Més de 80 alcaldes catalans demanen regularitzar centenars d’urbanitzacions

Les conseqüències de l’urbanisme impulsat durant el desenvolupisme franquista, moltes vegades sense tenir la mirada posada en les necessitats del futur, encara es veuen dècades després. Un dels principals reptes pendents és la situació de les urbanitzacions construïdes entre 1956 i 1981 però que no van ser legalitzades, de manera que perviuen llastades per la falta de serveis essencials o obres d’urbanització inacabades. Un total de 83 alcaldes de diferents partits van donar suport ahir a un manifest que reclama, precisament, revertir els dèficits urbanístics i la situació administrativa d’aquests complexos residencials.

"No es parla prou. És el primer problema urbanístic del país i afecta municipis de les quatre províncies", va remarcar l’alcalde de Sant Cebrià de Vallalta, Albert Pla, en un acte que va acollir el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC). Pla va insistir que afecta particularment municipis petits i mitjans. El mateix regidor va explicar que, a més, part de les urbanitzacions han evolucionat de segones residències a habitatges principals arran de la crisi de la vivenda i de les facilitats que generen en alguns sectors les noves realitats laborals.

Durant l’acte, diferents alcaldes van recordar que molts dels veïns afectats ja paguen elevats rebuts d’impost sobre béns immobles (IBI) i que els reclamen l’accés a serveis –presenten problemes en el proveïment d’aigua, il·luminació, asfaltat o clavegueram– i millores al seu entorn, però que després es troben amb la negativa d’interventors i secretaris a l’hora de poder afrontar aquestes despeses, ja que les àrees residencials no es consideren incloses dins de la disciplina urbanística competència de l’administració municipal.

Per tant, són els mateixos veïns de cada zona, que moltes vegades no són capaços de fer front a les quotes d’urbanització, els que se n’han de fer càrrec. No obstant, tal com recull el manifest, les quotes urbanístiques derivades de les obres d’urbanització poden oscil·lar entre els 30.000 i els 80.000 euros per parcel·la. Segons les dades de la Generalitat, hi ha un total de 730 d’aquestes urbanitzacions amb dèficits urbanístics i/o no recepcionades i que afecten uns 120.000 catalans. Aquestes representen la meitat del total de 1.433 urbanitzacions registrades a Catalunya. Els consistoris adverteixen que si ells, com estableix la llei, decideixen tirar endavant els projectes d’urbanització i repercutir als veïns les quotes corresponents, no només es condemna econòmicament els veïns, sinó que, de retruc, "es posa en risc la viabilitat financera dels mateixos ajuntaments", que es veurien obligats a enfrontar-se a impagaments.

Reunió amb la Generalitat

Els consistoris estan ara expectants d’una reunió amb el Govern de la Generalitat prevista per a la setmana del 20 d’abril, tot i que adverteixen de la necessitat d’incidir en les arrels del problema i garantir finançament. Recentment, un canvi legal aprovat per l’Executiu busca precisament ajudar a fer que els consistoris puguin regularitzar aquests complexos d’habitatges.

Més enllà de la reforma normativa, un conveni entre el Departament de Territori i l’Institut Català de Finances (IFC) també aspira a posar les bases per finançar els ajuntaments implicats. La idea és que, amb aquesta línia de finançament, els consistoris puguin avançar els fons per executar les obres o tramitar el planejament urbanístic necessari. Tot i que encara no està concretada la partida econòmica ni els consistoris que s’hi podran acollir, al Govern tenen clar que podrà facilitar-se la millora de moltes urbanitzacions.

El Govern apuntava recentment que serà en la reunió quan se’ls explicarà com podran accedir a recolzament tècnic de l’Administració catalana, com operar en funció del tipus de sòl en què s’ubiquin les urbanitzacions –poden ser en sòl no urbanitzable, urbanitzable o urbà no consolidat– i com podran beneficiar-se del canvi normatiu. El mateix Albert Pla va incidir en el fet que el Govern està "fent alguns avenços que semblen positius i podrien donar resposta a algunes demandes", però que moltes alcaldies tenen "dubtes importants sobre la taula". Per això reclama diàleg i que es compti amb el món local per afrontar aquest repte. "Si d’alguna cosa no es parla, no s’avança. Volem ser escoltats i aportar en la resolució d’aquest problema enquistat", va rematar.

Els municipis signants reclamen a la Generalitat la redacció d’un pla director urbanístic de totes les urbanitzacions amb carències a Catalunya que funcioni com a eina marc per establir criteris aplicables a tot el territori i que serveixi de base per a la creació de línies de finançament específiques. En aquesta línia, també demanen una modificació de la llei d’urbanisme de Catalunya que incorpori "criteris de viabilitat tècnica a l’hora d’exigir millores urbanístiques" i que reconegui les especificitats dels municipis petits.

A més, remarquen la necessitat de crear un fons que permeti destinar recursos als consistoris catalans per "finançar la formulació i l’execució de programes d’adequació de les urbanitzacions i la redacció de projectes". I que IFC faciliti l’accés a crèdits i subvencions per als propietaris afectats. Així, en conjunt, exigeixen més flexibilitat en la normativa per facilitar els accessos a serveis bàsics dels quals no disposen gaires habitatges.

Suport de les entitats

Notícies relacionades

Simulacre d’accident d’esquí fora pista a La Molina

Una estudiant de la Jonquera, segona millor nota del MIR de Psicologia: «Vaig estar a punt de no presentar-me perquè aquell dia no hi havia Rodalies»

L’acte i el mateix manifest compten amb el recolzament de la Federació Catalana de Municipis (FMC) i de l’Associació Catalana de Municipis (ACM). David Bote, president de l’FMC i alcalde de Mataró, va assenyalar que el finançament i la normativa actual suposen dificultats afegides i que hi ha molts pobles i algunes ciutats que "no tenen manera de resoldre aquestes qüestions enquistades". Qüestions que poden derivar en problemes de seguretat pública, com les dificultats en els serveis d’emergències, o mediambientals.

Gerard Sabarich, vicepresidenta de l’AMC i alcalde de Rialp, va remarcar la importància de recolzar els ajuntaments: "Fa 19 anys que soc alcalde i hi ha dèficits urbanístics que em vaig trobar i segurament els deixaré. I això és molt frustrant. El món local demana menys normativa i que els tècnics municipals tinguin les eines per resoldre els problemes", va dir.