Lola Valiente, 19 anys, després d’intentar dues vegades accedir a Medicina: «Tinc un 9,4 de batxillerat, però a la sele la pressió per la nota pot amb mi»

La Lola va obtenir una mitjana de 9,42 a batxillerat. Va cursar els estudis a l’Institut Verdaguer, situat al districte de Ciutat Vella, a Barcelona, i va assolir una nota d’accés a la universitat d’11,71. «En la selectivitat certs exàmens no em van anar bé i això em va baixar la mitjana. A Història vaig patinar amb un 7,5 i a Català vaig treure un 6,5 i em va baixar moltíssim», recorda. Necessitava un 12,5 per entrar en Medicina i es va quedar en un 11,71. «Per no renunciar a Medicina, vaig començar Biomedicina a Vic. Biomedicina és concertada i són 6.000 €, però Medicina en són 12.000 i era impossible», explica. Es dona la circumstància també que el 40% de l’alumnat de les facultats públiques catalanes de Medicina procedeixen d’altres comunitats autònomes i que, com mostra el gràfic, el percentatge d’excel·lents a Catalunya és més baix que a la resta de l’Estat.

PERCENTATGE D’EXCEL·LENTS A LES NOTES AL GRAU DE MEDICINA

«Vaig acabar el batxillerat i els nervis van poder amb mi. Sentia molta pressió pensant en la nota que necessitava per entrar a Medicina», explica. «A l’institut els professors ja van dir als meus pares que era molt bona estudiant però que als exàmens no arribava a reflectir el que sabia realment pels nervis», recorda.

Objectiu: la pública

El juny de l’any passat va repetir la selectivitat per intentar millorar la nota i tornar a optar a la carrera de Medicina, però els nervis li van tornar a jugar una mala passada. «Vaig pujar una mica, però molt poc i de nou no vaig entrar», per la qual cosa segueix en Biomedicina a Vic, estudiant per poder fer el trasllat a Biomedicina a la pública l’any vinent.

Sobre l’accés a la universitat, la Lola considera que «quan has de triar la carrera ets molt jove i potser després canvies d’opinió, però també hi ha molta gent que té vocació de fer alguna cosa i no li dona». «No crec que el problema sigui per si mateix la prova d’accés, però sí que és molt injust que en un dia te la juguis», prossegueix la jove, conscient que «al final és necessari». «El problema amb què les notes d’accés siguin tan altes és que al final la gent amb diners sí que pot estudiar el que vol, si tens 12.000 euros a l’any, pots estudiar Medicina; al final la tria és aquesta», conclou, recordant que la seva tieta, al seu dia, va poder entrar en Medicina amb un 10 i ella, amb un 11,7, s’ha quedat fora.

Alta demanda

Notícies relacionades

La pressió per les notes dispara ja l’ansietat a 2n de batxillerat: «Vull acabar la ‘sele’ i no tornar a obrir un llibre en la meva vida»

La pressió per les notes i la precarietat laboral passen factura als joves: tres de cada deu pateixen estrès continu

Aquest curs, Medicina va tornar a encapçalar la llista de graus més sol·licitats. Al Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB) es van registrar 1.848 sol·licituds per a 200 places; a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), 1.161 sol·licituds per a 385 places; i a la Universitat Rovira i Virgili (URV), 830 aspirants per a 130 places. Aquest elevat interès va situar la nota de tall de Medicina per sobre del 12 a totes les universitats públiques (del 12,850 al Campus Clínic de la UB fins al 12,453 a la Universitat de Girona), deixant fora molts aspirants amb vocació, com la Lola. El total de places de Medicina a Catalunya el curs 24-25 va ser de 1.333 per a més de 5.000 sol·licituds.

Un altre dels efectes col·laterals que comporta aquesta situació és que alumnat amb notes altes però no tant per entrar a Medicina opti per estudiar Infermeria, ocupant alhora les places dels qui volen estudiar aquest grau en primera opció.