El Govern treballa per tenir en compte el català en l’arrelament

En aquesta fase inicial el català no hi juga cap paper –ni tampoc el castellà–. No obstant, sí que pot tenir-lo en la renovació posterior, que no és automàtica i que s’ha de fer al cap d’un any. Serà llavors quan, per mantenir els permisos de residència i treball, l’Administració posarà diverses condicions.

Si el sol·licitant té un contracte i compleix la cotització a la seguretat social, el permís serà renovat sense problemes. Si no, hi ha dues possibles vies: "Acreditar estar buscant feina activament i estar degudament inscrit en el servei públic d’ocupació" o "aportar un informe d’esforç d’integració". Així ho estableix el decret publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que explicita que "els òrgans competents" per fer aquests informes, i "recomanar la pròrroga", són les comunitats. "L’informe, si és favorable, certificarà, entre altres elements, l’aprenentatge de les llengües oficials del lloc de residència", diu la normativa.

L’Executiu liderat per Salvador Illa considera que aquesta redacció els habilita per "desplegar una normativa pròpia" i asseguren que ja hi estan "treballant", tot i que de moment eviten detallar quins serien els requisits exigits. És a dir, si per aconseguir aquests informes d’arrelament seria suficient amb haver realitzat un curs, com passa ara, o si s’hauria d’acreditar un cert nivell mitjançant un examen. De moment, el Govern només ha concretat que el curs vinent es crearan 50.000 noves places per aprendre català, que s’afegiran a les 100.000 existents. L’oferta, per tant, augmentarà en un 50%, tot i que la previsió és que es regularitzin entre 120.000 i 150.000 migrants que resideixen a Catalunya.

Junts, en canvi, ho considera insuficient. Els postconvergents lamenten que el català "només aparegui en un informe d’arrelament opcional en casos concrets", i no com una condició sine qua non. "Es tracta d’una via excepcional, però si les persones regularitzades ja treballen a Catalunya no és necessari que acreditin cap coneixement de la llengua", denuncien des del partit, i consideren que aquest procediment directament "exclou el català com a requisit a l’hora d’adquirir la residència" i acusen el Govern d’"enganyar".

Notícies relacionades

Almenys un 10% de sol·licituds de regularització ja han estat presentades a tot Espanya

Francis Holway, expert en nutrició: "El més important és gastar calories a part del gimnàs"

El sistema actual

Actualment, el català ja és un criteri que la Generalitat té en compte a l’hora d’emetre els expedients d’arrelament a Catalunya. Els tècnics encarregats d’aquesta tasca valoren, per elaborar els seus informes, si els sol·licitants col·laboren en entitats socials, si han tingut fills al territori o si tenen coneixements de català. Aquest últim punt es demostra havent superat un curs de 45 hores, o amb un test que fan els tècnics, que també entrevisten l’interessat i el seu entorn.