Les preses espanyoles tenen una mitjana de 55 anys i necessiten una revisió

La d’El Tejo ha sigut l’última i més sonada incidència en un embassament d’Espanya, que és un dels països europeus líders en potència hídrica: compta amb 2.453 preses, 1.093 de catalogades com a grans preses [de més de 15 metres d’altura]. Del total, 375 instal·lacions són de titularitat estatal –els embassaments són gestionats per les confederacions hidrogràfiques– i 1.695 són de titularitat privada o concessional.

La radiografia que fa l’informe Les línies d’actuació per a la millora de la seguretat de la preses 2023-2033, el primer estudi integral que realitza un Govern, apunta que les infraestructures estan envellides –tenen una mitjana de 55 anys– i requereixen una revisió, i conclou que el 60% de les preses estatals necessiten emprendre en el "futur més pròxim" actuacions relacionades amb la seguretat. Les concessionàries no estan incloses en l’informe. No obstant, els enginyers assenyalen que les vinculades a companyies hidroelèctriques solen estar en millor estat de conservació.

Els episodis de fortes borrasques consecutives al gener i al febrer i els inicis del desglaç han tornat a posar el focus en l’estat de les infraestructures, ja que la reserva hídrica està marcant rècords històrics. S’acumulen als embassaments espanyols 43.341 hectòmetres cúbics, i es voreja el 80% de la capacitat total. ¿Però quina és la salut dels embassaments i el de les preses que els retenen? ¿Estan preparats per a aquests episodis d’avingudes brutals?

Greenpeace i l’Associació d’Enginyers de Camins, Canals i Ports alerten que la vida útil de moltes preses està arribant a la seva fi, a la qual cosa s’afegeixen els efectes del canvi climàtic. "Les infraestructures hidràuliques estan operant sota una pressió climàtica per a la qual no van ser dissenyades", apunta a EL PERIÓDICO el geòleg Julio Barea, responsable d’Aigües de Greenpeace. L’associació demana actuacions "urgents", com reforços estructurals, renovació dels sistemes de vigilància i rehabilitació dels desaigües del fons.

Els embassaments, distribuïts per pràcticament totes les províncies, són de diferents dimensions i ofereixen grans beneficis al país, ja que serveixen de proveïment d’aigua a la població i al sector agrari, i molts són utilitzats, a més, per produir energia hidroelèctrica. Hi ha aproximadament 150 aprofitaments hidroelèctrics dependents de grans preses.

L’antiguitat de les instal·lacions comença a preocupar els experts, i és que el 16% de les grans preses té més de 60 anys i el 35%, més de 40. La seva edat mitjana, d’acord amb l’anàlisi del mateix Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), és de 55 anys. Es tracta d’"un parc de preses molt madur" amb un sistema de sensors que "necessita una profunda revisió", reconeix la Sotsdirecció General de Domini Públic i Infraestructures del Ministeri, que a finals del 2025 va treure una licitació per 2,8 milions d’euros per millorar els sistemes d’auscultació de 10 preses de competència estatal, escollides aleatòriament. L’objectiu: "Obtenir dades fiables que permetin valorar-ne el comportament".

"Agafar i arxivar les dades s’hauria d’haver començat a fer fa dècades", s’incideix en el plec, sorprenentment crític. "Els sensors d’auscultació instal·lats necessiten un esforç de mà d’obra especialitzada […]. La tasca és notable perquè s’ha descuidat durant anys", precisa el text, que parla de "falta de personal" i que aquest havia anat "perdent qualificació".

Sobre els fonaments

Notícies relacionades

Els túnels del Garraf es tallaran al març per obres de manteniment

La xarxa tindrà la setmana que ve 200 trams amb limitació de velocitat

"Hi ha una gran majoria de preses de les quals se sap poc sobre el seu comportament i el dels seus fonaments", es conclou en el plec, que aporta solucions a un dels aspectes tractats en l’informe que ha sigut elaborat per tècnics de MITECO, on, després de l’anàlisi de les 375 preses de competència estatal, es marcava un pla d’actuació per pal·liar-ne el deteriorament.

Fonts de MITECO expliquen que s’han mobilitzat més de 640 milions d’euros des del 2018 en manteniment, modernització i reforç d’infraestructures, dels quals prop de 174 milions s’han destinat a actuacions de seguretat. Segons les dades obtingudes, el 38% de les preses no té prou capacitat per descarregar aigua després de pluges intenses o crescudes de riu; el 42% no compleix tots els coeficients de seguretat; i el 45% té algun problema per evacuar sediments o controlar el nivell de l’aigua. José Trigueros, president de l’Associació d’Enginyers de Camins, assegura que no s’ha d’"alarmar a la població perquè les preses no es trencaran", però sí que adverteix que "moltes" no estan en bon estat de conservació.