Catalunya posa en pausa l’impost als creuers: «S’han de valorar els beneficis mediambientals de la mesura»

«Malgrat que es va aprovar un avantprojecte de llei que es va traslladar al Parlament, el context actual obliga a valorar de manera integrada l’impost proposat el 2023 i la seva entrada en vigor», afirma la consellera Sílvia Paneque. El PSC, en realitat, en l’última campanya electoral, a través de Paneque, ja va admetre que no veia clar el pla llançat pel Govern d’ERC, si l’impost no era el mateix a tota la Unió Europea, ja que el gravamen, consideraven, podia perjudicar la competitivitat de les empreses locals. A més, l’impost no es va incloure en el pacte d’investidura entre socialistes i republicans, a diferència del que sí que va aconseguir altres mesures iniciades en el mandat de Pere Aragonès a les quals es va acordar donar continuïtat.

La intenció d’obligar els grans barcos a pagar impostos cada vegada que atraquen als ports catalans es va posar per primera vegada, almenys de manera seriosa, sobre la taula el 2017. La llei de canvi climàtic aprovada llavors exigia desplegar aquest gravamen. No obstant, la proposta no va començar a avançar fins al 2023, sis anys després, quan el Govern d’Aragonès va presentar la seva proposta, menys ambiciosa del previst inicialment: la idea era cobrar un euro per quilo d’òxid de nitrogen (NOx) i partícules en suspensió (PM10) generades.

En xifres absolutes, es pretenia taxar amb 1.440 euros cada creuer per ancoratge al moll. En el cas dels vaixells de càrrega, l’impost no arribava als 500 euros i per als petrolers arribava als 3.000. En total, es preveia recaptar uns 7,5 milions d’euros a l’any a través del gravamen. Ara, gairebé una dècada després, creuers, barcos de càrrega i petrolers continuen sense abonar aquesta polèmica taxa quan amarren a Barcelona, Tarragona i Palamós, les principals infraestructures que acullen les embarcacions de més mida.

Nou règim

Paneque, en resposta a una pregunta parlamentària formulada per la CUP sobre quan s’aprovaria l’entrada en vigor de l’impost, posa el focus en el nou marc legislatiu: «L’any 2025 va ser el primer en què els drets d’emissió del nou sistema europeu es van entregar a les operadores». Això significa que, des de fa un any, les empreses responsables dels barcos han de presentar davant Europa la justificació del diòxid de carboni, el metà i l’òxid nitrós que emeten per cobrir la contaminació que generen.

Davant aquesta situació, la conselleria està estudiant tot el conjunt d’impostos ambientals en vigor. «Analitzem les taxes vinculades a emissions de gasos amb efecte hivernacle, emissions contaminants i els nous requeriments del Comerç de Drets d’Emissions de la Unió Europea», precisa la consellera. La idea és saber sobre quins sectors recauen tots aquests gravàmens i, a partir d’aquí prendre una decisió.

Notícies relacionades

Els creuers hauran de pagar un impost de 1.440 euros per atracar a Catalunya

Les alertes de contaminació per ozó obliguen el Govern a redactar un nou pla contra les emissions

«Una vegada assolida la valoració, es determinarà la possibilitat d’implantar la taxa i la magnitud dels beneficis ambientals que es poden derivar de nous impostos», conclou Paneque. Per al Govern, és rellevant avaluar les conseqüències de possibles taxes noves abans d’aplicar-les. De fet, en la llei d’acompanyament als pressupostos presentats per Illa s’inclou l’eliminació de 19 impostos.

Pendents de l’estudi

Preguntats sobre quan es prendrà una decisió, en el si de la conselleria prefereixen no posar data a la possible aplicació de l’impost als creuers, que ERC va anunciar com una de les seves mesures estrella sota el lema ‘qui contamina paga’. La iniciativa, que va arribar a passar pel CTESC (Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya) però que no es va votar al Parlament, excloïa les embarcacions electrificades, als ferris que fan viatges a les Balears i als barcos humanitaris.