El confort tèrmic per llei per a les granges no existeix per a les escoles

Hivern rere hivern, estiu rere estiu es repeteixen en centres escolars de tot Espanya situacions de fred o calor derivades de la falta de climatització a les aules. Una problemàtica que professors i famílies fa temps que denuncien, especialment amb la recurrència de temperatures extremes, i que les administracions assumeixen, si bé el procés de condicionament avança molt lentament. "Són més importants els pollastres que els nens", resumeix María Sánchez, presidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA). Al·ludeix al fet que la legislació espanyola recull que en el sector de la ramaderia s’ha de garantir que els animals, pollastres o porcs, visquin en un ambient tèrmic confortable, que no els suposi patiment. L’incompliment de la normativa es castiga amb sancions.

La llei 32/2007 de benestar animal, els reials decrets 692/2010 (benestar de pollastres d’engreix), 1135/2002 (benestar de porcs), 348/2000 (protecció d’animals en explotacions ramaderes) o la directiva europea 98/58/CE, a més de normatives com les guies tècniques del Ministeri d’Agricultura (MAPA) o de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), recullen que els recintes han de mantenir "una temperatura adequada" i disposar de sistemes apropiats, com "ventiladors, calefacció, aire condicionat, ventilació natural o forçada".

Es poden imposar sancions

S’ha de facilitar "prou ventilació per evitar els excessos de temperatura" i, quan procedeixi, "combinar amb calefacció per eliminar humitat excessiva". En cas de no complir aquestes condicions, es poden imposar sancions econòmiques i, en casos de maltractament greu, es podria incórrer en responsabilitats penals.

L’objectiu de la legislació és controlar l’"estrès tèrmic" en granges de pollastres i explotacions porcines. Situacions que no es donen en els centres escolars, molts dels quals es converteixen en forns a l’estiu i iglús a l’hivern tot i ser edificis públics.

Totes les fonts consultades recorden que també oficines i edificis públics tenen normatives específiques sobre les temperatures. Vista la legislació, la comunitat educativa es pregunta si les escoles i els instituts estan al marge de la llei. A l’estiu, hi ha dies o setmanes on es freguen els 40 graus. I a l’hivern, hi ha centres on, si la caldera s’espatlla, els escolars suporten temperatures que no arriben als 12 graus.

Els episodis de temperatures extremes i la falta de manteniment en uns edificis vetustos i obsolets (la majoria de centres escolars són dels anys 80) han posat en peu de guerra professors i famílies. Fa anys que els sindicats de l’àmbit educatiu reclamen plans específics, però la resposta de les administracions no arriba. "A l’estiu, utilitzem els ventalls més que els guixos. I a l’hivern, no ens traiem la roba tèrmica", descriu Beatriz García, secretària d’Ensenyament de la UGT.

Al juny, una alumna d’un institut d’Alacant va ser ingressada en un hospital després de tenir una lipotímia. A l’hivern comença a ser freqüent veure alumnes i mestres amb escalfadors de mans recarregables. Els escolars d’un centre de Segòvia van afrontar la tornada al col·le després del Nadal amb temperatures d’entre 8 i 12 graus. Abans de les vacances, els alumnes d’un institut de Madrid van anar a classe amb mantes. L’hivern passat, una escola de Valladolid va estar més d’una setmana sense llum ni calefacció. A l’IES Berenguer Dalmau, aixecat amb barracons a Catarroja després de la dana, els nanos han passat dels 35 graus de l’estiu als 9 de l’hivern. Els alumnes del Juan de Garay, a València, van protestar amb cartells demanant calefacció.

"Fa cinc anys que som ens uns barracons que se suposa que eren provisionals. No hi ha calderes sinó aparells d’aire calent i fred que ni escalfen ni refreden. Si no fos perquè no poden escriure, els nanos serien a classe amb guants. Hem normalitzat la precarietat a l’escola pública", critica una professora de l’institut escola Pallerola (Sant Celoni). A Catalunya, el Govern de Pere Aragonès va impulsar un pla de xoc contra les altes temperatures. Es van climatitzar 207 centres i es van distribuir més de 12.500 ventiladors. No obstant, famílies i docents expliquen que aquestes mesures són molt lluny de ser suficients. De fet, la instal·lació dels climatitzadors se sol limitar al menjador i alguna sala d’ús general.

Notícies relacionades

"Facilita la fugida del delinqüent"

BCN condicionarà aquest any 30 escoles públiques

"Sembla que no importem a ningú. Es diu que els nens ho aguanten tot, però som davant d’un problema no sols sanitari sinó laboral i educatiu. Amb molt fred i molta calor a classe, els estudiants no rendeixen. I nosaltres, els professors, tampoc", afegeix la responsable de la UGT, que convida els polítics a treballar al Congrés sense calefacció a l’hivern i sense aire condicionat a l’estiu. "Al·legarien que seria impossible", diu.

Aquesta urgència s’ha tractat en les recents reunions que la nova ministra d’Educació, Milagros Tolón, ha mantingut amb els sindicats educatius i les famílies. Aquestes mateixes fonts recorden que les competències educatives estan transferides.