"A la sanitat pública no li falten diners, sinó organització"

"Hem de ser conscients del que ens hi juguem. Si cau el sistema sanitari, cau l’Estat de benestar", va alertar Del Castillo. Catalunya, va explicar aquest gestor sanitari, necessita urgentment una integració sanitària i social per donar resposta a l’envelliment poblacional. Els pacients més crònics concentren el 60% de la despesa sanitària. "Hem de caminar cap a la integració. No pot ser que a un senyor en cadira de rodes, el metge, que sí que li prescriu fàrmacs i fisioteràpia, no li pugui prescriure una ajuda a domicili dues hores al dia", va il·lustrar.

L’encara gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona –deixarà de ser-ho l’1 de maig– va explicar que a Catalunya hi ha actualment unes 60.000 persones que esperen la dependència. "El nivell de dependència s’hauria de donar des de Salut. Totes aquestes persones tenen una història clínica. I el 98% d’elles tenen comorbiditats: dues o més patologies", va dir Del Castillo, que creu que el sistema està "molt fragmentat". "Hem d’integrar; si no, no podrem donar resposta a l’envelliment poblacional i ens passarà com al Japó, que actualment dedica més despesa sanitària a la gent gran que als nens", va avisar.

Del Castillo va advertir que està augmentant la "desconfiança" de la població en el sistema sanitari i que per això s’està a prop de perdre el "consentiment fiscal", és a dir, el pagament d’impostos. "La societat que tenim no m’agradaria perdre-la", va dir. I per això va cridar a reformar el sistema perquè doni respostes a les problemàtiques de la població. "No hi ha temps a perdre".

Model de gestió

La xerrada que va tenir lloc ahir a la seu de Barcelona de Foment del Treball portava per títol Valor del sistema sanitari català com a model de governança i gestió dels serveis públics. Fernández va defensar que el sector de la salut és "estratègic" i forma part de l’"economia productiva" de Catalunya. Segons ella, el model de gestió català és "referent". Fernández va defensar també la col·laboració publicoprivada, "model típic de Catalunya", però hi ha una "crisi de sostenibilitat i de valors", ja que el sistema està "involucionant". "Els bons resultats no van de titularitat, sinó de mala o bona gestió. La sanitat concertada aporta proximitat i excel·lència", va assegurar Fernández.

Del Castillo avisa que els reptes que afronta actualment el sistema sanitari català són "els mateixos" que la resta de serveis públics. "Hi ha una crisi general per diverses raons. L’autoritat fiscal hi és per generar oportunitats i no només per recaptar i recaptar. Ha de funcionar l’ascensor social. I, en els serveis públics, en algun moment es va produir una pèrdua de propòsit. Hi ha professionals que no saben si treballen per la norma o per resultats", va reflexionar.

A una dona gran, la Conselleria de Drets Socials li envia una carta per informar-li que li deu 3.000 euros: en els últims anys n’hi va pagar 6.000 per una dependència en comptes de 9.000. "A aquesta dona, li diuen que ha de tornar aquests 6.000 euros perquè li ingressin els 9.000. La funcionària li va dir: ‘Jo estic fent-ho tot correctament’. Sí, però vostè no està fent el correcte. Estem atrapats en la norma", va explicar Del Castillo.Ha posat un altre exemple. A una dona gran, la Conselleria de Drets Socials li envia una carta per informar-lo que li deu 3.000 euros: en els últims anys li en va pagar 6.000 per una dependència en comptes de 9.000. "A aquesta dona, li diuen que ha de tornar aquests 6.000 euros perquè li ingressin els 9.000. La funcionari li va dir: ‘Jo estic fent-ho tot correctament’. Sí, però vostè no està fent el correcte. Estem atrapats en la norma", ha explicat Del Castillo.

Per la seva banda, Mònica Reig, directora associada del Centre de Governança Pública d’EsadeGov), va valorar que sovint les col·laboracions publicoprivades s’inicien "de manera reactiva, per falta de finançament, no perquè hi hagi una estratègia darrere". A més, segons el seu diagnòstic, quan aquestes col·laboracions no funcionen, es deu a una "falta de planificació de l’actor públic".Per la seva banda, Mònica Reig, directora associada del Centre de Governança Pública d’ESADE (EsadeGov), ha valorat que sovint les col·laboracions publicoprivades s’incien "de manera reactiva, per falta de finançament, no perquè hi hagi una estratègia darrere". A més, segons el seu diagnòstic, amb freqüència quan aquestes col·laboracions no funcionen, es deu a una "falta de planificació de l’actor públic".

Notícies relacionades

La Vall d’Aran col·locarà collars amb GPS a ossos problemàtics

Pla a Catalunya per desencallar 46.500 casos abans de l’estiu

Col·laboració

"Nosaltres proposem capacitar l’Administració perquè es relacioni correctament amb el sector privat", va defensar. També que la col·laboració publicoprivada estigui més orientada al "propòsit". "Quan els ciutadans confien en les seves institucions, confien al seu torn en els mecanismes que aquestes institucions i els seus empleats utilitzen per implementar polítiques públiques", va opinar. Va proposar crear una entitat de col·laboració publicoprivada dins del Govern de Catalunya"Nosaltres proposem capacitar l’Administració perquè es relacioni correctament amb el sector privat", ha defensat. I, també, que la col·laboració publicoprivada estigui més orientada al "propòsit". "Quan els ciutadans confien en les seves institucions, confien al seu torn en els mecanismes que aquestes institucions i els seus empleats utilitzen per implementar polítiques públiques", ha opinat. I ha proposat crear una entitat de col·laboració publicoprivada dins del Govern de Catalunya.