25 anys d’abusos sexuals sense jutjar

El documental ‘La Fugida. Veritats ocultes’ localitza a Barcelona el sacerdot Manel Sales, encara emparat per l’Escola Pia, que admet haver abusat sexualment de més de 20 nens al Senegal.

Església a Casamance,  al sud del Senegal, on el sacerdot Manel Sales va abusar de nens entre 1980 i el 2005. | EL PERIÓDICO

Església a Casamance, al sud del Senegal, on el sacerdot Manel Sales va abusar de nens entre 1980 i el 2005. | EL PERIÓDICO / 5

6
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El sacerdot Manel Sales va ser missioner escolapi a l’Àfrica entre 1980 i 2005. Un interval de 25 anys durant el qual Sales va abusar sexualment d’una xifra encara desconeguda de menors africans que educava, alimentava i també vestia amb roba que recollia a Catalunya. El documental La Fugida. Veritats ocultes, una producció de 3Cat, Ottokar i EL PERIÓDICO, basada en una investigació d’aquest diari, revela les ombres de la missió escolàpia al Senegal i descobreix que aquesta ordre, al contrari del que havia dit oficialment el 2024, continuava emparant un depredador que ha eludit la justícia espanyola, senegalesa i fins i tot la vaticana.

"La primera vegada que vaig veure Manel Sales estava dret sobre la part posterior d’un tot terreny i tots l’aclamaven", explica l’Enric, un informàtic català que va coincidir amb el missioner a Casamance, el sud del Senegal, un lloc on la companyia Escola Pia de Catalunya va arrencar diversos projectes humanitaris –sobretot educatius – i d’evangelització en la dècada dels 60.

Sales era l’escolapi més famós de tots ells. Divertit, sociable, intel·ligent, fins i tot havia après a parlar diola, la llengua pròpia del territori. "Era un d’ells", no dubta a descriure’l Jordi Tomàs, un antropòleg que ha estudiat aquesta ètnia durant anys.

El secret

El 2005 un grup de catalans que vivia al Senegal –entre els quals hi havia el Jordi i l’Enric– es van assabentar que Sales estava violant els menors de l’escola Joseph Faye d’Oussouye. Malgrat que resultava incompatible que una figura tan venerada com la de Sales fos en realitat un depredador, van voler comprovar-ho.

"N’hi ha prou amb unes quantes preguntes a persones de confiança per confirmar-ho", recorda Laura –una altra catalana que era a Casamance com a cooperant–.Laura va ser també qui va avisar els escolapis del que estava passant. La reacció de l’ordre va ser la següent: li van prometre que es farien càrrec del problema –que no van qüestionar– però també li van advertir que havia de guardar silenci i fins i tot la van intimidar per assegurar-se que ho fes.

Poc després de l’avís de Laura, els escolapis van treure Manel Sales del Senegal i el van tornar a Catalunya. A ell i també Josep Maria Canet, director de l’escola Joseph Faye d’Oussouye, on tots dos treballaven. A Casamance ningú va comprendre llavors per què l’ordre havia pres la decisió d’extradir-los a tots dos. Canet, a diferència de Sales, era un religiós més discret, que manava sense ostentacions i que guardava més distància amb la comunitat diola.

De tornada a Catalunya, Sales es va integrar en l’estructura de la companyia Escola Pia de Catalunya, exercint tasques de gestió i mantenint un perfil baix. Canet, d’altra banda, va continuar oficiant i aconsellant els seus fidels. Va continuar parlant amb orgull de la missió al Senegal, també per televisió, ometent sempre el passat d’abusos sexuals de Sales del qual tots dos havien escapat i que, el 2023, els atraparia. A Sales, i també a ell: a tots dos.

