Catalunya injectarà més de 100 milions per reformar escoles
L’anunci es va realitzar el dia de la tornada de la consellera Esther Niubó després d’una baixa mèdica. Es preveu que se’n beneficiïn 723 municipis, que rebran fons en proporció amb l’alumnat i l’antiguitat dels edificis.
El Govern destinarà 100 milions als ajuntaments per realitzar obres de millora a les escoles. Es tracta d’una mesura inclosa en els pressupostos ajornats que Salvador Illa ha decidit tirar endavant sense esperar a l’aprovació dels comptes i que ahir va rubricar el Consell Executiu.
A primera hora del matí, i a la seva tornada de les vacances de Setmana Santa, el president va avançar la injecció en un vídeo publicat a les xarxes, tenint en compte que el 26,5% de les escoles catalanes es van construir abans de 1960 i "la majoria fa dècades que no reben inversió". "Això és un pas endavant important per fer millors escoles, més segures, més còmodes i més adaptades als nens i les nenes", va explicar.
El Govern va anunciar la mesura el dia de la tornada, després de la seva baixa mèdica, de la consellera Esther Niubó, després d’un segon trimestre marcat per sis jornades de vaga educativa i amb el conflicte amb el sector obert. Els sindicats majoritaris (Ustec i Aspepc) organitzen noves mobilitzacions, amb més de 500 escoles i instituts amenaçant de deixar de fer sortides i colònies el curs vinent com a mesura de pressió. Les direccions dels centres defensen un decret de plantilles que consideren que el pacte firmat amb CCOO i UGT deixa sota mínims.El Govern ha anunciat la mesura el dia de la tornada de la seva baixa mèdica de la consellera Esther Niubó, després d’un segon trimestre marcat per sis jornades de vaga educativa i amb el conflicte amb el sector absolutament obert, amb els sindicats majoritaris (Ustec i Aspepc) organitzant noves mobilitzacions, amb més de 500 escoles i instituts amenaçant de deixar de fer sortides i colònies el curs vinent com a mesura de pressió, i amb les direccions de centres pressionant en l’extrem oposat, al defensar un decret de plantilles que consideren que el pacte firmat amb CCOO i UGT deixa sota mínims (eliminant les entrevistes personals a la selecció de personal).
L’Executiu preveu fer aquesta inversió de 100 milions a través del fons Actualitza Escoles, que s’executarà durant el període 2026-2028.L’Executiu preveu fer aquesta inversió de 100 milions a través del fons Actualitza Escoles, que s’haurà d’executar durant el període 2026-2028. La mesura es va aprovar el primer dia d’un tercer trimestre que es preveu mogut, tot i que el relat del Govern és que s’estan "deixant enrere anys de desinversió a l’escola catalana". La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va remarcar en la roda de premsa després del Consell Executiu que la inversió prevista en l’actualització del parc escolar català multiplica per quatre la inversió feta en els anys anteriors.La mesura s’ha aprovat el primer dia d’un tercer trimestre que es preveu mogut, tot i que el relat del Govern és que s’estan "deixant enrere anys de desinversió a l’escola catalana". Segons ha remarcat la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa després del Consell Executiu, la inversió prevista en l’actualització del parc escolar català multiplica per quatre la inversió feta en els anys anteriors.
Actualitza Escoles, segons va presentar el Govern quan va desgranar fa poques setmanes els comptes que finalment es va veure obligat a retirar, és un programa de "cooperació territorial" per a la realització de les obres RAM (reforma, ampliació i millora) en centres públics d’educació infantil, primària i educació especial propietat d’ajuntaments. A Catalunya, els edificis dels instituts pertanyen a la conselleria, però els de les escoles de primària són sota el paraigua dels municipis.Actualitza Escoles, segons va presentar ja el Govern quan va desgranar fa poques setmanes els comptes que finalment s’ha vist obligat a retirar, és un programa de "cooperació territorial" per a la realització de les obres RAM (reforma, ampliació i millora) en centres públics d’educació infantil, primària i educació especial propietat d’ajuntaments [a Catalunya es dona aquesta situació difícil de comprendre que els edificis dels instituts pertanyen a la conselleria, però els de les escoles de primària són sota el paraigua dels municipis].
La intenció és que es beneficiïn del mateix programa 723 municipis, que rebran els fons en proporció amb l’alumnat escolaritzat i a l’antiguitat dels edificis. Es tracta de les 723 poblacions on hi ha centres de titularitat de la Generalitat, amb l’excepció de Barcelona, pel seu règim especial de gestió a través del Consorci d’Educació.La intenció és que es beneficiïn del mateix programa 723 municipis, que rebran els fons en proporció amb l’alumnat escolaritzat i a l’antiguitat dels edificis. Es tracta de les 723 poblacions on hi ha centres de titularitat de la Generalitat (amb l’excepció de Barcelona, pel seu règim especial de gestió a través del Consorci d’Educació).
