Els municipis catalans tindran objectius per instal·lar renovables

Catalunya s’ha proposat arribar a l’any 2050 amb un sistema energètic totalment descarbonitzat i climàticament neutre. Per aconseguir aquest objectiu farà falta transformar la producció d’energia, fins ara basada en la crema de combustibles fòssils, i apostar pel desplegament de renovables. I part d’aquesta tasca es durà a terme des dels mateixos municipis i comarques. Segons contempla el Pla Territorial Sectorial per a la Implantació d’Energies Renovables a Catalunya (PLATER), tots els municipis catalans tindran objectius específics d’implantació d’energia solar i, en alguns casos, també d’instal·lacions eòliques terrestres. La Generalitat habilitarà un visor cartogràfic amb informació sobre quines podrien ser les àrees més aptes per al desplegament d’aquestes tecnologies perquè els municipis avaluïn aquesta informació i presentin propostes concretes sobre com pretenen fer-ho.

En aquests moments es calcula que Catalunya haurà d’instal·lar un equipament que sigui capaç de produir fins a 62.000 MW per cobrir la seva demanda energètica. D’aquests, s’estima que almenys 14.000 MW es podrien cobrir instal·lant energies renovables en edificis i zones artificialitzades com, per exemple, pàrquings, polígons industrials, marges d’autopistes o naus industrials. Però segons adverteix la Generalitat, també hi ha prop de 48.000 MW que hauran d’instal·lar-se en sòls no artificialitzats com és el cas d’espais naturals o cultius. A la pràctica, això implica que Catalunya haurà de dedicar almenys un 1,2% de la seva superfície, l’equivalent a 314 quilòmetres quadrats, a la instal·lació de renovables per aconseguir que la producció elèctrica no depengui de la crema de combustibles fòssils, cada vegada més afectada pels vaivens geopolítics, i aconseguir així un model climàticament neutre.

La Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha dedicat els últims cinc mesos a reunir-se amb ajuntaments i demarcacions comarcals per parlar sobre el desplegament de renovables en diferents territoris. Tal com s’ha comunicat a alcaldes i regidors de tot Catalunya, pràcticament la totalitat de municipis catalans tindran objectius propis de renovables. Sobretot en el cas d’instal·lacions fotovoltaiques. La Generalitat també els presentarà una proposta sobre com arribar a aquesta fita i un desglossament de quina proporció d’edificis, sòls urbans i espais naturals s’haurien de dedicar a cada causa. Però segons remarquen fonts del Departament, serà feina dels municipis modular aquestes propostes. Per exemple, hi ha consistoris que podrien augmentar la proporció d’edificis i espais urbans dedicats a la causa i reduir al mínim l’ús d’espais naturals.

Aquesta setmana, la Generalitat habilitarà un portal en què tots els municipis podran consultar els seus objectius de renovables així com una proposta de les "zones prioritàries" d’implantació de renovables i les que, al contrari, no es consideren aptes. Els ajuntaments podran utilitzar aquesta informació per presentar les seves propostes de renovables.

La conselleria afirma que "en les pròximes setmanes" obrirà el període d’al·legacions perquè els consistoris puguin presentar el seu propi full de ruta i, entre altres coses, detallar les àrees on sí que instal·laran plaques i les que de moment prefereixen excloure. Segons afirmen fonts implicades en el procés, de moment les reunions mantingudes amb els ajuntaments han sigut positives i, tot i que en alguns casos hi ha hagut "debat", de moment les expectatives són bones.

Comarques com la Noguera, l’Alt Empordà, l’Anoia i el Bages destaquen, per ara, com els territoris on hi ha més expectativa d’instal·lació de plaques fotovoltaiques. A la Noguera, per exemple, s’espera arribar a més de 2.000 MW instal·lant prop de 230 MW en edificis, 308 MW en sòl urbà i més de 1.500 MW en terrenys naturals. Aquesta proporció podria canviar en cas que els ajuntaments de la zona decideixin apostar per augmentar els esforços en una àrea per reduir l’impacte en l’altra. A les localitats amb espais naturals protegits pel seu interès ambiental, per exemple, és molt possible que s’aposti per fer tot el desplegament de plaques solars en edificis i espais urbans per preservar la natura.

Notícies relacionades

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

La mare del nadó víctima d’abusos és infermera

Comarques amb més potencial

Quant al desplegament d’instal·lacions eòliques terrestres, és a dir, d’aerogeneradors, la Generalitat estima que el 18% de la superfície catalana seria apta per instal·lar aquestes tecnologies però que, a la pràctica, s’utilitzarà només un 0,2%, equivalent a menys de 70 quilòmetres quadrats. L’objectiu és que aquestes instal·lacions arribin a produir almenys 23.136 MW per al 2050. Per la seva situació geogràfica, les comarques amb més potencial per generar energia neta mitjançant el vent són el Segrià, Garrigues, Ribera d’Ebre i Terra Alta. La decisió final sobre on i com instal·lar els aerogeneradors dependrà de les autoritats comarcals. Per facilitar el diàleg, la Generalitat ha habilitat Oficines Comarcals de Transició Energètica per incentivar les converses.