La CiberComandància de la Guàrdia Civil resol més de 300 delictes en 10 mesos

Són detalls de l’operació Cibermot, l’última de relleu de la CiberComandància de la Guàrdia Civil. La dona va avisar per via electrònica i els guàrdies van arribar a temps de parar transferències de 2,2 milions que els lladres anaven a escampar per un laberint de comptes estrangers. Va ser com atrapar el lladre quan s’està emportant el botí a sobre. Aquest de Cibermot està entre els 190 bloquejos positius d’actius bancaris aconseguits per una nova divisió de l’institut armat que actua en un món virtual i que, abans de complir un any d’operacions, ha rebut ja prop de 40.000 sol·licituds de denúncia. Amb 3.350 delictes registrats al març, és ja la quarta en aquesta activitat mensual, després de Madrid, amb una mitjana de 6.000, i Alacant i València, totes dues amb 5.000.

Van més de 5,3 milions d’euros recuperats de càrrecs indeguts a persones o empreses, el delicte més freqüent dels comesos per mitjans informàtics, i 500 bloquejos positius de fons sol·licitats a diverses entitats bancàries, fruit de l’activitat d’aquesta nova creació de la Guàrdia Civil. La seva estadística inclou 325 delictes aclarits fins a l’abril i 450 persones detingudes o investigades.

L’embrió

L’abril del 2025 va començar l’embrió; en l’equip l’anomenen "nucli generador": el llavors tinent coronel Jorge Juan Pérez Rodríguez –avui coronel en cap de laCiberComandància–, dos capitans i un tinent. El 4 de juliol van començar a operar. Ara l’entitat creix en plantilla i atribucions. Té, entre altres, un equip del Seprona per a delictes ambientals, i s’hi acaben d’afegir experts en armes i explosius, perquè es creuen sovint amb aquest tràfic en les ciberpatrulles. És el cas d’un fusell d’assalt en mans d’un home que en principi estava sent investigat per maltractament animal. Els guàrdies el vigilaven i en les xarxes socials van veure fotos seves en què fanfarronejava amb l’arma de guerra entre les mans.

Al capità Ángel Blanco, un dels fundadors, cap de la Unitat de Policia Judicial de la CiberComandància, se li multipliquen els casos de ciberestafa. Representen el 60% de la feina. Blanco diu que ciberpatrullar "és revisar el món online, el ciberespai, les xarxes socials, la internet profunda... a la recerca d’infraccions administratives o penals que passen en un lloc que no és físic". I comenta el seu company Rubén González, l’altre capità fundador, que, malgrat que no tot el que els expliquen sigui delicte, "cap informació rellevant cau en sac foradat".

Això no és un altre 062, no és només registre i comunicació, ni tampoc rebot de casos. La CiberComandància tracta de principi a final les denúncies que pot assumir en set tipologies que no són només ciber; també hi ha el furt, la pèrdua de documentació, el robatori a l’interior d’un vehicle... A la sala hi ha un murmuri de guàrdies, molts d’ells natius digitals, enfeinats davant els ordinadors. Les seves instal·lacions no són a Madrid, sinó a Lleó. La raó d’aquesta aposta descentralitzadora és que allí hi ha també la seu de l’Incibe, l’Institut Nacional de Ciberseguretat, una de les potes de l’escut cibernètic.

Quan va arrencar, la CiberComandància va rebre 54 sol·licituds de denúncia. L’endemà n’eren 60. Ara n’han arribat a registrar 280 en un dia, molt més que les que reben moltes comandàncies físiques de la Guàrdia Civil. "No esperàvem que fos tanta la demanda de servei. Vam anar creixent, ens vam haver d’adaptar, crear les nostres tàctiques i procediments per gestionar aquest volum tan elevat de denúncies", relata el coronel Pérez Rodríguez, maragato de naixement, que l’institut armat ha col·locat al capdavant de la nova divisió. "La tendència és creixent, ja per sobre de les 5.600 sol·licituds de denúncia al mes", diu. A la CiberComandància ho atribueixen al fet que per a molta gent és menys incòmode i més privat denunciar de manera telemàtica, sense comparèixer físicament.

Els bancs cooperen

Amb un any encara no complert d’activitat, la CiberComandància percep un canvi d’actitud dels bancs. Abans, qualsevol gestió policial sobre un cobrament indegut en una targeta o el moviment del botí d’una estafa xocava amb l’entitat financera, gelosa de les seves dades i tan lenta que les sol·licituds policials s’encallaven en la seva parsimònia. I resulta que, quan es produeix una estafa en l’àmbit telemàtic, "la velocitat és clau. Com més tardes a denunciar, més difícil és recuperar els teus fons", adverteix Blanco. "Quan ens vam començar a relacionar amb els bancs i demanàvem el bloqueig d’actius o informació per a investigacions, les respostes es dilataven dies, fins i tot superaven el mes", recorda el seu cap.

Notícies relacionades

El PSOE demanarà empara al Suprem per les "mentides" d’Aldama

Aldama intenta implicar Sánchez en les comissions sense proves

Després van arribar èxits policials, "i es va anar reduint el temps de resposta als requeriments. D’un mes, a una setmana, després a només tres dies... Avui de vegades una sol·licitud nostra enviada a les vuit del matí, a les deu ja té una resposta". Pérez Rodríguez considera que "el sector financer ha vist que la CiberComandància pot ser una eina útil per a la seguretat d’aquest ecosistema".

Al rebre una informació que és tan variada, la CiberComandància "és una talaia privilegiada des de la qual es pot observar com evoluciona l’activitat delictiva, obtenir patrons, modus operandi de nous tipus d’estafa", assenyala el coronel. Ara arriba la campanya de l’IRPF i portarà altres casos, els de contribuents que reben un cop d’Hisenda, com a posseïdors de guanys que, en realitat, mai han tingut. "Algú els ha usurpat la identitat, els han fet jugar en portals d’apostes, els han registrats premis al seu nom...".