Els municipis amb més nombre de centres susceptibles de beneficiar-se d’aquest fons –edificis construïts o rehabilitats íntegrament abans del 2007– són Terrassa, amb una actuació potencial en 34 centres i una dotació superior als tres milions; l’Hospitalet, amb 28 centres i més de tres milions; i Sabadell, amb 27 i també més de tres milions d’euros. Els segueixen Santa Coloma, amb 23 i més de dos milions; Lleida, amb 19 i més de dos milions; i Badalona, amb 19 escoles, amb una assignació superior als 2,5 milions.Els municipis amb més nombre de centres susceptibles de beneficiar-se d’aquest fons – edificis construïts o rehabilitats íntegrament abans del 2007 – són Terrassa, amb una actuació potencial en 34 centres i una dotació superior als tres milions; L’Hospitalet, amb 28 centres i més de tres milions; i Sabadell, amb 27 i també més de tres milions d’euros. Els segueixen Santa Coloma, amb 23 i més de dos milions; Lleida, amb 19 i més de dos milions; i Badalona, igualment amb 19 escoles, tot i que en el seu cas amb una assignació superior als 2,5 milions.
Per darrere se situen Girona, Tarragona i Reus, cada una amb una actuació potencial en 16 centres i un finançament de més d’1,5 milions d’euros. A Cornellà es podria actuar en 14 centres, amb més d’1,5 milions. Vilanova i la Geltrú i Mataró compten amb una previsió d’actuació en 12 centres cada una i més d’un milió d’euros en els dos casos.Per darrere se situen Girona, Tarragona i Reus, cada una amb una actuació potencial en 16 centres i un finançament de més d’1,5 milions d’euros. A Cornellà es podria actuar en 14 centres, amb més d’1,5 milions, mentre que Vilanova i la Geltrú i Mataró compten amb una previsió d’actuació en 12 centres cada una i més d’1 milió d’euros en els dos casos. Les obres inclouen la substitució d’elements arquitectònics o instal·lacions per obsolescència, la instal·lació de sistemes de gestió i control, la substitució de lluminàries i la retirada de fibrociment.Les obres inclouen la substitució d’elements arquitectònics o instal·lacions per obsolescència (cobertes, fusteries, calderes, banys, cuines, menjadors...), la instal·lació de sistemes de gestió i control i substitució de lluminàries i la retirada de fibrociment.
Les escoles catalanes han fet menys del 20% de les obres pendents per retirar amiant des del 2021, d’acord amb les dades de la conselleria publicades el juliol del 2024. Entre el 2021 i el 2023 es van practicar 46 treballs d’extracció d’amiant a les escoles, amb un cost d’11,49 milions d’euros. Educació va destinar 584.394,35 euros a vuit obres el 2021 i 819.510,57 euros per a 11 més el 2022.Les escoles catalanes han fet menys del 20% de les obres pendents per retirar amiant des del 2021 d’acord amb les dades de la conselleria publicades en aquest diari el juliol del 2024. Entre 2021 i 2023 es van practicar 46 treballs d’extracció d’amiant a les escoles, amb un cost d’11,49 milions d’euros. El compàs va ser desigual en cada un dels tres últims anys. Educació va destinar 584.394,35 euros a vuit obres el 2021 i 819.510,57 euros per a 11 més el 2022. Un any més tard, la inversió es va incrementar amb els fons europeus Next Generation: va pujar a 10.085.231,74 euros, repartits en 27 actuacions. A Barcelona, es van realitzar intervencions per un valor total de 3.151.463,69 euros entre el 2020 i el 2023, segons xifres del Consorci d’Educació de Barcelona.Un any més tard, la inversió es va incrementar amb els fons europeus Next Generation: va pujar a 10.085.231,74 euros, repartits en 27 actuacions. A Barcelona, s’han realitzat intervencions per un valor total de 3.151.463,69 euros entre 2020 i 2023, segons xifres del Consorci d’Educació de Barcelona.
Notícies relacionadesPer executar des del 2022
De fet, ja el Govern d’ERC va aprovar l’octubre del 2022, en el marc del Programa d’Encàrrec d’Actuacions (PEA), 21 noves construccions i "grans actuacions" en centres educatius. Gairebé 100 milions destinats a invertir en 12 noves construccions, set ampliacions i dues reformes integrals. Malgrat l’alegria que va suposar per a les comunitats educatives d’aquests 21 centres aparèixer en la llista, més de tres anys després cap d’aquestes obres és encara una realitat per diferents motius, cosa que fa que des de la comunitat educativa l’anunci fet avui pel Govern es rebi amb prudènciaDe fet, ja el Govern d’ERC va aprovar l’octubre del 2022, en el marc del Programa d’Encargs d’Actuacions (PEA), 21 noves construccions i "grans actuacions" en centres educatius. Gairebé 100 milions (la mateixa xifra que l’aprovada avui) destinats a invertir en 12 noves construccions (sis per dotar d’un edifici d’obra a un centre educatiu fins ara en barracons i sis més per substituir instal·lacions fetes malbé per una nova construcció), set ampliacions i dues reformes integrals. Malgrat l’alegria que va suposar per a les comunitats educatives d’aquests 21 centres aparèixer en la llista, més de tres anys després cap d’aquestes obres és encara una realitat per diferents motius –el principal, la desesperant lentitud de l’obra pública–, cosa que fa que des de la comunitat educativa l’anunci fet avui pel Govern es rebi amb prudència.
