Adif no situa la plena normalitat de la xarxa de Rodalies fins al juny

Hauran passat més de quatre mesos des del fatídic accident de Gelida que va deixar Rodalies damunt davall. Un temps en què els ciutadans han après que les restriccions de velocitat dels trens en els quals viatgen són sinònim que, en aquest punt, la infraestructura no està com ha d’estar. O també han constatat que els plans alternatius de transport, com l’autobús, són més segurs que aventurar-se amb els horaris incomplerts de Renfe.

Els números parlen per si sols: només el 16% dels trens de Rodalies van arribar puntuals al seu destí; la resta ho van fer amb una demora mitjana de 26 minuts. El problema va molt més enllà dels retards, i és que els trens suprimits també han estat a l’ordre del dia durant els dos primers mesos del 2026. Més de 5.300 serveis es van haver de cancel·lar al gener i al febrer, segons les últimes dades de Renfe.

Tot això es tradueix en una desafecció cada vegada més gran pel servei ferroviari. En aquests dos mesos, Rodalies de Barcelona ha perdut més de dos milions de viatgers, que cada vegada més aposten per fer els seus trajectes diaris per carretera. Ho sap bé el Departament de Territori, que des de l’inici de la crisi ha desemborsat més d’11,2 milions per al reforç de les seves línies interurbanes de bus. La factura pública de la crisi, no obstant, és més àmplia. Al reforç dels busos hi cal sumar el reforç dels primers dies en els trens dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que va suposar 128.693,30 euros. I el preu d’aixecar el peatge de la C-32 mentre va durar el tancament de l’AP-7 ascendirà a més de sis milions.

Però l’esforç econòmic no es fa només des de la Generalitat, sinó també des de l’Estat. Adif ha invertit en aquests dos mesos 110 milions en obres d’emergència, el mateix que va destinar l’empresa pública al manteniment de Rodalies els últims sis anys. La responsable de la infraestructura ferroviària ha arribat a tenir simultàniament a l’entramat ferroviari català 400 treballadors buscant reduir al màxim les limitacions temporals de velocitat (LTV). Aquesta setmana hi ha actives 216 limitacions; l’1 de gener n’eren 133.

Tant per a Territori com per a Adif, recuperar la normalitat en el servei passa necessàriament per eliminar la majoria d’aquestes restriccions. No obstant, l’Administració catalana i l’empresa pública espanyola discrepen des de l’inici de la crisi de quan es podrà dur a terme això. En un primer moment, el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, va assegurar que la majoria de LTV s’aixecarien al febrer. Més tard, va retardar la data fins a finals d’abril. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar dimarts que "a tot estirar" arribarien fins a la primera setmana de maig.

Però Adif ha retardat aquesta tornada total a la normalitat fins al juny. Així ho confirmen fonts de la companyia després d’avançar-ho el president, Luis Pedro Marco, que va presumir al Congrés que la gestió de la crisi per part d’Adif és "per treure’s el barret". Marco va defensar que si no s’estan portant a terme encara més obres a la xarxa de Rodalies és perquè la Generalitat l’hi demana. "Les afectacions al servei són tals, i els plans alternatius de transport són tals, que no es pot fer més", va assegurar Marco en la comissió de Transports.

Discrepàncies

Notícies relacionades

Una empresa espanyola rastrejarà la missió lunar

La Generalitat destinarà més de 240 milions a carrils bici

No és la primera topada que tenen l’Estat i Catalunya per la gestió del caos ferroviari. La Generalitat va demanar al Ministeri de Transports que retardés les obres programades de manteniment als túnels del Garraf, cosa que el mateix ministre, Óscar Puente, va rebutjar de ple. "No es podia esperar més", va declarar. El Govern català volia esperar que es reobrissin alguns trams més dels que, després de l’accident de Gelida, van tancar al tràfic. Avui continuen sense servei per afectacions derivades del sinistre els trams entre Riba-roja i Reus de l’R15, entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell de l’R4. entre Martorell i Rubí de l’R8 i entre Ripoll i Puigcerdà de l’R3.

Fonts del sector ferroviari denuncien que, més enllà dels problemes de seguretat de la infraestructura, sindicats com el Semaf estan boicotejant la reobertura d’alguns d’aquests trams en el seu combat particular contra l’empresa.