L’aigua subterrània es dispara per les precipitacions i recarrega els sòls

Les pluges intenses de les últimes setmanes han tornat l’aigua a una part clau del paisatge que sol passar desapercebuda: la humitat del sòl. Aquesta "aigua invisible", la que queda emmagatzemada sota terra i sosté la vegetació, s’ha recarregat de manera notable a molts boscos d’Espanya.

Des de fa uns mesos, el laboratori forestal del CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) registra el percentatge d’humitat als sòls forestals a través de l’aplicació ForestDrought. Els mapes demostren el canvi radical quant a la quantitat d’aigua subterrània disponible. Aquesta informació, obtinguda a partir d’eines de dades i modelització i que es pot seguir gairebé en directe, és útil per al sector forestal i agrari. A la pràctica, això permet entendre millor l’estrès hídric del bosc i la seva evolució.

"Aquestes aplicacions ens permeten fer un seguiment exhaustiu d’aquesta relació bosc-aigua tan important", assenyala Víctor Granda, científic de dades de l’Ecosystem Modelling Facility. Aquest monitoratge mostra com la meteorologia no actua sola: interactua amb la humitat prèvia del sòl, la seva profunditat, el pendent i l’estructura del bosc. El resultat és una fotografia diària del contingut d’aigua en el terreny.

La recàrrega dels aqüífers s’ha traduït, sobretot, en una millora de l’emmagatzemament d’aigua del sistema forestal. Les visualitzacions mostren, d’una banda, territoris amb valors d’humitat molt alts, senyal que la terra és a prop de la seva capacitat màxima. En paral·lel, quan plou amb força, es reforça l’"aigua blava"; és a dir, la fracció d’aigua que ja no es queda retinguda i acaba fluint pendent avall. Aquest recurs alimenta fonts i rierols i arriba als rius i els aiguamolls, on es torna a filtrar cap als aqüífers o desemboca al mar.

Aquesta recàrrega té implicacions directes en la resiliència del bosc. Un sòl ben proveït pot esmorteir millor futures sequeres i, a mitjà termini, ajudar a reduir el risc d’incendis si les condicions no canvien bruscament cap a un escenari sec.

"És una bona notícia perquè es recuperen embassaments i aqüífers", assegura la investigadora Annelies Broekmann. "No obstant, ara que les masses d’aigua subterrànies estan en bon estat, almenys quant a quantitat, és important analitzar quin ús en fem i com les explotem", adverteix la científica. La qualitat dels aqüífers a Espanya, malgrat la seva recuperació quantitativa, continua sent molt pobra, segons les últimes dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

El fenomen, no obstant, no està exempt de riscos. Un terreny excessivament saturat pot augmentar la probabilitat de despreniments en àrees amb fort pendent, un efecte que es fa més probable quan les pluges són persistents i el sòl ja no té marge per absorbir-ne més. Tot i així, els especialistes constaten que els lliscaments a gran escala, com els observats a Sicília o els que amenaçaven el poble de Grazalema, són poc habituals.

Fins a un 150% més

A Catalunya, el canvi és molt significatiu després de tres anys de sequera. Ha sigut necessari que plogués per sobre de la mitjana de les dues últimes dècades, en alguns punts fins a un 150% més, perquè el sòl forestal torni a estar a prop de la seva capacitat màxima. Un dels exemples que il·lustren aquesta recuperació és l’aqüífer Carme-Capellades i el Fluvià-Muga. La massa d’aigua de Carme-Capellades va ser una de les que van entrar en emergència més aviat durant la sequera. La imatge de la seva bassa annexa totalment seca de llavors contrasta amb l’actual, quan està a prop de desbordar-se.

Notícies relacionades

Antonio Llardén liderarà el Consell Social de la UB

Una fossa revela una matança de dones i nens de fa 2.800 anys

També destaquen les comarques de Girona i el tram central prelitoral i litoral de Barcelona, on l’indicador apareix ja en valors molt alts, pràcticament al límit de la seva capacitat. L’altre gran bloc que apareix molt carregat és el Pirineu i el Prepirineu (especialment el sector de Lleida), on la infiltració i la recàrrega es noten de manera considerable davant episodis humits. Al sud també es veuen sòls molt plens en serres i massissos forestals de Tarragona (zones interiors i de relleu), amb més "aigua blava" quan el terreny ja no en pot absorbir més i l’excedent acaba baixant.

El CREAF emmarca l’ampliació de ForestDrought i Meteoland dins d’una aposta per la ciència oberta. El Laboratori Forestal no només permet visualitzar informació, sinó també descarregar dades i utilitzar-les en estudis propis. A més, integra altres aplicacions i recursos perquè tothom pugui seguir l’estat dels boscos i consultar inventaris, com ja s’està fent des de fa temps amb els embassaments.