Mesura polèmica a Catalunya

ERC i Comuns rebutgen el desplegament de Mossos en 13 instituts i demanen la compareixença de Parlon i Niubó

Els republicans assenyalen que el pla, que han qualificat de "poc afortunat, populista i condemnat al fracàs", pot ser discriminatori en "assenyalar centres"

Gorra de un agente de los Mossos dEsquadra en una escuela en una imagen de archivo.

Gorra de un agente de los Mossos dEsquadra en una escuela en una imagen de archivo. / Joan Cortadellas

2
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

ERC i Comuns han registrat aquest divendres al Parlament la petició de les compareixences de la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i de la d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, per donar explicacions sobre el polèmic pla pilot que suposa la "integració" —l’expressió concreta que fan servir és la d’"agents integrats"— d’un Mosso d'Esquadra —de paisà i sense arma— a 13 centres educatius catalans. Una mesura que tots dos partits rebutgen.

Esquerra Republicana ha exigit en un comunicat al Govern una rectificació en l’impuls de la prova pilot, una mesura que, subratllen, no ha estat presentada al Parlament i de la qual se’n desconeixen els detalls. Els republicans coincideixen amb la comunitat educativa —docents i famílies s’hi han pronunciat en contra— a oposar-se a un pla que qualifiquen de "poc afortunat, populista i condemnat al fracàs", a més de discriminatori en "assenyalar centres".

Sense consens

"Enviar mossos als instituts no contribueix en absolut a millorar la convivència als centres; cal buscar el consens de la comunitat educativa a l’hora d’impulsar mesures que contribueixin a millorar la convivència als centres educatius", prossegueix el comunicat dels republicans, que asseguren apostar per "un model de convivència als centres educatius basat en la dignificació i adequació dels espais", i en la dotació del personal docent i de suport necessari en aquells centres on pugui haver-hi necessitats específiques d’atenció a la complexitat.

En la mateixa línia, la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, assegurava ja aquest dijous que el que necessiten els centres és, d’una banda, mediació, i de l’altra, "reforçar la figura del coordinador de convivència i de benestar", que estan reivindicant, segons ella, més hores, més disponibilitat i més recursos per treballar els problemes als centres educatius.

Notícies relacionades

La polèmica per l’enviament d’agents "integrats" als centres arriba en plena mobilització docent per les seves millores laborals i les millores del conjunt del sistema públic. De fet, una de les principals reivindicacions d’escoles i instituts és disposar de més educadors socials als centres educatius. En aquest context, la notícia de l’enviament de policies a les escoles ha causat un gran malestar.

El Departament d’Educació i Formació Professional, reticent a donar explicacions sobre l’assumpte, subratlla que, segons l’OCDE, "un de cada dos països desenvolupats té programes similars" de col·laboració entre escola i agents de l’autoritat "amb finalitats preventives" i que comunitats com Galícia, Navarra, Andalusia, Madrid o Illes Balears ja el tenen instaurat als seus sistemes educatius.