Els joves espanyols prioritzen diners i habitatge i s’allunyen del feminisme i la democràcia

Aquestes són algunes dades de l’informe elaborat per la Fundació SM, institució educativa sense ànim de lucre que treballa per la igualtat infantil a través de l’educació i la cultura. Presentat aquest dilluns a Madrid, l’estudi confirma el gir conservador de la joventut i la desconfiança cap a la democràcia. Gairebé el 56% està d’acord que a vegades cal mà dura encara que se sacrifiquin llibertats, i pràcticament la meitat creu que a vegades un règim autoritari pot permetre una convivència més pacífica.

Basat en més de 1.600 enquestes en línia a persones de tots dos sexes, residents a Espanya i amb edats compreses entre els 15 i els 29 anys, l’estudi constata que la felicitat dels joves passa per la seguretat financera. És a dir, una bona feina, un habitatge propi i molts diners. Poder divertir-se també s’escola entre les prioritats per assolir el benestar. Tanmateix, la joventut es mostra totalment desconfiada a l’hora d’aconseguir aquests objectius. En una escala de 0 a 10, situen la dificultat d’accedir a un habitatge propi en 6,7. Igualment complicat (6,2) troben el fet d’aconseguir independència econòmica i treballar en allò que els agrada.

Desconfiança cap al feminisme

"Joves espanyols 2026. Com són, pensen i actuen" confirma el que molts altres estudis han revelat en els últims anys: l’augment dels estereotips de gènere i la desconfiança cap al feminisme. El 66% dels enquestats per la Fundació SM creuen que algunes dones intenten aconseguir privilegis en nom de la igualtat i sis de cada deu consideren que moltes utilitzen el seu atractiu físic per manipular els homes. Més de la meitat asseguren que les dones solen interpretar com a sexistes simples comentaris innocents. A més, el 42% justifica el fet de controlar les persones amb qui la seva parella es relaciona i un percentatge pràcticament idèntic creu que l’home s’ha de sacrificar per proveir benestar econòmic a la llar. Gairebé el 40% considera que la dona ha de permetre que un home la protegeixi per estar segura.

La suspicàcia cap al feminisme va de bracet amb la desconfiança política i el debilitament del suport a la democràcia. Encara que els joves no mostren desinterès per la política, sí que dubten del sistema democràtic. Gairebé set de cada deu, un 68%, declaren poca o cap satisfacció amb el funcionament de la democràcia. Gairebé el 74% està convençut que tots els polítics són iguals i assegura que el sistema parlamentari milloraria amb més experts elegits pels seus mèrits i menys polítics votats a les urnes. Gairebé el 56% està més aviat d’acord que a vegades cal mà dura encara que se sacrifiquin llibertats. Una altra dada igualment alarmant és que pràcticament la meitat (47%) creu que a vegades un règim autoritari pot permetre una convivència més pacífica.

L’informe confirma un gir ideològic conservador. Des del 2020 baixen uns 12 punts percentuals els joves que es defineixen d’esquerres o de centreesquerra. Mentrestant, pugen gairebé 14 punts els qui se situen en el centredreta o la dreta. "Aquest canvi —asseguren els autors de l’estudi— no sembla ser un fenomen puntual, sinó part d’una tendència més àmplia que es va consolidant gradualment en el temps". Les xarxes socials exerceixen un paper cada vegada més important en la formació d’opinions polítiques. La meitat dels joves afirma seguir activament creadors de contingut o "influencers".

Menys suport a la diversitat i a la immigració

L’estudi registra un descens en el suport a la diversitat cultural. La proporció de joves que defensa que s’han de respectar tots els costums dels migrants disminueix entre 7 i 9 punts respecte al 2005 i el 2020, respectivament. Al mateix temps, augmenta de manera notable l’exigència d’adaptació per part de les persones migrants. Concretament, el 72% dels joves creu que els migrants s’han d’adaptar a la cultura espanyola i no a l’inrevés; el 60% opina que se’ls donen massa facilitats i el 61% vincula la seva presència a l’augment de la delinqüència i la inseguretat ciutadana.

El 65% de la joventut enquestada creu que comença a haver-hi massa immigrants (fa cinc anys ho creia el 34%) i baixa el percentatge que defensa la idea que cal respectar tots els costums dels migrants que no siguin contraris a la Constitució, del 74% del 2020 al 64% del 2025.

En la balança positiva, baixa la idea que "treuen la feina": del 78% el 2005 i del 47% el 2020 s’ha passat al 43% el 2025; i es manté estable la percepció que són necessaris a escala econòmica, tal com expressa al voltant de la meitat dels joves.

Notícies relacionades

Set de cada 10 nois de 12 a 21 anys temen ser acusats injustament d’assetjament sexual o violència de gènere

Montse Pascual, nova directora del Parc: "Treballarem per reforçar l’equilibri entre ús i conservació del cap de Creus"

Les prioritats polítiques fonamentals per a la joventut passen per l’economia i la seguretat. El preu del lloguer, apujar el salari mínim i la reducció d’impostos ocupen les primeres posicions, seguits de garantir la seguretat als carrers, la reducció de la migració irregular i la lluita contra la violència masclista.

Religió i pseudociència

La religió té espai entre la joventut espanyola, atès que els qui es declaren catòlics, tant practicants com no, passen del 31% (2020) al 45%, mentre que disminueixen les posicions no religioses (agnòstics i no-creients). En tot cas, el corrent majoritari no és la religió tradicional, sinó una forma d’espiritualitat que se submergeix clarament en la pseudociència i teories sense base científica. El 60% creu en el karma, gairebé la meitat en la reencarnació, un 44% en les arts màgiques, un 40% en les energies curatives i un 37% està convençut que algunes persones poden llegir i predir el futur.