80 metges controlen les baixes de quatre milions de catalans

Acusacions que la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, Clara Pareja Rossell, rebutja: "La salut de les persones és sempre la prioritat". Explica a EL PERIÓDICO que Salut es troba en un procés de reconversió d’aquest organisme, per al qual pretén contractar més metges, més personal i integrar tecnologies com la intel·ligència artificial (IA) per mirar de supervisar més casos, tenir més temps per valorar-ne cadascun i coordinar millor la informació entre l’atenció primària i els tribunals mèdics. La directora destaca que el sistema de l’ICAM és "molt garantista" i que el seu funcionament "posa al centre la salut de les persones".

Un 7,5% de revisions

A Catalunya, segons les dades obtingudes per aquest mitjà a través del portal de transparència de la Generalitat, l’ICAM va efectuar el 2025 un total de 174.859 revisions a treballadors que estaven de baixa, sobre un total de 2,3 milions de baixes que es van produir aquell any. És a dir, revisa aproximadament el 7,5% del total de processos d’incapacitat. La gran majoria de les supervisions les concentra en baixes de més d’un any de durada.

¿Quines baixes decideix revisar i quines no? "La Seguretat Social comparteix amb la Generalitat informació obtinguda a partir d’un sistema informàtic que analitza moltes variables per mirar d’identificar quins casos necessiten una revisió mèdica i quins no. D’aquesta manera, la Inspecció Mèdica pot centrar-se en els casos que realment ho requereixen, fent un ús més eficient dels recursos i evitant els controls innecessaris", expliquen des de Salut.

En algunes baixes, els metges de l’ICAM arriben a donar l’alta sense visita prèvia, valent-se del seu criteri i les proves mèdiques anteriors que els apareixen a l’expedient. "En alguns casos succeeix", reconeix la directora general d’Ordenació. "El sistema és garantista i el pacient sempre pot impugnar l’alta", afegeix. Quan un pacient no està d’acord amb la decisió de l’ICAM i decideix impugnar una alta, és el mateix ICAM qui avalua i resol aquesta impugnació.

El volum d’expedients que els metges de l’ICAM són capaços de fiscalitzar ha anat en descens durant els últims anys, principalment perquè amb el mateix personal cada vegada han de supervisar més baixes, un repunt comú a la resta d’Espanya i Europa. I això costa diners a la Generalitat. La Seguretat Social, que és qui paga les prestacions per incapacitat que cobren els treballadors malalts, abona cada any a Catalunya uns diners en funció de si realitza més o menys controls, amb l’objectiu de premiar una fiscalització més gran dels processos, per detectar dilacions injustificades o mals usos.

La plantilla d’avaluadors

El 2024, la Generalitat va ingressar el 70% dels fons –uns 2,3 milions d’euros– corresponents a la quota de revisions que li demana la Seguretat Social. El 2023, aquest percentatge va ser del 76%. Revisa una proporció menor a causa de l’augment de baixes i una plantilla de metges avaluadors de 80 efectius, 10 dels quals estan de baixa i set places més estan pendents de cobrir per falta de candidats, segons les dades obtingudes a través del portal de transparència. "La falta d’efectius és un gran problema. No tenen temps per valorar si els treballadors de baixa són aptes o no", afirma la secretària nacional de la UGT de Catalunya, Reyes Solaz. "També és un problema per a les persones que ja estan recuperades, però fa més d’un any que estan de baixa i només l’ICAM pot donar-los l’alta", afegeix.

Des del Departament reconeixen que històricament no han pogut comptar amb la plantilla completa de metges avaluadors perquè una part de les places se’ls queda deserta quan la treuen a concurs. En part ho expliquen per la carestia general de metges, en part perquè reconeixen que és una tasca vilipendiada entre els pacients. De vegades, també en contra del criteri dels metges de capçalera que tracten aquests pacients.

"L’ICAM és un organisme poc transparent, amb un protagonisme a Salut que ens preocupa, fins i tot per sobre dels metges de primària. Han passat d’avaluar incapacitats permanents a fiscalitzar de manera massiva les baixes, o almenys tantes com poden. Els metges de primària se senten vigilats i infravalorats, així ens ho traslladen", afirma la secretària de salut de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez.

Experiència "traumàtica"

La Badea, netejadora del metro de Barcelona, qualifica la seva experiència amb l’ICAM com a "traumàtica". Recorda com el desembre passat, en una cita de "menys de cinc minuts", i durant la qual l’avaluador "ni em va mirar a la cara", li van donar l’alta. Aquesta mare soltera de 50 anys rememora que va quedar en xoc, perquè el facultatiu va decidir considerar-la apta tot i els seus dolors i estar encara pendent d’una prova diagnòstica que confirmés o no la fibromiàlgia.

