Una fossa revela una matança de dones i nens de fa 2.800 anys

Les guerres no són sempre l’enfrontament entre dos exèrcits enemics, sinó que, moltes cops, són un cruel instrument per desarticular comunitats, trencar xarxes familiars i sembrar un record dolorós en la memòria d’un poble. La troballa d’una fossa comuna prehistòrica a la localitat sèrbia de Gomolava revela l’existència d’una matança inèdita de dones i nens ocorreguda fa uns 2.800 anys. Segons afirmen els investigadors, aquest cruel succés no va ser fruit d’un conflicte convencional entre les societats de l’edat del ferro. "Va ser un episodi deliberat de violència selectiva dissenyat per desmantellar estructures socials i exercir control sobre l’extensa regió", resumeixen els experts en un article publicat ahir en la revista Nature Human Behaviour.

El treball, liderat per experts de les universitats d’Edimburg, Copenhaguen i Dublín, es basa en l’anàlisi de les restes òssies d’almenys 77 persones enterrades en una fossa prehistòrica situada al nord de Sèrbia i dels objectes amb què van ser sepultades. Segons relata l’equip liderat per l’arqueòloga Linda Fibiger, tots els ossos van ser analitzats mitjançant tècniques bioarqueològiques, biomoleculars i genètiques per entendre, d’una banda, a qui van pertànyer els ossos i, de l’altra, la causa més probable de la seva mort. Aquestes dades es van comparar posteriorment amb les d’altres fosses comunes de la mateixa època per entendre les troballes en el seu context. I va ser així com, després d’una anàlisi minuciosa, els científics es van adonar que havien trobat les restes d’una matança sense parió a l’Europa de l’edat del ferro.

Atacs violents

L’anàlisi va revelar que la majoria de les persones enterrades a la fossa eren dones i nens i que, a diferència d’altres enterraments comuns, entre els morts gairebé no hi havia homes adults. En total es reporten almenys 23 nenes de menys de 12 anys i 14 nens de la mateixa edat entre els morts. L’estudi va demostrar, a més, que una part significativa de les víctimes presentaven signes inequívocs de "lesions consistents amb violència letal", com per exemple traumatismes contundents al crani, molts localitzats a la part posterior o superior del cap. També es van documentar ferides defensives en braços i espatlles, així com impactes compatibles amb projectils com fletxes o llances. Aquest patró, afirmen els experts, suggereix episodis d’atac directe, possibles intents de fugida i, en alguns casos, fins i tot intents de resistència abans de sucumbir en la lluita.

Notícies relacionades

Antonio Llardén liderarà el Consell Social de la UB

"Li pago la hipoteca a l’assassí de la meva germana"

Els arqueòlegs afirmen que aquesta matança no va ser un esclat puntual de violència, sinó un acte organitzat amb una intencionalitat estratègica clara. La majoria de les víctimes no estaven estretament emparentades i procedien de diferents punts de la regió, cosa que suggereix que els que van perpetuar aquesta matança van dirigir el seu atac cap a les dones i nens de diverses comunitats pròximes. A més, la disposició dels cossos, acompanyats d’ofrenes de ceràmica, ornaments de bronze i restes d’animals, evidencia que es va tractar d’un acte carregat de simbolisme, pensat per marcar un lloc de memòria i transmetre un missatge de domini a llarg termini.

La troballa obre una nova finestra sobre l’estudi de les guerres en la prehistòria. Fins ara, els acadèmics havien interpretat que la violència en les societats arcaiques es donava en el marc d’enfrontaments entre grups rivals o en episodis de saqueig i represàlia. Però la història revelada a la fossa comuna de Gomolava suggereix que, de vegades, la violència era utilitzada com a eina conscient de reorganització social.