El 90% dels catalans asseguren que pateixen crisi residencial

Entre molts altres factors, contribueix a aquest desequilibri la crisi de l’habitatge. El lloguer o la hipoteca suposen la despesa més important de totes les famílies, independentment del nivell de renda que tinguin. També és la seva preocupació més gran: nou de cada deu persones afirmen que la situació afecta negativament la seva qualitat de vida. Han tingut un paper determinant per a aquest empobriment els preus del lloguer, que han augmentat un 129,4% des de principis de segle. Ara mateix quatre de cada deu inquilins destinen més del 40% dels ingressos al lloguer i una llar catalana necessita 20 anys d’estalvi per costejar-se un habitatge de segona mà.

A més de l’habitatge, l’estudi, redactat per l’oficina de la Generalitat que estudia la renda bàsica universal, assenyala el conjunt del cost de la vida com un dels tres elements que posen en perill el benestar social. Una llar catalana gasta avui 37.409 euros, gairebé 8.000 més que el 2015, quan se’n pagaven 29.778. És una xifra que "reflecteix l’augment dels costos estructurals més que una millora equivalent del benestar real". Recolzen aquesta conclusió més dades com els preus de l’habitatge (que ha augmentat un 33% l’última dècada) i els preus d’aliments i subministraments, que han pujat un 32%. L’increment dels salaris entre el 2008 i el 2023 (d’un 28,2%) no ha servit per evitar que el poder adquisitiu hagi caigut un 3,3% (i fins a un 5,6% en rendes més baixes).

Sostre i menjar

Els més pobres destinen dos terços dels ingressos únicament a sostre i menjar. En conjunt, segons el document, cobrir les necessitats bàsiques –que inclouen transports, roba, subministraments, etcètera– s’emporta el 95% de la renda neta dels catalans. És una cosa que afecta sobretot el sud de Catalunya, on, malgrat els costos de vida més moderats, les rendes són tan baixes que, de mitjana, les famílies han d’aportar més del 100% dels ingressos per cobrir tot aquest seguit de necessitats.

La segona dinàmica que pressiona el benestar social de Catalunya, segons l’estudi, és la "transició demogràfica, ja plenament activa". Incideixen en aquest punt factors com la baixa natalitat (la taxa de fecunditat a Catalunya està en un mínim històric d’1,08 fills per dona) i l’envelliment progressiu de la població (el 19,5% dels catalans tenen 65 anys o més i 320.000 viuen sols), però també la immigració. Els 1,4 milions que han arribat a Catalunya des de principis de segle tenen "un paper clau en el relleu generacional, el dinamisme econòmic i la sostenibilitat del benestar", però alhora plantegen "reptes d’acollida, integració i redimensionament dels serveis públics" en alguns territoris. Finalment, l’estudi s’atura en el canvi tecnològic i el canvi climàtic, factors que incideixen cada vegada més directament en la vida quotidiana. Aquestes tres dinàmiques fan que, malgrat "una millora de diversos indicadors macroeconòmics i laborals", una part rellevant de la població experimenti dificultats materials sostingudes i que la pobresa i el risc d’exclusió es mantinguin en nivells alts. L’impacte és especialment greu en la infància. Mentre que el 24,8% de la població catalana, gairebé dos milions de persones, està sota el llindar de la pobresa, la xifra es multiplica fins a un 36,5% en el cas dels nens.

Carreres fràgils

L’informe també analitza l’evolució del mercat laboral, que, malgrat millorar en indicadors generals, continua generant carreres fràgils per a una part important de la població, especialment joves, persones d’origen estranger i dones. Així, malgrat que la proporció de contractes temporals (11,7%) i parcials (19,2%) està en mínims històrics i la taxa d’atur segueix en el punt més baix des del 2008 (8,9%), el 10% dels treballadors estan en risc de pobresa.

D’altra banda, també destaca que en àmbits com l’educació, la salut i les cures, persisteixen desigualtats que condicionen oportunitats vitals. Sense anar gaire lluny, l’estudi admet que "el codi postal" condiciona l’esperança de vida amb diferències de 2,4 anys entre municipis i de més d’11 anys entre barris segons la renda dels seus habitants.

Notícies relacionades

Catalunya reactiva les alertes per vent davant l’arribada de la borrasca Pedro

Troben mort un escalador que ha caigut al Pedraforca

Davant tots aquests reptes, l’informe apunta que "el sistema de protecció ha sigut clau per contenir l’impacte de crisis recents", però que els problemes són cada vegada més complexos i que la pressió de respondre a les urgències socials quan apareixen redueix el marge per a la prevenció i l’acompanyament sostingut en el temps. Així, el document apunta que els serveis socials han ajudat a reduir un 31,9% la desigualtat, però que la capacitat redistributiva del sistema se centra en la gent gran.

Per fer front a aquests dèficits, aconsella que es prioritzi situar el cost de la vida i de l’habitatge en les polítiques socials, que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i es redueixi la pobresa infantil, i que es reforci la seguretat econòmica del treball per estabilitzar les trajectòries socials. També demana enfortir el sistema de cures per l’envelliment de la població i guanyar capacitat preventiva per evitar la cronificació de la vulnerabilitat i anticipar-se a uns riscos socials cada vegada més complexos. Per aconseguir-ho, en la presentació, Illa va aprofitar per reivindicar l’acord de finançament presentat a principis d’any i que suposarien 4.600 milions d’euros més per a Catalunya. "El finançament autonòmic és el finançament de l’Estat del benestar", va dir el president.