"El meu metge de capçalera em va dir que anés a la cita i no em preocupés, que com m’havien de donar l’alta si estava encara pendent de proves", afirma. Al cap de poques hores de sortir de la consulta de l’ICAM va rebre l’SMS que tenia l’alta i l’endemà va haver d’anar a treballar, sota risc que l’empresa pogués acomiadar-la si no ho feia. Dues setmanes després d’aquest SMS va rebre la confirmació de la seva malaltia. La Badea va impugnar l’alta de l’ICAM i l’ICAM l’hi va rebutjar. Per normativa, la Badea no podrà tornar a ser examinada per valorar una incapacitat fins a sis mesos després de l’alta.

L’Olga té 49 anys i fins fa poc treballava com a cuinera en un hotel de la Garriga, on feia gairebé dues dècades que hi era. Aquesta dona està operada dels dos braços per epicondilitis, també coneguda com a colze de tennista. Després de cobrir la campanya de l’últim Nadal els dolors li van augmentar i el metge de la mútua li va remetre la baixa, si bé al cap de dues setmanes la mútua va demanar a l’ICAM que li donés l’alta, malgrat no haver començat encara la rehabilitació ni mostrar millora. Quan una mútua demana a l’ICAM que doni d’alta un treballador, ho fa en el 54% dels casos, segonsles dades facilitades per Salut. L’Olga va ser un d’ells.

Incentius milionaris

Fer més o menys controls mèdics és un dels múltiples objectius que marca la Seguretat Social a Salut per poder cobrar fons milionaris. Segons l’últim conveni firmat entre les parts, el pressupost màxim habilitat per controlar baixes i millora dels processos de gestió de la incapacitat temporal ascendeix a 60,07 milions d’euros a l’any. Segons càlculs preliminars del Departament, l’any passat van aconseguir ingressar un terç dels esmentats fons, principalment per l’increment generalitzat de baixes i uns criteris més restrictius imposats per la Seguretat Social.

Els polèmics incentius als centres d’atenció primària –que Salut es va veure obligada a retirar després de les fortes crítiques– buscaven accelerar les proves diagnòstiques per a així reduir la durada mitjana de les baixes. Era un programa de millora de gestió inclòs dins d’aquest conveni amb la Seguretat Social perquè Catalunya rebés més pressupost.

Un 40% dels incentius que dona la Seguretat Social estan directament vinculats a reduir la durada mitjana de les baixes. També demana reduir el cost que cada treballador català suposa a la Seguretat Social. Segons els últims càlculs oficials, Catalunya és un alumne lleugerament avantatjat en aquest segon aspecte. Si es divideix la despesa total en prestacions per incapacitat pel nombre total d’ocupats, cada un d’aquests suposa un cost de 48,5 euros al mes i la mitjana espanyola és de 48,6 euros mensuals.

Anys d’espera

La Rosa María té reconeguda una incapacitat permanent per un trastorn bipolar. L’hi van reconèixer el 2022 i, dos anys després, l’ICAM li va trucar per a un examen. "Tots els informes mèdics deien que no hi havia cap millora i en una sola visita de cinc minuts l’ICAM decideix que està bé. I una vegada decideixen, sempre es mantenen malgrat que presentis al·legacions i t’obliguen a recórrer a via judicial", explica el seu advocat, del Col·lectiu Ronda, Alex Tisminetzky.

Notícies relacionades

Succés surrealista a Oviedo: li cau un martell al cap mentre passejava amb la seva mare

El Papa proclama 50 nous màrtirs catalans de la guerra civil espanyola

La Rosa María, incapaç de treballar, va estar dos anys sense cap ingrés i pendent de la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que li va arribar fa un mes, li va reconèixer de nou la incapacitat permanent i la seva pensió. "En temes de salut mental l’ICAM revisa els casos cada dos anys, aproximadament, i és més habitual del que hauria de ser que deneguin invalideses a persones que no tenen millores", explica el seu advocat. Salut insisteix que aplica únicament criteris mèdics en la seva gestió, prioritza la recuperació dels pacients i que l’existència d’aquests fons variables que l’habilita la Seguretat Social no condiciona la seva pràctica mèdica. Com a prova, insisteixen a indicar, el fet que no aconsegueixin el 100% dels fons disponibles.

La directora general d’Ordenació defensa la necessitat de millorar la seva operativa per a així poder diagnosticar millor i més ràpid, citar més gent i abans i poder fer-ho amb millor informació, incrementant el personal i incorporant les noves tecnologies al procés. Des de Salut expliquen que estan treballant en una nova plataforma informàtica per als metges de l’ICAM per millorar la transmissió d’informació i l’automatització de processos mitjançant IA que permeti llançar alertes sobre tractaments suggerits o alertin en cas de recaigudes. En aquest sentit, establiran una cronologia de tota la baixa, similar a la que ja regeix en l’atenció primària de cara a fer el seguiment de les embarassades.