Un Sant Jordi fabulós i sense crisi d’identitat pol·linitza BCN

Davant el dubte, més Sant Jordi. Més de gairebé tot: incloses les tones de molesta pelussa dels plàtans, potser una venjança vegetal davant el desplegament de paper en circulació, i les inoportunes ratxes de vent. Una combinació gairebé letal que ho tenyeix tot de groc. Res greu, en qualsevol cas. ¿Una altra manera de veure-ho? Sant Jordi pol·linitza Barcelona i se’ns cola fins a l’interior. Fora d’això, cop de cap a ple rendiment, gentada d’impressió i la uclésmania campant al seu aire de parada. "¿No teniu llibres ja firmats? Que la cua és impossible", diu algú a La Central. Difícil resumir-ho millor. A peu de carrer, gent per tot arreu, embussos ja rutinaris davant la Casa Batlló i alguna ensopegada aparatosa amb els separadors del carril bici. Pur Sant Jordi, vaja.

Mendoza, per cert, ho firma tot i més. Piles d’exemplars lluents de La intriga del funeral inconveniente i velles còpies de La ciudad de los prodigios. Al final sí que serà veritat que és el Dia del Llibre. Del seu, concretament. A la solapa de l’americana, ben visible mentre firma i atén lectors, un drac amb una rosa. Tot en ordre. "Fa goig. Que es repeteixi cada any", valora l’escriptor. ¿Serà aquest paio que li fa ombra a cada firma un guardaespatlles? A saber. Que seguim amb el dubte és el millor podia passar.

Tampoc Regina Rodriguez Sirvent, la gran triomfadora en català, sembla donar l’abast. Amb una pila de crispetes com a attrezzo o avituallament, ves a saber, firma sense parar exemplars de Crispetes de matinada sense que la cua sembli anar a la baixa. Dues tandes de tres hores i cruiximent als canells.

Una llista provisional

La llista dels més venuts, publicada pel Gremi de Llibreters al vespre, confirma el que ja s’intuïa: Regina Rodríguez Sirvent i Gil Pratsobrerroca dominen en català, mentre que Eduardo Mendoza regna en castellà. ¿La sorpresa? Aramburu s’imposa a Lucía Solla Sobral, David Uclés i Juan Gómez Jurado, mentre que en català es cola entre els cinc més venuts Carles Rebassa, guanyador de l’últim premi Sant Jordi. A la photo-finish, una facturació total de 27 milions d’euros, gairebé un milió més que l’any passat.

¿El que no explica el rànquing? La tirada d’Irene Solà fins i tot sense comptar amb una novetat recent, el club de fans de Jaime Bayly i el furor per Pol Guasch. Veure Han Kang servir-se cerimonialment un te i Ali Smith brindant amb un imaginari vas de whisky escocès "per Barcelona, per Catalunya, pels llibres i per Sant Jordi". La sorpresa i els ulls com plats, tot i el punyeter pol·len. El miracle de Sant Jordi, com ho anomena Javier Cercas.

Joël Dicker, que ja va ser a la ciutat fa 14 anys, continua sense donar crèdit. "És molt més que un èxit, hi ha veritable amor. Vivim en un món en què moltes coses que es compren no tenen valor, i els llibres són exactament l’oposat, són una cosa significativa", explica el suís mentre la quilomètrica cua de lectors que espera sota el sol comença a impacientar-se. El nord-americà J. D. Barker, de rigorós estrena, també al·lucina. "Un escriptor passa la major part del dia sol i això és un gran xut d’energia", assenyala, francament desconcertat.

Com va dir dimecres en el seu pregó Smit, "tant de bo Sant Jordi fos contagiós". Tant de bo, sí. Com un virus tropical en expansió que permet als barcelonins reconquerir durant unes quantes hores el centre de la ciutat. "Tant de bo més dies així per alimentar l’esperança", replica a primera hora del matí, llibreters encara lleganyosos i floristes despertant-se, Francesc Torralba, premi Josep Pla amb Anatomia de l’esperança i menció d’honor al més matiner de la jornada. Al seu costat, Agnès Marquès mostra la tinta verda, "color boscos de Texas", amb què signarà exemplars de La segona vida de Ginebra Vern, mentre resumeix el sentit de la jornada. "És el moment de veure la cara de la gent que hi ha a l’altre costat. Escrivim per a això", diu.

Per arribar a això, però, cal passar primer per una Rambla oberta en canal, distopia de rases i laberints per a gaudi de Gurb i companyia i que ha tingut com a relleu l’avinguda de la Catedral, i aconseguir fer-se un forat en el tradicional (i cada vegada més atapeït) esmorzar d’escriptors al Palau de la Virreina. Vet aquí, entre termos de cafè i croissants, el punt de partida d’aquests 3,7 quilòmetres de llibres, escriptors i gent a dojo. "Hi ha ciutats que celebren la literatura i d’altres com Barcelona que també la viuen i la defensen. És com si per un dia la ciutat es declarés obertament romàntica i més sàvia", celebra l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Al seu voltant, tot és formigueig d’escriptors, intercanvi d’anècdotes i retrobaments eufòrics. Ali Smith saluda efusivament Biel Mesquida ("my brother!"), Eva Baltasar recorda un any que un home se li va presentar amb vuit exemplars de Permagel per regalar a tots els nets i besnets i Núria Cadenes desactiva qualsevol crítica possible a la diada: "També hi ha molta gent en un partit de futbol o un concert i ningú es queixa", sentència.

Llargues cues per Uclés

Notícies relacionades

Celorio lliga la nacionalitat mexicana «a la història i la cultura espanyoles»

La primavera comença a Catalunya amb el Sant Jordi Musical a la Damm

"És absurd, però tot el bonic és absurd", resumeix Carlos Zanón mentre atalaia des de la distància la cua que espera David Uclés, serpentejant conga que ja travessa el carrer Diputació a primera hora. Queda clar que l’autor de La ciudad de las luces muertas serà un dels noms de la jornada. Ell, per si de cas, ha vingut a Barcelona amb 14 bolígrafs de doble punta i moltes ganes de viure una versió corregida i augmentada del seu triomfal Sant Jordi de l’any passat. "Ja he gastat el primer", proclama orgullós després d’una primera hora de rúbrica i selfie. "No deixis mai d’il·luminar-nos", li crida algú.

Vila-Matas, visiblement sorprès davant la quantitat de gent que arrossega l’andalús, fa broma dient que a ell el premi Aena l’ha tornat mediàtic. ¡A aquestes altures! "Em paren pel carrer perquè es pensen que he guanyat el milió", deixa anar. Això sí: segur que a Uclés ningú li demana que signi un llibre de Roberto Bolaño, com li passa a mig matí a l’autor d’El mal de Montano. Entre els debutants, sorpresa absoluta, esglai total. "Això no es pot explicar", diu Gil Pratsobrerroca, autor del molt buscat i regalat El joc del silenci. "Una dona m’ha vingut i m’ha dit que ha superat una pneumònia amb el llibre. He flipat", afegeix. El mateix amb Lucía Solla Sobra, autora del llibre-fenomen Comerás flores i sensació de Sant Jordi. "És la meva primera vegada, també com a lectora, i ara vull tornar-hi cada any. M’han vingut a veure moltes Marines i moltes supervivents", explica. Com per perdre-s’ho.