Quim Vilamajó, escriptor i influencer amb síndrome de Down: «Puc fer les coses bé i també equivocar-me com qualsevol altre»

Vilamajó, nascut a Tàrrega el 1995 i conegut per la seva activitat a Instagram, on comparteix reflexions sobre el seu dia a dia i denuncia actituds cap a les persones amb síndrome de Down, confirma també en directe la seva gran capacitat comunicativa. Amb un discurs clar, ordenat i sincer, construeix un relat que connecta amb el públic.

El llibre, editat per Fonoll, recull vivències, pensaments i aprenentatges amb la voluntat de trencar estereotips i explicar la seva realitat amb veu pròpia. «Al llibre ignoro la síndrome de Down. No soc menys hàbil per tenir-la», afirma. «Quan som petits necessitem que ens estimulin cognitivament i emocionalment», afegeix, en un record que dedica a la seva primera pediatra, que ha sigut present en l’acte.

«Vull que ens tractin igual»

Durant la presentació, Vilamajó insisteix en la necessitat de canviar la mirada social. «Vull que la gent ens tracti igual i entengui la diversitat», diu. Ho exemplifica amb situacions quotidianes que encara es repeteixen: «De vegades em parlen com si no entengués les coses o com si haguessin d’explicar-m’ho moltes vegades». Una actitud que, denuncia, acaba desvalorant-lo: «Li treuen importància a la meva manera de pensar».

Un dels missatges més clars del seu discurs és la reivindicació del dret a equivocar-se. «Amb els errors podem ser millors cada dia i hem d’equivocar-nos», afirma.

Segons explica, la sobreprotecció sovint impedeix aquest aprenentatge. «Anticipa els problemes i ja no et deixen intentar-ho», diu. També qüestiona el ritme de la societat actual: «Ens exigeixen que ho aprenguem tot al moment, però a mi m’agrada que em donin temps».

De la dificultat a l’autonomia

Fa tres anys i mig que viu fora de la casa familiar, però el camí cap a l’autonomia no ha sigut lineal. En una primera experiència en un pis compartit, les coses no van funcionar, però en una segona oportunitat sí. «La primera vegada no va anar bé, però la segona sí», explica.

Actualment viu amb altres companys, amb suport puntual però amb autonomia real. «Ens ajuden quan ho necessitem, però no fan per nosaltres allò que sabem fer», diu. Per Vilamajó, aquesta diferència és clau per créixer.

«M’encanta viure la meva vida i prendre decisions amb llibertat», afirma. I envia també un missatge a les famílies: «Han d’acceptar que el fill ha crescut». En aquest procés, també posa en valor el paper dels seus pares, presents en l’acte, que han passat de la protecció inicial a donar-li suport en les seves decisions: «És important que confiïn i deixin espai per provar», apunta.

Treballar i tenir una vida pròpia

Vilamajó defensa que l’autonomia passa també pel món laboral. «Treballar és essencial per tenir una vida digna, un sou i poder gestionar la meva vida», diu. Denuncia, però, que encara hi ha barreres. «La societat no ens ho posa fàcil, hi ha prejudicis», afirma. Per això reclama oportunitats reals: «Els empresaris han de confiar en nosaltres».

El llenguatge és un altre dels aspectes que qüestiona. «El concepte discapacitat no m’agrada. ¿Per què em fan creure que soc menys?», es pregunta. Rebutja termes com «pacients», «afectats» o «minusvàlids» i defensa una mirada centrada en les capacitats: «Som capaços de moltes coses», diu. Vilamajó també proposa alternatives més positives: «M’agrada més parlar de ‘plusvàlids’, perquè posa el focus en el que podem aportar», apunta.

Present i futur

Notícies relacionades

El TSJC ordena executar provisionalment la sentència que anul·la part del decret que blinda el català a l’escola

Quan el clima canvia, ¿poden adaptar-se els animals?

Amb 30 anys, Vilamajó combina la seva activitat professional amb la seva presència a les xarxes socials, des d’on s’ha convertit en una veu activa contra els prejudicis. Es defineix com una persona que viu el present, però amb voluntat de continuar creixent: «Aniré evolucionant com a persona fins on pugui arribar», afirma. De fet, fins i tot es marca un objectiu vital amb un somriure: «Vull tenir un cos sa i arribar als 107 anys». Quan apareixen les preocupacions, té clara la seva manera de gestionar-les: «Faig un reset i torno al present».

La presentació es tanca amb aplaudiments i amb la sensació que el missatge ha arribat. Amb ‘Sento’. La vida amb un cromosoma de més’, Quim Vilamajó no només explica la seva experiència, sinó que reivindica el dret a ser escoltat, a equivocar-se i a viure com qualsevol altra persona. L’acte acaba amb una conversa amb els assistents i la firma de llibres.