Les pluges destapen dèficits de drenatge en vies de tren i carreteres

Els experts insisteixen en el fet que l’aigua en si no és el problema. "Volem que els aqüífers siguin tan plens com sigui possible", explica Xavier Sánchez Vila, enginyer de camins, canals i ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en conversa amb aquest diari. Des del seu punt de vista, l’objectiu no ha de ser frenar la infiltració, sinó gestionar-la millor. "No s’ha de fer res perquè hi hagi menys aigua; de fet, cal intentar que n’entri encara més al subsol", exposa. No obstant, avisa que s’ha d’actuar per evitar problemes en algunes vies.

"Les complicacions apareixen en llocs concrets on l’acumulació tensiona estructures mal dissenyades o amb un drenatge insuficient", detalla. Quan l’aigua pluvial o el recurs que emergeix dels aqüífers queda retingut darrere d’un mur, exerceix pressió i el pot acabar desplaçant. ¿Com es poden millorar aquests elements d’enginyeria perquè l’aigua no acabi causant ensorraments i esllavissades?

Deixar sortir l’aigua

El principi tècnic és senzill: permetre que l’aigua surti. "Els murs poden aguantar molta aigua, però se’ls ha de deixar una via d’evacuació", assenyala. Aquest procés s’aconsegueix amb solucions relativament simples però que s’han d’aplicar a centenars de punts de les "grans artèries" de transport. Es requereix una capa de grava rere el mur que reculli l’aigua i després petits orificis en el formigó que la permetin evacuar. "Aquests forats dissenyats amb enginyeria, que són perforacions molt petites, fan la funció d’un colador i eviten que la pressió s’acumuli", afirma l’enginyer.

Alguns dels punts que es podrien revisar d’una manera detallada, segons apunten a EL PERIÓDICO fonts coneixedores de les revisions, són grans autopistes i autovies com l’AP-7 i l’A-2. "Moltes carreteres i vies de tren van ser concebudes amb criteris menys exigents i avui requereixen revisions i manteniment més intensius", adverteix Sánchez Vila.

"A l’hora de construir els murs i talussos, s’ha de tenir en compte el pas de camions", prossegueix l’expert. Sobre aquesta qüestió, es pot assenyalar que el pas d’aquests vehicles de gran tonatge ha augmentat els últims anys a diverses autopistes després de l’aixecament dels peatges.

Tot i així, Sánchez Vila matisa que la presència de grans camions no canvia el drenatge del mur o el talús. En el cas del drenatge de la calçada, aquest ha de ser superficial. És a dir, l’aigua s’evacua cap als costats per una certa inclinació de l’asfalt.

Entorns urbans

En entorns urbans, el drenatge ha millorat molt les últimes dècades. La ciutat de Barcelona n’és un exemplar. Els problemes d’acumulació d’aigua de fa dècades es van resoldre amb la creació de grans dipòsits per gestionar el gran aqüífer de la ciutat sense risc d’inundacions. "A les grans urbs, s’han implantat sistemes que emmagatzemen l’aigua de pluja i l’alliberen d’una manera gradual per evitar inundacions sobtades en metros, pàrquings i grans vials", precisa Sánchez Vila.

Els problemes d’acumulació d’aigua de fa dècades es van resoldre a les grans urbs amb obres grans i molt planificades, especialment amb dipòsits pluvials soterrats que funcionen com a "pulmons" del sistema quan plou fort.

Els dipòsits retenen el cabal de cop, eviten que la xarxa se saturi i després alliberen l’aigua gradualment quan l’episodi afluixa. La capital catalana té 15 dipòsits, amb una capacitat total de 447.020 metres cúbics, i l’Ajuntament ja ha aprovat la reserva d’espai per a 29 de nous per reforçar la resiliència davant pluja intensa.

Una altra realitat diferent és la dels corriments a la muntanya o en zones amb aqüífers càrstics, on la roca presenta nombroses cavitats.

En aquests punts, com va passar al poble de Grazalema (Cadis), l’aigua es pot infiltrar amb rapidesa i alterar l’estabilitat del terreny: "En sòls sorrencs o omplerts poc consolidats es pot produir un efecte de flotació que redueixi l’estabilitat, però són fenòmens localitzats i poc habituals". De tota manera, en cas de pluja abundant sostinguda, aquestes àrees s’han de vigilar d’una manera intensiva per actuar davant una hipotètica emergència en cas que el sòl amenaci d’enfonsar-se.

"Una de les zones de Catalunya en les quals podria passar una cosa similar en cas de molta aigua és el massís del Garraf", comenta l’enginyer.

No obstant, el territori en què el sòl pot estar en perill no està habitat. "De fet, a Catalunya pràcticament no existeix el risc que el sòl se saturi i s’esfondri per sobrecàrrega dels aqüífers i amenaci els pobles", assegura Sánchez Vila, que s’estima més posar l’atenció en la capacitat de drenatge de les infraestructures i les localitats.

Transformació del territori

Des de l’òptica ambiental, Annelies Broekmann, investigadora del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) especialista en aigua, recorda que una part del problema té a veure amb la transformació del territori. "Hem envaït espais fluvials i és normal que l’aigua passi", assegura. "Quan s’impermeabilitzen superfícies o es degrada el sòl, la infiltració disminueix i el vessament augmenta", afegeix.

Notícies relacionades

Catalunya reactiva les alertes per vent davant l’arribada de la borrasca Pedro

Troben mort un escalador que ha caigut al Pedraforca

Segons el seu punt de vista, la vegetació exerceix un paper clau perquè les masses d’aigua subterrània funcionin correctament: "Un sòl nu no infiltra igual que un sòl viu". La presència d’arbres i arbustos redueix l’erosió, frena el flux i reparteix l’aigua d’una manera més lenta i afavoreix que penetri en el terreny. Sense cobertura vegetal, en canvi, l’aigua pot arrossegar sediments i omplir fins a vessar cursos. Amb el temps, aquesta acumulació redueix la capacitat d’emmagatzemament i complica la gestió d’avingudes.

Els aqüífers actuen com un sistema de filtració natural i alimenten rius i zones humides. "Quan arriben al nivell màxim i el sòl no pot absorbir més, l’excedent aflora i incrementa els cabals", diu Broekmann. Si aquesta aigua coincideix amb infraestructures mal drenades i poc preparades per conviure amb l’aigua, el risc d’incidències augmenta.