El declivi de les aus de zones agrícoles s’intensifica i arriba a «nivells crítics»

L’estudi del Consell Europeu de Censos d’Aus, publicat a ‘Conservation Biology’ i liderada per tres centres catalans (el CREAF, l’ICO i el CTFC) ha analitzat la situació de 43 aus concretes a través d’uns mapes de distribució que poden. Les regions més afectades pel declivi són Espanya, Portugal, França i Itàlia, però també hi ha zones de l’Europa central com Polònia i la República Txeca.

«La col·laboració d’ornitòlegs de camp, entitats especialitzades en els ocells i modelitzadors ha facilitat un seguiment detallat que ens ha permès analitzar com evolucionaven les poblacions», detalla Sergi Herrando, investigador del CREAF i de l’ICO i autor principal del treball. Les conclusions situen l’escenari en «nivells crítics», ja que l’escassetat d’aquestes espècies pot comportar conseqüències perilloses per als ecosistemes, al quedar malmesa la seva funció ecològica. Es pot assenyalar que aquest tipus d’aus contribueixen al control natural de plagues i insectes, alhora que actuen com a dispersadors de llavors. A més, les aus, com les papallones, són un indicador de salut dels ecosistemes. Si els ocells, decauen, es pot constatar que també ho estan fent altres organismes més petits i imprescindibles per a la cadena tròfica i la biodiversitat global.

Químics i abandonament rural

Tot i que l’estudi no examina de manera directa què està provocant aquest retrocés, els investigadors apunten que probablement intervenen diversos factors alhora. Entre ells destaquen la intensificació agrícola i l’ús de substàncies químiques, l’abandonament de zones rurals, que afavoreix l’expansió del bosc i redueix els espais oberts que necessiten aquestes aus, els episodis de pluges intenses, capaces d’afectar nius i postes, i l’increment de les temperatures, que pot dificultar la supervivència d’algunes espècies a la regió mediterrània.

Entre les espècies que presenten un retrocés evident a la península Ibèrica es troba el torlit (‘Burhinus oedicnemus’), una espècie que es veu especialment afectada per la intensificació de les pràctiques agrícoles. Però també mostren una tendència negativa el capsigrany (‘Lanius senator’) i el còlit (‘Oenanthe hispanica’). En el cas d’aquesta última espècie, la probabilitat d’albirar-la a Europa s’ha reduït en un 3,7% en una dècada.

No obstant, hi ha espècies que evolucionen positivament. En un context de pèrdua d’hàbitat i poblacions de les aus agràries, destaca la millora del gaig blau (‘Coracias garrulus’) en alguns punts del nord-est de la Península. Els científics consideren que aquest avenç es pot relacionar amb mesures de conservació concretes aplicades a la zona.

Claus per a la gestió

De fet, la idea d’Herrando és que els mapes elaborats puguin permetre una millor gestió i restauració de les espècies d’aus a Europa. Els resultats de la investigació, per exemple, podrien ser útils a l’hora d’orientar futures accions de conservació, a més de servir per comprovar si el que s’està fent dona resultats. Un exemple és el botxí ibèric (‘Lanius meridionalis’), sobre el qual l’UICN compta ara amb noves dades per valorar millor el seu grau d’amenaça.

Notícies relacionades

Crisi de pol·linitzadors: desapareixen abelles i papallones per l’agricultura intensiva i la destrucció d’hàbitats

El pla de xoc contra la multireincidència cristal·litza: augmenten un 40% les sentències contra aquests delinqüents

Segons la informació recollida, aquesta espècie, present únicament a la península Ibèrica i el sud de França, es troba en una situació pròxima a la categoria d’amenaçada. Els investigadors assenyalen que, lluny de recuperar-se durant l’última dècada, ha continuat perdent presència en àmplies zones de la seva àrea de distribució.

Un altre cas paradigmàtic és el de la tórtora comuna (‘Streptopelia turtur’). El treball mostra que aquesta espècie va reduir la seva presència entre el 2013 i el 2022. No obstant, després de la moratòria de caça impulsada posteriorment des de la Unió Europea, s’ha detectat una millora recent, fins al punt que actualment la seva caça torna a estar permesa, una decisió que els científics i les entitats ambientals qüestionen.