Perviu la devoció pel papa Francesc

Costa enquadrar-la. No per falta d’espai, sinó per excés de gent. La tomba de marbre blanc del papa Francesc es resisteix a la foto neta: sempre hi ha una espatlla, un mòbil en alt, una mà que es persigna. A la basílica de Santa Maria la Major, sota una creu i una única paraula –Franciscus, en llatí–, descansa el Pontífex argentí. Un any després de la seva mort, el 21 d’abril del 2025, el lloc funciona més com una estació que com un temple: un flux continu de gent que ve, espera, s’hi acosta, mira, resa i se’n va.Costa enquadrar-la. No per falta d’espai, sinó per excés de gent. La tomba de marbre blanc del papa Francesc es resisteix a la foto neta: sempre hi ha una espatlla, un mòbil en alt, una mà que es persegueixi. A la basílica de Santa Maria la Major, sota una creu i una única paraula –‘Franciscus’, en llatí, com un murmuri–, descansa el Pontífex argentí. Un any després de la seva mort –el 21 d’abril del 2025– el lloc funciona més com una estació o punt de destinació que com un temple: un flux continu de gent que ve, espera, s’acosta, mira, resa i se’n va.

La cua arrenca al lateral esquerre de l’edifici i serpenteja amb paciència resignada. No és la Roma del gran soroll, però sí la de les visites gairebé obligades: entrar, guardar silenci, el selfie potser i sortir per l’altra porta. La basílica s’ha acostumat a aquest murmuri constant. La cua arrenca al lateral esquerre de l’edifici i serpenteja sense dramatisme, amb aquesta paciència resignada dels aeroports. No és la Roma del gran soroll, però sí la de les visites gairebé obligades: entrar, guardar silenci, el ‘selfie’ potser, i sortir per l’altra porta. La basílica, poc donada a la bullícia, s’ha acostumat a aquest murmuri constant.

El cardenal lituà Rolandas Makrickas, arxipreste del temple, ho explica amb xifres. "Segons la policia italiana, uns 20 milions de persones van visitar la tomba del Papa durant l’any jubilar", apunta. A elles s’hi sumen més de 50 delegacions oficials, inclosos els Reis d’Espanya i diversos caps d’Estat i de Govern. Un detall que es repeteix als passadissos: "Molta Amèrica Llatina". El cardenal lituà Rolandas Makrickas, arxipreste del temple, ho explica amb números. "Segons la policia italiana, uns 20 milions de persones van visitar la tomba del Papa durant l’any jubilar", apunta. S’hi afegeixen més de 50 de delegacions oficials –inclosos els Reis d’Espanya i diversos caps d’Estat i de Govern– i un detall que es repeteix als passadissos: "Molta Amèrica Llatina".

Els pelegrins llatinoamericans, els argentins en particular, volen compartir les seves impressions sobre la tomba, que és tan senzilla que resulta única... com era ell. El resultat és prosaic: avui entren a Santa Maria la Major dos terços més de fidels que abans que Francesc fos sepultat aquí."Els pelegrins llatinoamericans, els argentins en particular, volen compartir les seves impressions sobre la tomba, que és tan senzilla que resulta única... com era ell", afegeix. El resultat és prosaic: avui entren a Santa María la Mayor dos terços més de fidels que abans que Francesc fos sepultat aquí.

Makrickas no recorre a grans paraules per explicar la devoció per Francesc. Parla dels seus trets quan era viu: proximitat, senzillesa, humor –"de la seva manera d’humanitzar la trobada", diu–, com si enumerés virtuts domèstiques més que teològiques. Potser aquí està la clau: un papa que sabia fer-se entendre sense manual. Ara, fins i tot, pot ser que s’entengui millor.Makrickas no recorre a grans paraules per explicar la devoció, tan present encara, per Francesc. Parla dels seus trets quan era viu, de proximitat, de senzillesa, d’humor –"de la seva manera d’humanitzar la trobada", diu–, com si enumerés virtuts domèstiques més que teològiques. Potser allà hi ha la clau: un papa que sabia fer-se entendre sense manual. I que ara, fins i tot, pot ser que s’entengui millor.

"Un papa de carrer"

Fora de la sagristia, on el llenguatge es torna menys solemne, les explicacions són més simples. La Nerea, empleada bancària d’Alacant, ho resumeix sense embuts: "Fossis creient o no, Francesc t’arribava. Per com parlava, pel que defensava. S’implicava, lliurava les seves batalles". Al costat seu, la Raquel, professora de Matemàtiques, afina la idea: "Progressista, sí, però sobretot un papa de carrer". Més enrere a la fila, una mica desorientada, Kin Bin Xi, arribada de Corea del Sud, ho redueix tot a l’essència: "He vingut perquè és un papa famós... i perquè som cristians". No sembla necessitar res més.Fora de la sagristia, on el llenguatge es torna menys solemne, les explicacions són fins i tot més simples. Nerea, empleada bancària d’Alacant, ho resumeix sense embuts: "Fores creient o no, Francisco t’arribava. Per com parlava, pel que defensava. S’implicava, entaulava les seves batalles". Al costat seu, Raquel, professora de Matemàtiques, afina la idea: "Progressista, sí, però sobretot un papa de carrer". Més enrere a la fila, una mica desorientada, Kin Bin Xi, arribada de Corea del Sud, redueix també tot a l’essencial, que de vegades és el més precís: "He vingut perquè és un papa famós... i perquè som cristians". No sembla necessitar gaire més.

Notícies relacionades

Cal Marcelino abaixa la persiana: “Per a mi serà un dia trist”

Els Mossos aporten al jutjat fotos dels excrements del nadó maltractat i demanen determinar si podrien ser una causa de les lesions anals

Amb tot, el pes del llegat del Papa argentí no és una impressió vaga. Les enquestes a Itàlia ja ho apuntaven: un 75% confiava en ell –inclòs un 60% de no creients–; un 80% destacava la seva aposta per la pau, i un 60% continuava recordant aquella imatge del març del 2020, en plena pandèmia de covid, quan va caminar sol per la plaça de Sant Pere.

La capital d’Itàlia recordarà Francesc avui amb una gran missa a Santa Maria la Major. "Una missa important, concelebrada per cardenals, bisbes, amb el cos diplomàtic i els fidels que hi vulguin participar. Se’l recordarà com recordem els nostres éssers estimats, amb aquesta celebració eucarística", va explicar el sacerdot argentí Guillermo Karcher, un dels col·laboradors més pròxims del desaparegut Francesc i que va organitzar l’acLa capital d’Itàlia recordarà Francisco aquest dimarts amb una gran missa precisament a Santa María la Mayor. "Una missa important, concelebrada per cardenals, bisbes, amb el cos diplomàtic i els fidels que hi vulguin participar. L’hi recordarà com recordem els nostres éssers estimats, amb aquesta celebració eucarística", ha explicat el sacerdot argentí Guillermo Karcher, un dels col·laboradors més pròxims del desaparegut Francesc i qui ha organitzat l’acte.