La Hankangmania controlada es desferma a BCN

Res més allunyat de la bullícia de Sant Jordi que el món flotant i misteriós de Han Kang, la premi Nobel sud-coreana, a qui és fàcil atribuir fòbia social d’acord amb les seves novel·les pausades i silencioses. Però res d’això s’ajusta exactament a la realitat.

L’autora va començar el dia fent una caminada sola i anònima pel passeig de Gràcia, poc abans que les parades comencessin a col·locar els llibres, i tot i que havia sigut advertida, era difícil per a ella fer-se a la idea de la marea humana que passaria per aquells carrers, cosa gens desitjable per a qui regateja el nombre d’entrevistes, detesta les fotos i accedeix a firmar i dedicar tan sols cent llibres en la compareixença que la seva editorial, Random House, li va organitzar en una operació perfectament controlada.

Va ser en l’apartat pati de La Central del Raval, un lloc on era possible abstreure’s de la gentada gràcies a una ordenadíssima cua i un centenar de paperetes numerades –com al mercat– que alguns lectors van demanar quedar-se com a record, a més de la firma. Mentrestant, cent fans més de la coreana es van quedar sense premi, mirant de no perdre l’esperança fins que es va fer evident que la Nobel no ampliaria el que havia promès. L’autora ja s’havia atabalat prou dimarts al CCCB quan 400 lectors, d’un total dels 750 que van seguir l’acte en què va intervenir, van intentar aconseguir una firma. Per això les estrictes mesures per Sant Jordi.

Entre els que sí que van obtenir l’anhelat trofeu, majoritàriament joves, van abundar els que li van portar algun obsequi, com ara un drac de peluix, una rosa, un poema i alguna manualitat, que Han rebia cerimoniosament, mentre la seva traductora, Eun Jin, li escrivia els noms dels afortunats, que ella copiava aplicada. Una lectora canària, la Míriam, de 29 anys, recordava la primera vegada que va llegir La vegetariana i el fort impacte que li va produir: "M’explicava uns fets que no aconseguia entendre del tot, però hi havia una cosa poderosa que estava passant i que només aconseguiria entendre si continuava llegint". I les firmes s’estampaven en llibres en anglès, en xinès –Han va escriure la seva dedicatòria, suposem, en perfecte mandarí– i fins i tot en una bonica edició en hongarès de La classe de grec, sense oblidar Actes humans, l’obra preferida del seu editor, Abert Puigdueta, que la va acompanyar en tot moment. Per a la Seoyoon, una jove coreana que fa 11 anys que viu a Barcelona i ha llegit l’autora en castellà, és una manera de recuperar les seves arrels. "Prometo tornar a llegir els seus llibres, però aquesta vegada en coreà, quan torni allà l’estiu que ve", afirmava.

Moderada en paraules, Han Kang, que en les distàncies curtes es mostra molt més relaxada, amb un somriure difícil d’interpretar, mig amable, però ves a saber, assegurava que estava "encantada" amb aquesta festa, de la qual va gaudir i es va protegir a parts iguals.

Almodóvar i Bayona firmen llibres davant una allau de fans

El cineasta manxec va estampar la rúbrica en guions de les seves pel·lícules i el català va delectar amb la història de la seva vida

Amb un lleuger retard, el pol·len voleiant i les llibreries plenes a vessar –"¡no puc entrar a cap llibreria!", clamava un home pel mòbil–, Pedro Almodóvar arribava a l’estand de Finestres imbuït de la categoria d’estrella absoluta. Moltíssima gent a la cua perquè els firmés un o més llibres. Moltíssima gent darrere de l’estand fent el xafarder. Micròfons i càmeres. Tantes firmes com selfies. Una parella una mica despistada va passar pel meu costat preguntant si es tractava d’un youtuber quan van veure la gentada que hi havia esperant la seva valuosa firma.

A la taula hi tenia exemplars dels guions de les seves dues últimes pel·lícules, això és, Amarga Navidad i La habitación de al lado, i del llibre de relats El último sueño, que ja va presentar al Sant Jordi del 2023. Però el públic apareixia amb altres obres. Un home li va portar per firmar el preciós Storyboarding Almódovar, una col·lecció de storyboards apareguda fa uns anys.

Un altre portava el llibre amb el guió de Todo sobre mi madre: "És una religió", deia. Al seu costat, una dona explicava que Almodóvar li havia dit: "¿Com és que m’estimes tant?", perquè ja va fer cua fa tres anys. Una noia se n’anava feliç amb un exemplar firmat d’Amarga Navidad sota el braç. "¿Ho has aconseguit?", li preguntava una dona de la cua. "Sí, sort". Companyonia entre caçadores de firmes. "Gràcies, Pedro" i "gràcies, guapo" se sentia davant i darrere de l’estand. Un núvol de fotògrafs es va situar davant de l’autor abans que comencés a firmar, i el seu germà, Agustín Almodóvar, els immortalitzava a ells amb el mòbil. Al cap de mitja hora d’haver començat l’acte, la cua continuava fins a travessar com un bisturí la rambla de Catalunya.

Quan Almodóvar començava la segona tanda de firmes, cap a la una del migdia, a la plaça de Catalunya amb Portal de l’Àngel iniciava la sessió un altre cineasta ben conegut, J. A. Bayona. La cua era igual de generosa, un xic caòtica i repartida entre 12 estands amb un nombre equivalent de signants.

Notícies relacionades

Un estudi alerta de la "degradació nocturna" del parc de la Massana de Salt

ALDI impulsa el consum dels frescos a Espanya amb preus un 15% més baixos que la mitjana del sector

Una història "inspiradora"

Bayona presentava El nen que volia volar, un llibre sobre les seves vivències amb textos de Toni Ulled Nadal i il·lustracions de Sol Ruiz. Tots tres firmaven els exemplars. Una dona, la Gemma, esperava el torn a la llarga filera de gent, aliena a la bullícia mentre llegia el llibre. Explicava de què tracta i per què li interessa tant: "M’agraden molts les pel·lícules de Bayona. El llibre explica el seu passat molt humil i com somiava ser director. És una història molt inspiradora. Tinc un fill petit i em fa molta il·lusió que l’hi dediqui".