La lluita feminista, vista als 20 anys

Tenen entre 21 i 25 anys, així que la violació de ‘la manada’, aquest Sant Fermí en farà 10 anys, i el tsunami d’indignació que va provocar durant anys –la primera sentència va arribar el 2018 i la decisió del Suprem no ho va fer fins a un any i mig més tard– els va arrobar entrant en l’adolescència. Violeta Serra (23 anys) recorda aquelles protestes com una de les primeres lluites, si no la primera, que la va fer sortir al carrer. "Per a mi no era una tradició anar a les manifestacions del 8M amb la mare, i recordo ‘la manada’ com el meu despertar polític i de lluita pels drets de les dones", apunta aquesta jove jurista, asseguda amb Adrià Simón (23 anys i també estudiant de tercer de dret), Jordi Porta, periodista de 21, i Ángela Pacha, membre de l’assemblea feminista del Poblenou, de 25. Tots quatre han acceptat la invitació d’EL PERIÓDICO per conversar sobre com es viu la igualtat des de la vintena, els avenços aconseguits en aquesta agitada dècada i els reptes per a la pròxima.

La militància feminista de l’Ángela fa que visqui el 8M com un moment molt bonic, en què "les cures es posen en pràctica", però la remou la sensació que s’hagi convertit en un dia "pràcticament festiu". "Està bé celebrar el recorregut que hem fet fins aquí, els drets que hem aconseguit, però alhora penso que no podem oblidar que això és una lluita que continua", assenyala recordant que en només dos mesos del 2026 a Espanya ja hi ha hagut 10 feminicidis.

Sobre els èxits del feminisme en aquests 10 anys, l’Adrià, amb el barret d’estudiant de Dret, apunta que des de "la famosa" llei del "només sí és sí" hi ha hagut un canvi de paradigma. "La nostra gran victòria ha sigut que hem aconseguit posar en el centre del debat públic la cultura de la violació i el concepte de consentiment, i hem demostrat que la violència masclista no és un tema casual, sinó una qüestió estructural", afegeix l’Ángela, que veu també passos clars endavant en els protocols. "Se’m faria molt estrany anar a un festival i que no hi hagués un punt lila amb gent formada", afegeix.

Amb referència a la qüestió legislativa, la Violeta, que treballa en un bufet especialitzat en violències, posa en relleu que el fet que s’hagin impulsat aquestes lleis no ha sigut pas fruit de "la generositat de l’Estat", sinó de la mobilització massiva.

L’escull de les xarxes

Si hi ha prou consens a l’hora de reivindicar els avenços, també n’hi ha en la urgència d’afrontar els reptes. "Mentre hi continuï havent webs que reprodueixin escenes com les de ‘la manada’, aquesta mena d’agressions són reproduïbles a qualsevol domicili de Catalunya i del món", planteja en Jordi, que posa sobre la taula com la cultura de la violació continua molt present a internet i la influència dels models i missatges tòxics que entren directes al cervell dels adolescents a través de les xarxes socials, en què els missatges d’ultradreta corren com la pólvora.

Segons el parer de l’Ángela, un factor que juga molt a favor a l’hora que aquests discursos quallin entre els adolescents és que, sent, "els joves d’avui estem molt enfadats i molt frustrats": "Davant tota aquesta incertesa i frustració, el més fàcil és agafar-te una idea que et faci la sensació que tu tens el poder". La Violeta ho comparteix: "L’extrema dreta ha sigut molt intel·ligent instrumentalitzant el nostre disgust i recorrent a notícies falses com ara que hi ha 400 lleis que donen drets a les dones i posen en desigualtat els homes, notícies falses que han saltat de Twitter a les aules".

I, tot i la duresa de les enquestes que retraten uns xavals cada cop més reaccionaris, la Violeta reivindica la importància d’assenyalar que "per més soroll que facin els homes dissidents davant el feminisme, també n’hi ha que en prenen consciència". "Alguns estan disposats a revisar-se i a qüestionar els seus privilegis, i crec que és molt important dir-ho perquè això també és una victòria del feminisme", argumenta.

L’Ángela assenteix i obre el "meló pendent" de definir quins són els rols que poden ocupar els homes en la lluita feminista. En Jordi té clar que fins que els homes no es creguin la lluita per la igualtat i se la facin seva, "serà més complicat avançar".

Seguint amb la mirada posada en els homes, parlant sobre les diferències entre ells i elles a l’hora de relacionar-se amb la seva orientació sexual, l’Adrià considera que si als nois els costa més sortir de l’armari que a les noies també és per masclisme, perquè veuen la persona homosexual o bisexual com a inferior. "Ho llegeixen com degradar-se com a home, com assemblar-se a una dona heterosexual", relata, apuntant també a la pressió del grup d’amics. "Saben que és probable que els comencin a fer brometes de ‘marieta, posa’t faldilla, posa’t perruca’, mentre que normalment en les noies passa el contrari: les amigues són grups de suport".

Això exemplifica –respon l’Ángela– "els efectes nocius del patriarcat sobre els homes", tot i que pensa –o "li agradaria pensar", matisa– que avancem cap a la dissolució del binarisme de gènere. "Cada vegada hi ha menys joves que no s’hi senten còmodes", comparteix.

Comencem la xerrada posant la vista fa 10 anys i l’acabem imaginant el món que ens agradaria tenir d’aquí a 10 anys. L’Adrià, per exemple, imagina joves sabent distingir la veritat i la mentida (és per allà per on es cola el masclisme, el racisme i l’homofòbia).

Notícies relacionades

L’habitatge i Palestina irrompen en les manifestacions del 8M

La falta d’habitatge empeny parelles a compartir pis amb més inquilins

A la Violeta li encantaria que el conjunt de les feministes pogués tornar a asseure’s juntes per parlar i arribar a consensos, "unir forces en els temps durs que venen". I a en Jordi, no haver d’estar-se aquí parlant sobre les assignatures pendents de la igualtat (perquè aquestes ja estan resoltes, se sobreentén).

També, posant-se utòpica, l’Ángela imagina una societat que hagi posat realment "la vida en el centre". Però baixant al terreny del possibilisme, tots quatre conclouen que si ‘la manada’ va ser un punt d’inflexió ara fa una dècada, el cas Pelicot, sens dubte, ho serà ara. "D’aquí a 10 anys parlarem dels avenços des del cas Pelicot, l’impacte del qual –consideren– encara no hem tingut temps d’assimilar".