La indignació

El 2023, alguns dels cooperants catalans que anys abans havien descobert els abusos de Sales i que també havien tingut temps de comprovar que per als escolapis resoldre el problema havia significat simplement emportar-se Sales del Senegal i oblidar-se de les seves víctimes, van decidir reagrupar-se i contactar de nou amb l’Escola Pia de Catalunya. Els va atendre el provincial Jordi Vilà, que acabava de ser elegit com a màxim responsable de l’organització.

Vilà els va explicar que havien rebut de forma recent una altra queixa formal d’una dona francesa sobre Sales i que, després d’escoltar-la, havien decidit expulsar el missioner pederasta de l’ordre. Els cooperants van insistir que amb això no n’hi havia prou, calia reparar les víctimes. Vilà va estar-hi d’acord i la companyia va impulsar arran de la seva petició una comissió de reparació externa que durant dos anys ha escoltat els exalumnes de Sales disposats a admetre al Senegal –país que acaba de pujar a 10 anys de presó la pena per mantenir relacions homosexuals– i que ja ha començat a indemnitzar-los.

És la primera ordre catalana que repara víctimes d’agressors catalans en missions a l’estranger. Durant les trobades de les víctimes, dos exalumnes de la Joseph Faye, verificades per la comissió, van denunciar que Canet també era un pederasta.

L’empara

El juny del 2024 el provincial Vilà va atendre EL PERIÓDICO i TV3 per informar sobre el cas Sales. També en aquesta entrevista, Vilà va explicar que Sales ja no era ni sacerdot ni un membre de la comunitat escolàpia pels fets del Senegal, dels quals no va voler detallar la seva envergadura.

Després d’aquesta entrevista, aquest diari va començar una investigació que ha cristal·litzat en un altre documental: La Fugida. Veritats ocultes i que s’emetrà demà a les 22.00 hores a 3Cat. Aquest treball periodístic ha localitzat Sales i ha descobert que els escolapis continuen tractant Sales com un dels seus. El gener del 2024 van comprar un pis per a ell i l’ordre continua emparant-lo: el mantenen econòmicament i li obren les portes de la residència de Barcelona cada vegada que ho requereix. També li paguen les vacances.

Les víctimes parlen

Al documental participen per primera vegada alumnes senegalesos de Sales disposats a explicar el que passava en aquesta escola. Víctimes que, per primera vegada, han revelat davant de la cambra que Sales, que recollia roba i material escolar a Catalunya, convencent ciutadans catalans solidaris que així millorarien la qualitat de vida dels nens senegalesos, utilitzava aquest botí de manera perversa.

"Es va adonar que no tenia més roba que la portava cada dia a l’escola i em va dir que passés pel seu despatx", explica un d’ells, Babacar. El que va passar quan va entrar al departament de Sales va ser que el sacerdot es va abalançar sobre ell per agredir-lo sexualment. Després, li va entregar uns pantalons i una camisa que va haver de posar-se durant mesos, conscient del preu que havia pagat per aquestes peces, perquè no podia triar.

La impunitat

Notícies relacionades

La Fugida. Veritats Ocultes també ha localitzat i entrevistat Sales, un depredador que mai ha sigut jutjat pels seus delictes. Consultat per aquest diari sobre aquests fets, Sales admet que són veritat, assegura haver pres consciència del mal que ha fet i reconeix que les víctimes són més de 20. En realitat, en són moltíssimes més. Però el fet que hagi reconegut davant de la càmera d’aquest documental que són més de 20 ja suposa incrementar la xifra oficial que els escolapis han traslladat al Dicasteri per a la Doctrina de la Fe.

Segons les fonts que ha pogut consultar EL PERIÓDICO, que també va viatjar a Roma per comprovar què consta al Vaticà sobre els abusos de Sales, a la Santa Seu consten 17 agressions de l’exmissioner menors africans. Menys de les quals Sales reconeix ara al documental. I les mateixes fonts també aclareixen un detall important: Sales no ha sigut jutjat pel dret canònic i, en conseqüència, no ha sigut expulsat.