La Generalitat adjudica el redisseny aquest any de la xarxa de bus públic per connectar el 2028 tots els municipis

El 2028 caduquen les històriques concessions de bus interurbà, atorgades majoritàriament entre 1950 i 1960, que avui sostenen més de850 línies operades per 51 empreses i 1.500 vehicles. Urgeix adaptar la xarxa d’autobús interurbà a la nova realitat: la demanda s’ha disparat un 30% des del 2019 al passar de 70,6 a un total de 90,2 milions de viatgers. Els fluxos de mobilitat i el tipus de desplaçaments han canviat totalment, i el nou mapa de transport interurbà té com a missió modernitzar i racionalitzar la xarxa actual.

Mapa complex

La Generalitat comença així a dibuixar el model amb què pretén garantir la cobertura de tot el territori, integrat i coordinat amb la resta de mitjans de transport públic, especialment els ferroviaris. El bus interurbà està format tant per línies d’alta demanda com les que connecten per exemple Barcelona amb Mataró, Igualada, Ripollet o Vilafranca, així com per més de 230 connexions en zones menys poblades.

A més de reordenar les connexions, ha d’integrar el nou servei a demanda clic.cat en àrees rurals o més allunyades, i donar per fi resposta a la necessitat de connexió en transport públic dels polígons industrials. És, doncs, un mapa complex que espera actualitzar completament l’actual, i que ha d’estar llest com a molt tard el desembre del 2026.

El mapa ha d’establir peron han de passar les línies, i també, i no menys important, amb una freqüència i uns horaris adaptats a la demanda actual i a la prevista per als pròxims anys. Serà important, en el cas dels polígons, respondre als horaris d’entrada i sortida a la feina, i en zones comercials molt freqüentades, els d’obertura i tancament de les botigues.

Un dels aspectes pendents és adequar l’oferta també durant els caps de setmana i diesfestius, ja que cada vegada més usuaris trien també l’autobús en els desplaçaments per motius d’oci. A partir del nou mapa, la intenció del Govern és agrupar els serveis en uns quants lots d’explotació, cosa que segons la seva opinió ha de conduir a una millor gestió, i més qualitat i eficiència.

Plecs similars a l’AMB

En aquest procés, mig centenar de línies es traspassaran a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) atesa l’estreta interrelació dels municipis metropolitans. No obstant, els plecs dels concursos seran pràcticament iguals.

Tot i que les concessions acaben el 2028, la conselleria de Territori no vol esperar fins aleshores per adequar l’oferta. Aposta per un procés esglaonat, amb nous concursos abans del 2028, tot i que aquell any hi haurà la gran majoria. Els nous contractes, com el de Manresa i el BrCat a Girona, ja inclouen les condicions que regiran el procés de modernització que ha de realitzar tota la flota d’autobusos interurbans. Per començar, els acords després del final de les actuals concessions centenàries seran per un termini màxim de 10 anys.

Per exemple, el nou contracte d’autobús entre Manresa i Barcelona és fins al 2029 i s’ha adjudicat a Monbus per 12,1 milions d’euros. Incrementa l’oferta d’expedicions entre un 50% i un 70% en línies exprés (e22, e23) amb més freqüències en hora punta, incorpora parades en noves poblacions (com Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet) i inclou el servei nocturn els caps de setmana. Els nous autobusos compten amb pantalles interiors i informació en temps real via app.

Corredors ràpids

Notícies relacionades

Recerca a Susqueda per trobar un home de 27 anys desaparegut des de fa tres dies

Així està la situació de les línies de Rodalies Renfe a Catalunya: trams enquistats i problemes de mobilitat a Barcelona durant la vaga de FGC

A Girona, al novembre va entrar en funcionament el primer dels sis corredors de bus ràpid (BRCat) que està traçant la Generalitat, per fomentar el pas del vehicle privat pel bus en eficients connexions interurbanes en les quals el transport col·lectiu disfruta de preferència. Teisa explota el servei de bus BRCat a Girona, amb una flota acabada d’estrenar de vehicles 100% elèctrics, i amb l’objectiu de millorar la freqüència, la velocitat i la fiabilitat. La freqüència de pas en hora punta s’ha establert en 3,5 minuts. Des de la seva posada en marxa, el nou recorregut de l’L9-BRCat comptabilitza 3.000 passatgers diaris, l’L4 ha incrementat la demanda en un 8%, mentre que l’L3 segueix amb els mateixos usuaris.

No obstant, mentre es dissenyen els nous contractes, l’augment de la demanda de transport és tal que en hores punta es repeteixen llarguíssimes cues i autobusos plens que no admeten més passatge a l’arribar a certes parades. Per això, el Govern està aplicant un pla de xoc per reforçar 62 línies de forma urgent als corredors més transitats. El pla ja s’ha vist insuficient i se n’ha hagut d’elaborar un segon per afegir encara més autobusos aquest any, que s’afegirien a 131 actuacionsmés, amb una inversió de 21 milions d’euros.