Cues de migrants i confusió per sol·licitar la regularització

La normalitat reina a Correus i la Seguretat Social, que atenen amb cita prèvia, el primer dia per demanar la tramitació de manera presencial / Les oficines municipals es desborden de gent que demana els certificats de padró i vulnerabilitat

Cues de migrants i confusió per sol·licitar la regularització
4
Es llegeix en minuts
Pau Lizana Manuel
Pau Lizana Manuel

Periodista

ver +

Ahir va començar el termini per sol·licitar de manera presencial la regularització extraordinària de migrants per a tots aquells que hagin sol·licitat prèviament cita en una de les més de 400 oficines de Correus, Seguretat Social i Estrangeria disponibles a tot Espanya per començar els tràmits. En data d’ahir hi havia gairebé 20.000 cites prèvies sol·licitades, requisit imprescindible per ser atès. A Catalunya, les oficines de Correus de les capitals de província i de municipis amb més de 50.000 habitants han gestionat entre 800 i 900 cites prèvies, segons xifres de la companyia.

El primer dia de sol·licitud presencial es va donar una situació paradoxal: mentre que a les oficines de Correus es vivia cert ordre, marcat per les cites prèvies, les cues van desbordar les oficines d’atenció ciutadana dels ajuntaments, on els interessats a accedir a la mesura van acudir a aconseguir els últims documents abans de tramitar la seva sol·licitud definitivament: el volant del padró i l’informe de vulnerabilitat. El problema és que no tots tenien clar que en aquestes oficines només s’aconseguirien els certificats esmentats, no tramitar la regularització. "Pensava que aquí ho podria fer tot", apuntaven alguns.

La confusió i la falta d’informació van ser, doncs, dos dels elements de la jornada, que va posar al límit els dispositius habilitats pels ajuntaments. En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, al final de la jornada es va atendre 1.942 persones, i 293 van rebre un volant per tornar-hi demà amb prioritat de pas.

Por de quedar-se fora

A la Farga de l’Hospitalet, per exemple, on l’ajuntament va ser el que va centralitzar tota l’atenció a la ciutadania relacionada amb el procés extraordinari, la por de quedar-se fora de la regularització va portar famílies senceres a esperar tota la nit al costat del centre comercial. La cua va arribar a donar la volta a tot el centre comercial.

Molts sabien que en el dispositiu de la Farga només podrien aconseguir el volant del padró segellat o l’informe de vulnerabilitat, tal com havia indicat en tot moment l’Ajuntament de l’Hospitalet. No obstant, el nerviosisme i la confusió van portar algunes persones a acudir a aquest centre pensant que hi podrien tramitar definitivament els seus documents, quan això ho hauran de fer més endavant, en una oficina de Correus o de la Seguretat Social.

L’escena es va repetir en molts altres ajuntaments de Catalunya. A Manresa, també es van formar aglomeracions des de primera hora. La regidora de Govern Obert, Montserrat Clotet, va criticar que la informació havia sigut insuficient i canviant: "Han anat donant pinzellades sobre el que demanarien, però no han concretat", va afirmar. Clotet lamentava que els ajuntaments no hagin pogut preparar-se: "No hem pogut preveure ni planificar correctament", va assenyalar abans d’explicar que molts veïns havien fet cues per obtenir un volant d’empadronament quan ara també se’ls requereix en alguns casos el certificat de vulnerabilitat, cosa que els obligarà a fer cua una altra vegada.

A Badalona

També l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, va denunciar que es van formar cues en algunes oficines del seu ajuntament des de primera hora del matí i va agrair irònicament Pedro Sánchez "obrir les portes d’Espanya a tot el món". "Malgrat tu, intentem que la resta de veïns siguin atesos correctament, al marge del caos que has organitzat", etzibava l’alcalde del Partit Popular.

Per evitar confusions com aquestes, en el dispositiu que va proposar l’Ajuntament de Salt, també hi van participar algunes entitats socials apuntades en el Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria. Aquestes organitzacions del Tercer Sector tenen la potestat de tramitar les sol·licituds en nom de les persones interessades a accedir a la regularització. Així que aquells migrants que ja podien acreditar ahir la seva permanència a Espanya durant més de cinc mesos i un certificat segons que no tenen antecedents penals a cap país durant els últims cinc anys, van poder formalitzar la seva sol·licitud directament.

El dispositiu conjunt del municipi i les entitats socials també va facilitar cites prèvies per a les oficines de Correus i de la Seguretat Social a tots aquells interessats que van preferir tramitar de manera física tota la seva documentació.

Gran part de la confusió que va saturar les oficines d’atenció a la ciutadania dels ajuntaments ahir ve derivada de l’informe de vulnerabilitat. Els primers esborranys de la regularització extraordinària publicats pel Govern central convidaven a pensar que aquest certificat no seria necessari en cap cas, ja que s’entenia que estar en estat irregular era, per si mateix, causa de vulnerabilitat. No obstant, el Consell d’Estat –un òrgan consultiu que penja del mateix Executiu– va recomanar a última hora que tot aquell migrant que volgués acreditar la seva vulnerabilitat hauria de comptar finalment amb aquest informe.

Informe

No obstant, no tots els migrants interessats a estabilitzar la seva situació administrativa el necessiten. Aquest informe només és necessari si les persones interessades no han demanat mai una mesura de protecció internacional (com ara l’asil), no poden demostrar que tenen menors o persones dependents a càrrec o bé no tenen tampoc cap contracte ni precontracte de feina.

Notícies relacionades

La confusió ha fet pensar a moltes persones que aquest document, que emeten els Serveis Socials de cada municipi, i que excepcionalment també poden emetre les entitats socials, era imprescindible. Per això les oficines municipals dels ajuntaments es van omplir.

Tampoc és imprescindible, de fet, el document del padró que moltes persones van sol·licitar ahir al consistori. Qualsevol document nominatiu –com carnets de biblioteca, targetes de transport o segells d’entrada al país al passaport– que tingui data d’abans de l’1 de gener del 2026 és vàlid per accedir a la mesura.

Temes:

Manresa Govern