La crisi de Rodalies ha costat 11,2 milions en servei de bus

Segons la documentació de la contractació a què ha accedit EL PERIÓDICO a través d’una petició al portal de transparència, el Govern va formalitzar un contracte d’emergència i tres ampliacions successives per substituir temporalment el servei ferroviari amb autobusos discrecionals de transport de viatgers per carretera entre el 22 de gener i el 27 de febrer. Tot això es va organitzar al marge dels busos substitutius i complementaris de Rodalies, finançats i gestionats directament per Renfe i que, per tant, no han suposat una despesa per a l’Administració catalana.

Aquest dispositiu per carretera es va iniciar amb 64 autobusos i es va ampliar posteriorment davant de l’elevada demanda de transport alternatiu fins a arribar a un màxim de 230 vehicles en servei. En total, l’operatiu va estar actiu durant 37 dies, cosa que va suposar per a les arques públiques un cost mitjà d’uns 305.000 euros diaris únicament per a la contractació d’autobusos. Tot i així, segons fonts de la conselleria, la factura final d’aquest servei alternatiu per carretera encara podria augmentar perquè "no està tot tancat".

La quantia del contracte per al transport per carretera va anar augmentant a mesura que s’ampliava el servei. El contracte inicial va suposar 1,31 milions d’euros, mentre que la primera ampliació va arribar als 2,82 milions. La segona es va situar en 2,12 milions i la tercera va ser la més costosa, amb 4,95 milions. La despesa total d’aquest contracte d’emergència va acabar pujant a 11.220.088 euros, IVA inclòs. Després de l’accident, el Govern va assegurar que la seva intenció és traslladar aquest cost al Ministeri de Transports, responsable de la infraestructura ferroviària, tal com li va reclamar l’oposició.

Empreses de transport

Per poder desplegar aquest dispositiu extraordinari, la Generalitat va haver de recórrer a empreses de transport de diferents punts de Catalunya, però també de fora de la comunitat.

Entre les companyies que van aportar més autobusos figuren Empresa Casas, Sagalés, Cintoi Bus, Marfina Bus o La Hispano Igualadina. Els vehicles es van distribuir per diferents corredors ferroviaris per mantenir les connexions amb Barcelona i entre capitals comarcals a les demarcacions de Tarragona, Lleida, Barcelona i Girona mentre es restablia el servei.

Part dels desplaçaments afectats pel col·lapse de Rodalies es van absorbir també mitjançant el reforç de diverses línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), un dispositiu extraordinari que es va mantenir durant 17 dies i que va costar 128.693 euros, segons assenyala la documentació consultada per aquest diari. Del total, 87.413 euros van correspondre a l’operació de trens addicionals –calculada en funció dels cotxes-quilòmetre recorreguts– i 40.185 euros a costos de personal. Els 1.094 euros restants es van destinar a costos auxiliars que estaven relacionats amb la informació a l’usuari.

El reforç esmentat es va concentrar en les dues principals línies metropolitanes de la xarxa: Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia. En el primer corredor es van incorporar trens addicionals en les línies S1 (Terrassa) i S2 (Sabadell), principalment durant les hores punta de la tarda, cosa que va permetre augmentar l’oferta de places cap a aquestes ciutats un 7% i 8%, respectivament. Per poder operar aquestes circulacions va ser necessari contractar maquinistes addicionals que permetessin incrementar la freqüència dels trens sense alterar la resta de la planificació habitual de la xarxa.

En la línia Llobregat-Anoia, en canvi, el reforç no va consistir a afegir trens, sinó a ampliar la capacitat d’alguns serveis existents incorporant més cotxes dins del parc disponible, fet que va augmentar l’oferta de places en un 44%. Aquesta mesura es va concentrar especialment en el tram entre Martorell i Barcelona, un eix clau de mobilitat des del Baix Llobregat que també va resultar afectat pel col·lapse de Rodalies i pel tall de l’AP-7 provocat per l’accident de Gelida.

Gratuïtat temporal

Notícies relacionades

La Diputació de BCN detecta una fuita d’aigua per cada 500 veïns

Els alumnes de 14 a 18 anys fumen i beuen menys, però aposten més

Però la factura total de les mesures adoptades per mirar de pal·liar la interrupció del sistema ferroviari va molt més enllà. A aquests més d’11,2 milions d’euros en autobusos i els prop de 129.000 euros del reforç ferroviari cal sumar-hi el cost dels informadors desplegats en estacions per orientar els usuaris, que ascendeix a uns 250.000 euros, tal com ha explicat EL PERIÓDICO, així com la gratuïtat temporal dels peatges a l’autopista C-32 per facilitar els desplaçaments mentre es restablia el servei ferroviari, una factura que encara no està tancada.

El Govern va xifrar en uns 600.000 euros al dia el cost d’aixecar les barreres de peatge quan l’autopista va estar oberta en els dos sentits durant deu dies, cosa que suposa almenys sis milions d’euros. A aquesta xifra cal afegir-hi 10 dies més en què l’autopista es va mantenir oberta en un sol sentit, un cost que la Generalitat encara no ha quantificat. En conjunt, la factura total de les mesures extraordinàries adoptades després de l’accident ferroviari superaria àmpliament els 17 milions d’euros i podria augmentar quan s’incorporin tots els costos encara pendents de comptabilitzar.