Centenars d’immigrants amb cita prèvia el primer dia per sol·licitar presencialment la regularització: «Fa 15 hores que esperava»

A la Farga de l’Hospitalet de Llobregat, on l’Ajuntament ha centralitzat tota l’atenció a la ciutadania relacionada amb el procés extraordinari, la por de quedar-se fora de la regularització ha portat famílies senceres a esperar tota la nit al costat del centre comercial. És el cas del Juan, colombià que fa un any que és a Espanya, i que espera obtenir l’últim segell que li queda al padró per poder entregar-lo. «Vam arribar cap a les 22.00 o 23.00 d’ahir (diumenge) per no quedar-nos fora, portem unes 15 hores», relata pocs segons abans que l’ampli dispositiu de Policia Local i Protecció civil li doni pas a l’interior del recinte. «El que volem és feina», resumeix el colombià, que assegura que ha treballat «de tot» aquest any que ha estat sense documentació en regla i que «no li paguen el que toca».

Quan Juan ha accedit a l’interior del recinte preparat per l’Ajuntament de l’Hospitalet, la cua feia la volta a tot el centre comercial.

Unes quantes hores més fa que espera Edgar Hernández. Aquest hondureny, que fa dos anys que viu al país, va arribar a les 20.00 hores de diumenge per no perdre l’ocasió, i aquest dilluns ha sigut el primer a entrar a les oficines disposades per al tràmit a la Farga. «Vaig dormir a terra. Cap a les tres del matí hi va haver un grup molt gran de gent que gairebé em passa per sobre… Ens hem jugat la vida, però valdrà la pena», reflexiona aquest barber de professió, que espera poder deixar de treballar en negre.

Gairebé tantes hores com Hernández porta aquí Aida Leticia. També és natural d’Hondures i va arribar fa set mesos a Catalunya per reunir-se amb els seus fills i nets, que ja feia uns anys que eren al país. Per poder suportar tota la nit a la intempèrie, la dona, igual que molts altres dels interessats que fan cua aquest dilluns, ha portat una cadira plegable per descansar. «Fins ara la vida ha sigut tranquil·la, cuidant els meus nets, ara espero poder aconseguir una feina per ajudar a casa», anuncia Aida Leticia, que a la seva Hondures natal era costurera.

Queixes a Manresa per la falta de previsió

Les cues es repeteixen arreu del país. A Manresa s’ha format una llarga cua des de primera hora del matí davant l’ajuntament, a la plaça Major, que s’estén fins a la plaça del Carme. Unes primeres hores ja marcades per aglomeracions i les queixes del consistori per la falta de previsió.

L’Ajuntament de Manresa ha expressat el seu malestar per la manera en què s’ha desplegat el procés. La regidora de Govern Obert, Montserrat Clotet, va criticar que la informació ha sigut insuficient i canviant: «Han anat donant pinzellades sobre el que demanarien, però no han concretat», va afirmar. Clotet va lamentar que els ajuntaments no hagin pogut preparar-se: «No ens hem pogut preveure ni planificar correctament», i va explicar que molts veïns han fet cues per obtenir un volant d’empadronament quan ara es requereix un certificat, cosa que els obligarà a fer cua novament. També va destacar la situació de saturació: «Ens trobem tots ara aquí intentant resoldre les coses a última hora».

Davant aquesta situació, el consistori ha fet reunions d’urgència per estudiar l’ampliació del dispositiu i reforçar el personal destinat als tràmits. Una de les primeres mesures ja aplicades és l’ampliació de l’horari d’atenció fins a les 18 hores per intentar descongestionar el servei.

El procés

La petició de cita prèvia es pot realitzar a través de Cl@ve, del telèfon 060 i del formulari de la web. Utilitzant Cl@ve, els sol·licitants poden triar entre les oficines més pròximes a la seva ubicació. En canvi, mitjançant el telèfon o el formulari s’assigna automàticament l’oficina més pròxima. Les cites presencials s’atendran a més de 370 oficines de Correus, a més de 60 oficines de la Seguretat Social i a cinc oficines d’estrangeria ubicades a Madrid, Alacant, València, Almeria i Múrcia. S’han habilitat horaris específics per no interferir amb la resta de tràmits, que es continuaran portant amb normalitat a les oficines.

Es podran beneficiar de la regularització aquelles persones que siguin a Espanya des d’abans de l’1 de gener i els sol·licitants d’asil que van fer la seva petició abans d’aquesta data, sempre que portin cinc mesos seguits al país quan facin la sol·licitud i no tinguin antecedents penals.

