"Si torno, em mataran"

L’hondurenya Yeni Sánchez parla de la regularització extraordinària com qui parla de l’última oportunitat. No ho fa amb el llenguatge fred dels decrets ni dels tràmits, sinó amb el cansament de qui fa temps que sobreviu pendent d’un paper que li permeti mantenir la família i desfer-se de la sensació que tot penja d’un fil. "Em canviaria la vida; és l’última esperança després que m’ho hagin denegat tot", assegura. "Si no hagués sigut per la regularització, no ens hauria quedat més opció que tornar, perquè no podíem quedar-nos aquí tota la vida sense papers i sense poder treballar; però també sé que si torno, em mataran".

Extorsió i amenaces

La seva història comença molt lluny de Girona, a Tegucigalpa, capital d’Hondures, en un barri on la delinqüència i l’extorsió marcaven la vida quotidiana. La família regentava un negoci d’alimentació, però sostenir-lo es va acabar convertint en una condemna. "Si el negoci facturava 1.000 euros al mes, havíem de donar la meitat a una banda criminal i, si no, amenaçaven de matar-nos, ho feien amb nosaltres però també amb tothom que tenia un negoci", explica. Ella no els va poder pagar la suma que li demanaven, així que "d’un dia per l’altre" va treure la seva filla de l’escola "per por que la segrestessin" i se’n van anar a viure el més lluny possible, al poble del seu marit. A Girona tenia una germana i va veure que era l’única sortida per poder "viure segurs".

Notícies relacionades

La dona de Cristiano Ronaldo, Georgina Rodríguez, dona 120.000 euros "fonamentals" per al tractament del nen amb síndrome de Nedamss

Els reptes de la innovació tecnològica i l’absentisme

Va arribar el març del 2023, sola (el seu marit va venir mig any després), embarassada de sis mesos i amb una nena de set anys. Quan va aterrar a Girona, va sol·licitar la protecció internacional al Govern, que l’hi va concedir durant un any. Aquell escut temporal li va permetre treballar de caixera en un supermercat però, un any després, al demanar la renovació, l’hi van denegar i "automàticament" es va quedar sense feina. "Jo havia vingut a treballar, tenia tota l’energia per fer-ho, però vaig passar de poder treballar legalment a estar en situació irregular". El seu marit també es va quedar fora del sistema. Aquí, tant ells com els seus fills han arrelat –estan aprenent català i els dos nens estan escolaritzats a la ciutat–, però els papers no han arribat. "Ningú et vol agafar estant en situació administrativa irregular, ni en fàbriques ni netejant cases; la meva germana ens manté des de fa mesos", lamenta.

És aquí on la nova regularització extraordinària de 500.000 persones estrangeres que viuen a Espanya deixa de ser una xifra i comença a tenir rostre. Yeni Sánchez és un dels perfils que s’hi podrà acollir, ja que havia sol·licitat protecció internacional abans de l’1 de gener del 2026, un dels supòsits que recull la norma. El decret també obre la porta a persones que ja eren a Espanya abans d’aquesta data, que puguin acreditar almenys cinc mesos de permanència ininterrompuda, que no tinguin antecedents penals ni suposin una amenaça per a l’ordre públic. Amb tot, han de complir un dels requisits previstos: haver treballat o acreditar la seva intenció de treballar, conviure amb fills menors o familiars dependents, o trobar-se en situació de vulnerabilitat. Aquesta vulnerabilitat, segons el text aprovat, s’haurà d’acreditar amb un certificat dels serveis socials competents o d’entitats col·laboradores inscrites al registre.