"M’ordenaven enterrar tòxics"

Un exempleat assegura que es van tirar amiant, pneumàtics, plàstics, garrafes i altres residus sense permís a la pedrera de Fitó des d’anys abans que s’autoritzés l’abocador investigat.

«Sovint a la superfície hi apareixia escuma, líquids grocs, cendra, sofre...»

"M’ordenaven enterrar tòxics"

MANU MITRU / EPC

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +
Jordi Ribalaygue
Jordi Ribalaygue

Periodista

Especialista en Barcelona i àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Quan Ramon (nom fictici) va saber que la Guàrdia Civil havia destapat una presumpta trama corrupta a l’abocador de Seva (Osona), no es va sorprendre. Segons l’atestat policial, la xarxa va evadir impostos i va contaminar terrenys. Les irregularitats recollides en més de 500 pàgines d’investigació encaixen amb el que Ramon va presenciar durant anys. Com a treballador d’una empresa cimentera, acudia sovint al planter adjacent al dipòsit, on assegura que va viure en primera persona la negligent gestió d’uns residus que mai haurien d’haver entrat al recinte.

."A mi em donaven ordres de desfer-me de bidons i garrafes d’additius de la construcció i tòxics que destorbaven", descriu en conversa amb EL PERIÓDICO. La instrucció que rebia era clara: "T’has d’encarregar que això desaparegui". "Jo anava amb la meva furgoneta, carregava els bidons i m’ocupava d’enterrar-los a la muntanya", recorda.

El Ramon explica que aquelles instruccions eren habituals i li causava malestar "fer aquella animalada". "Em deien que el tirés al planter, que allà no em veuria ningú... I ho feia, em jugava la feina", al·lega. "Perquè el mal no fos tan greu, en lloc d’abocar directament el líquid corrosiu i tornar les garrafes buides, optava per dipositar-les ben tancades sota terra, amb l’esperança que els tòxics quedessin mínimament segellats", relata. Però la consigna sempre era la mateixa: "Calia tapar-ho tot bé".

Part del planter de Fitó, al caire de la C-17, no va començar a operar com a abocador fins al 2018. En teoria, és un dipòsit per a runa procedent de la construcció. Però el Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil afirma que la instal·lació, concebuda per a inerts que no es podreixen, han rebut suposadament tones d’escombraries per a la qual no existia autorització.

Ramon diu que, anys abans d’obrir-se l’escombriaire, ja se sepultaven residus de tot tipus a la pedrera. "Era un negoci molt lucratiu", expressa. El lloc es va convertir així en l’epicentre d’una presumpta trama dedicada a maximitzar beneficis mitjançant documentació adulterada i eludint el cànon per eliminació de rebutjos.

Controls inexistents

El testimoni del Ramon coincideix amb el que recull el Seprona en un informe. "A l’abocador, arribaven molts camions per descarregar, però d’alguns d’ells degotaven líquids tòxics i pot ser que fins i tot purins", assenyala l’exempleat. A més, segons diu, passejant per la zona es podia comprovar fàcilment que les restes acumulades allà poc tenien a veure amb la pedra o les anomenades terres nobles: "Moltes vegades veia trossos d’uralita, pneumàtics, plàstics i garrafes plenes, tot barrejat entre els residus de la construcció".

Notícies relacionades

Els controls, sosté, eren inexistents. "Allà no hi havia ningú que mirés el que hi havia a sobre del camió; els vehicles pujaven, volcaven i se n’anaven", assegura. Sobre l’entrada i sortida de camions, l’extreballador afegeix una altra acusació: "Era habitual realitzar albarans inventats, de camions que mai arribaven a penetrar al planter". . I el que aflorava després de la descàrrega no era només pols: "Moltes vegades a la superfície hi apareixia escuma, líquids grocs, cendra, sofre, coses de tota mena".

En aquest context, el Ramon rememora que els treballadors van arribar a exigir que els fessin anàlisis: "Respiràvem molta pols i vam voler saber el nivell de cromo, un contaminant al qual estàvem exposats". No obstant, mai els van mostrar els resultats de les proves: "Ens comentaven que els paràmetres eren dins de la norma i res més".