.