Amb la seva sol·licitud, hauran d’aportar, entre altres documents, aquells que demostrin el temps d’estada a Espanya, el certificat d’antecedents penals i –només en alguns casos– un informe de vulnerabilitat certificat per una ONG acreditada pel Govern com a col·laboradora en matèria d’estrangeria.

Precisament, consolats com el del Marroc, a Barcelona, presentaven aquest matí cues de ciutadans per obtenir els certificats d’antecedents penals, claus per accedir a la regularització.

Els beneficiaris obtindran una autorització per residir i treballar a Espanya durant un any i, després d’aquest període, podran fer el pas a un altre permís més estable dels contemplats al reglament d’estrangeria o, si no compleixen els requisits, sol·licitar una pròrroga per un any més.

Fins al 30 de juny

El procés, que va començar aquest dijous, seguirà obert fins el pròxim 30 de juny. Es pot dir que tota la informació sobre el procediment, així com els formularis i preguntes freqüents, està disponible al portal específic de la Regularització que s’ha habilitat a la pàgina web del Ministeri.

Allà es poden trobar tots els formularis necessaris per a la sol·licitud, inclòs el certificat de vulnerabilitat –que no ha de presentar tothom–, un simulador per verificar el compliment dels requisits, els enllaços per demanar cita prèvia, una llista de les entitats col·laboradores, així com vídeos i documents amb les principals preguntes i respostes.

Més de 13.000 sol·licituds telemàtiques

Prop de 13.500 sol·licituds telemàtiques es van registrar dijous passat, primer dia del procés extraordinari de regularització d’immigrants, marcat per cues de fins a cinc hores a les oficines d’atenció a la ciutadania on estrangers sol·licitaven, sobretot, el document del padró i l’informe de vulnerabilitat que requereix el tràmit per acreditar l’arrelament.

El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions apuntava que el primer dia del procés es va saldar amb «normalitat» i amb «èxit de sol·licituds». Aquestes 13.500 peticions telemàtiques rebudes a Mercurio –la plataforma de gestió d’expedients d’estrangeria– representen, no obstant, una ínfima part respecte al volum total previst, que oscil·la entre 500.000 i 800.000, xifra que correspon al nombre d’estrangers que s’estima que resideixen a Espanya sense papers en regla. Aquests primers dies, després de publicar-se la regularització al ‘BOE’, la majoria de tràmits estan destinats a accedir a documents com el certificat d’antecedents penals, el padró municipal o l’informe de vulnerabilitat.

Segons el ministeri, totes les sol·licituds, tal com estava previst, s’han presentat mitjançant certificat digital. La majoria les han registrat professionals habilitats com advocats, graduats socials o gestors administratius, tot i que també han pogut fer-ho alguna de les 200 entitats socials i sindicats que s’han inscrit en aquests mesos en el Registre Electrònic de Col·laboradors d’Estrangeria.

Obstacles en el procés

Una part menor de les sol·licituds presentades durant la primera jornada van ser les cursades pels mateixos immigrants interessats a estabilitzar la seva situació administrativa. Era una cosa d’esperar, tenint en compte que no és fàcil obtenir un certificat digital si, precisament, no es compta amb documentació.

Més difícil encara ho tindran les persones en situació de carrer. La Fundació Arrels ha calculat que només un 24% dels ciutadans extracomunitaris que fan vida a la via pública podran acollir-se a la regularització. L’entitat es basa en l’enquesta que el 2025 va realitzar a les persones que es van trobar durant el seu recompte. El 54% de les persones sense sostre amb què van contactar van assegurar que és «difícil o molt difícil» conservar els seus documents mentre fan vida a la intempèrie.

Notícies relacionades

El Govern habilita 450 oficines per tramitar la regularització de més de 500.000 migrants abans del 30 de juny

Registrades més de 13.500 sol·licituds telemàtiques el primer dia de la regularització d’immigrants

A més, moltes de les persones que viuen al carrer no poden assumir els costos necessaris per accedir a la mesura. Arrels calcula que, de mitjana, es necessiten entre 600 i 700 euros per cobrir els requeriments de documents als països d’origen i la traducció jurada que es necessita d’alguns dels documents imprescindibles com el certificat d’antecedents.

A més, molts d’ells tampoc poden acreditar la seva estada a Espanya abans de l’1 de gener del 2026, una altra de les demandes ineludibles per aconseguir els permisos de treball i residència d’un any que ofereix aquest procés extraordinari. Tot i que és vàlid qualsevol document nominatiu –com títols de transport o factures–, són molts els que encara no han pogut establir contacte ni amb Serveis Socials ni amb associacions i que no tenen manera de demostrar la seva estada. Només a Barcelona, els últims recomptes d’Arrels xifraven en gairebé 2.000 les persones que dormen al carrer.