La falta d’habitatge empeny parelles a compartir pis amb més inquilins

Pablo Pérez té 32 anys i un contracte predoctoral en una universitat madrilenya. La seva nòvia, una mica més jove, treballa en una empresa d’energia solar. No obstant, no els arribava per independitzar-se en un pis de la capital. "Ha sigut impossible pel preu. Madrid s’ha tornat boig. A més, les agències et demanen que guanyis el triple del lloguer que pagues". Des de fa any i mig, tots dos viuen en una habitació d’un pis compartit del districte d’Arganzuela. Paguen 750 euros al mes. Són en total sis persones, inclosa una altra parella, tots "treballadors joves".

"Era el pas per no estar cada un a casa dels nostres pares i tenir independència, poder estalviar, sortir, fer coses bàsiques", assegura el Pablo, que admet que és una "experiència heavy". "És com estar en un pis d’estudiants; perds el control i la intimitat", raona. La casa no té saló, la cuina és compartida, i la vida la fan a la seva habitació, on tenen un projector per veure la tele: "Al final redueixes molt el que tens, amb el que vius. Si vols fer plans, has de sortir fora de casa", diu. Creu que és "el moment d’aguantar" a veure què passa amb el preu de l’habitatge. "Potser haurem d’anar-nos-en lluny de Madrid", lamenta.

La Sara, trenta-pocs anys, vivia amb la seva parella, el Manuel, al seu pis de Villaverde, barri als afores de Madrid, quan un amic els va trucar perquè un conegut buscava habitació a Madrid. "Era de Galícia, havia fet un curs d’hostaleria i li havia sortit feina aquí, però li demanaven per una habitació més del que paguem d’hipoteca", aprecia la jove, que ja havia compartit pis abans i sabia els inconvenients de fer-ho, però volien donar-li un cop de mà.

"Teníem clares certes línies, la neteja, els horaris… Perds intimitat, però ell treballava molt, en horaris de dinars i de sopars, i ho compatibilitzem bé", assegura la Sara, que va poder així compartir les despeses amb el Gonzalo. Amb això i el lloguer "vam poder estalviar una mica". "Un any després se n’ha anat a Galícia perquè li ha sortit una feina millor allà".

Tendència

Els casos del Pablo, la Sara, el Manuel i el Gonzalo no són aïllats, sinó una pràctica cada vegada més habitual, sobretot entre els joves: parelles que per independitzar-se opten per llogar una habitació en un pis compartit o que afronten despeses obrint casa seva a inquilins. L’alt cost del lloguer i la falta d’oferta assequible per comprar no els deixa cap altra opció.

El mercat reflecteix l’embranzida d’aquesta tendència: l’oferta d’habitacions en un pis compartit ha crescut un 19% interanual durant el 2025, segons assenyala l’últim informe publicat per Idealista. L’interès per aquests allotjaments també ha augmentat un 3% respecte a l’any passat, cosa que indica que la demanda ha crescut a un ritme similar a l’oferta. I aquesta demanda ha repercutit en els preus de les habitacions, que han pujat un 4% fins a situar-se en una mitjana de 425 euros mensuals.

A aquest auge del lloguer d’habitacions ha contribuït el fenomen de les parelles i matrimonis que comparteixen pis. De fet, un estudi de Pisos.com assenyala que els propietaris que accepten a parelles com a inquilins ha passat del 8,86% al 12,83% en un any. "Abans es pensava que llogar una habitació era per a una època molt concreta de la vida, per a joves, però això ha anat canviant amb el temps. Ara s’ha ampliat a persones d’entre 25 i 35 anys", assenyala Ferran Font, portaveu i director d’estudis de Pisos.com.

D’acord amb l’Observatori d’Emancipació del Consell de la Joventut d’Espanya, el 85% dels menors de 30 anys no es pot emancipar i set de cada 10 joves amb feina viuen amb els seus pares. "Tot i així, fins i tot persones que s’han emancipat continuen compartint pis, en alguns casos fins als 40 anys, cosa que té efectes sobre la formació de famílies i la natalitat", apunta Font.

"Anem cap a un escenari que cada vegada s’accepta més perquè és l’única opció per a moltes parelles, però el pes sobre el total de persones que lloguen és encara relatiu", assenyala el director d’Estudis de Pisos.com, que circumscriu el fenomen a grans capitals i àrees que limiten amb grans capitals", com l’Hospitalet a Barcelona o Getafe, a Madrid, ja que és en aquestes zones on hi ha més oportunitats laborals.

Aquest nova derivada del coliving o flexliving se centra en parelles que busquen una habitació gran o un pis amb amics, si es pot, per compartir espais comuns compartint despeses amb tercers. En la pandèmia, l’empresari Roberto Moraga va muntar amb el seu soci Rooming. Lloguen cases a propietaris, les reformen si fa falta i després relloguen les habitacions. Ells s’encarreguen de donar un servei integral, des de reparacions a cobraments del lloguer. Van començar amb un grapat d’habitatges i ara en gestionen 128 amb 543 habitacions. "Si l’inquilí no paga, paguem al propietari nosaltres", assenyala Moraga, que coneix de primera mà les particularitats del mercat de lloguer.

"El 35% dels inquilins que nosaltres tenim són parelles que volen anar-se’n junts però no poden comprar o llogar sols un habitatge i volen estalviar", precisa l’empresari, que assenyala que dins de l’alta rotació al sector les parelles "aguanten més que els inquilins normals, perquè tenen assumit que han de passar per això per a un bé major perquè poden estalviar el doble".

"Nosaltres incloem subministraments, neteja, wifi… si pagues 500 euros per una habitació de lloguer i els dos treballen es pot estalviar molt", assenyala Moraga, que precisa que el 40% d’aquests inquilins solen ser ciutadans estrangers que venen a Espanya a treballar, "principalment colombians i veneçolans", i el 60% restant estudiants i empleats joves que venen a la capital de fora de Madrid per treballar.

Convivència

"Si són madrilenys solen ser parelles", aprecia l’empresari, que apunta que la mitjana d’estada sol ser d’un any i mig. "Moltes parelles no duren, hi ha molta separació perquè la convivència és fotuda, perds la intimitat. Solen aguantar els que de veritat volen comprar-se una casa", postil·la Moraga, que a la seva cartera té un pis a l’avinguda d’América amb vuit habitacions i quatre banys.

Notícies relacionades

L’habitatge i Palestina irrompen en les manifestacions del 8M

La lluita feminista, vista als 20 anys

Segons assenyala Font, les parelles que comparteixen pis amb d’altres persones ho fan "perquè el mercat no els ofereix una alternativa". "Les persones més afectades són les que estan en la part més baixa socialment. El lloguer dona resposta als que han sigut expulsats del mercat", remarca.

"La idea és que en un temps estalviï i la meva germana vingui de Veneçuela a viure amb mi", explica el Víctor, perruquer veneçolà de 24 anys que comparteix pis amb dos amics, el José i el Luis, i la nòvia d’un d’ells –tots ells de semblant edat– des de desembre del 2023. Paguen 1.200 euros en total per un pis a Rivas Vaciamadrid. El Víctor triga gairebé una hora a arribar a la seva feina al barri de Puerta del Ángel, però era el millor pis que van trobar.