Els catalans gasten el 95% del sou per cobrir les necessitats bàsiques

L’estudi, redactat per l’oficina de la Generalitat que estudia la renda bàsica universal, divideix aquesta «pressió» sobre les condicions de vida en tres dinàmiques estructurals. En primer lloc, l’augment del cost de la vida. En l’àmbit global, una llar catalana gasta avui 37.409 euros, gairebé 8.000 més que el 2015, quan es pagaven 29.778. És una xifra que, segons apunta el mateix informe, «reflecteix l’augment dels costos estructurals més que una millora equivalent del benestar real». Recolzen aquesta conclusió més dades com els preus disparats de l’habitatge (que ha augmentat un 33% l’última dècada) o l’augment dels preus d’aliments i subministraments (que han pujat un 32%).

Despesa mitjana anual per llar i unitat de consum a Catalunya

Així, l’increment dels salaris entre el 2008 i el 2023 (d’un 28,2%) no ha servit per evitar que el poder adquisitiu hagi caigut un 3,3% (i fins a un 5,6% per a les rendes més baixes). Han jugat un paper determinant en aquest empobriment els preus del lloguer, que han augmentat un 129,4% des de principis de segle. Ara mateix, segons apunta l’informe, quatre de cada deu inquilins destinen més del 40% dels seus ingressos al lloguer i una llar catalana necessita 20 anys d’estalvi per poder costejar-se un habitatge de segona mà.

Així, l’habitatge suposa, en proporció, la despesa més important de les famílies catalanes, independentment dels seus ingressos. La situació és dramàtica, això sí, en les famílies amb rendes més baixes. Les més pobres destinen dos terços dels seus ingressos únicament a sostre i menjar. En conjunt, segons indica el document, cobrir les necessitats bàsiques –que inclouen també transports, roba, subministraments, etc.– s’emporta el 95% de la renda neta dels catalans. És una cosa que afecta sobretot el sud de Catalunya, on, malgrat els costos de vida més moderats, les rendes són tan baixes que, de mitjana, les famílies han d’aportar més del 100% dels seus ingressos per cobrir aquestes necessitats.

Repte demogràfic

La segona dinàmica que pressiona el benestar social de Catalunya, segons l’estudi, és la «transició demogràfica ja plenament activa». Intercedeixen en aquest punt factors com la baixa natalitat (la taxa de fecunditat a Catalunya es troba en un mínim històric d’1,08 fills per dona) i l’envelliment progressiu de la població (el 19,5% dels catalans tenen 65 anys o més i 320.000 viuen sols), però també la immigració. L’estudi assenyala que els 1,4 milions que han arribat a Catalunya des de principis de segle tenen «un paper clau en el relleu generacional, el dinamisme econòmic i la sostenibilitat del benestar», però alhora plantegen «reptes d’acollida, integració i redimensionament dels serveis públics» en alguns territoris.

Despesa mitjana anual per àmbit de consum

Finalment, l’estudi s’atura en el canvi tecnològic i el canvi climàtic, factors que incideixen, segons defensen, cada vegada més directament en la vida quotidiana dels catalans. Aquestes tres dinàmiques, segons recull l’estudi, fan que malgrat «una millora de diversos indicadors macroeconòmics i laborals», una part rellevant de la població experimenti dificultats materials sostingudes i que la pobresa i el risc d’exclusió es mantinguin en nivells elevats.

Impacte en la infància

L’impacte és especialment greu en la infància. Mentre que el 24,8% de la població catalana, que representa gairebé dos milions de persones, es troba sota el llindar de la pobresa, la xifra es multiplica fins a un 36,5% en el cas de nens i nenes, tal com ja va dibuixar l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Idescat fa poques setmanes. És a dir, malgrat una lleuger descens de les persones pobres a Catalunya en els últims anys, els indicadors que es refereixen a la infància continuen empitjorant. Algunes d’aquestes dades, de fet, ja es van tractar en el primer informe del CETIS, presentat el mes de setembre passat i centrat exclusivament en la pobresa infantil.

L’estudi presentat aquest dilluns també s’atura en el mercat laboral, que malgrat millorar en indicadors generals, continua generant carreres fràgils per a una part important de la població, especialment joves, persones d’origen estranger i dones. Així, malgrat que la proporció de contractes temporals (11,7%) i parcials (19,2%) està en mínims històrics i la taxa d’atur segueix en el seu punt més baix des del 2008 (8,9%), el 10% dels treballadors es troben en risc de pobresa.

D’altra banda, l’informe social també destaca que en àmbits com l’educació, la salut o les cures, persisteixen desigualtats socials que condicionen oportunitats vitals. Sense anar més lluny, l’estudi admet que «el codi postal» condiciona l’esperança de vida amb diferències de 2,4 anys entre municipis i de més d’11 anys entre barris segons la renda dels seus habitants. A més, malgrat l’increment sostingut del PIB durant l’última dècada (d’un 2,4%), l’1% més ric de catalans acumulen un quart (el 24,5%) del patrimoni del territori.

Marge de millora

Davant tots aquests reptes, l’informe apunta que «el sistema de protecció ha sigut clau per contenir l’impacte de crisis recents», però que els problemes són cada vegada més complexos, i que la pressió de respondre a les urgències socials quan apareixen redueix el marge per a la prevenció i l’acompanyament sostingut en el temps. Així, el document apunta que els Serveis Socials catalans han ajudat a reduir un 31,9% la desigualtat a Catalunya, però que la capacitat redistributiva del sistema se centra en gent gran.

A més, el mateix informe apunta que només el 15,9% de les llars en risc de pobresa reben la renda garantida de ciutadania (concedida per la Generalitat), que el 67% de les persones que podrien optar a l’ingrés mínim vital no el sol·liciten i que el temps d’espera per revisar o certificar un grau de dependència és d’entre 14 o 15 mesos.

Per fer front a aquests dèficits, l’informe social aconsella, de manera general, que es prioritzi situar el cost de la vida i de l’habitatge en les polítiques socials, que es garanteixi la igualtat d’oportunitats i es redueixi la pobresa infantil; i que es reforci la seguretat econòmica del treball per estabilitzar les trajectòries socials.

Notícies relacionades

La meitat dels catalans no arriben a final de mes: un de cada tres no podria costejar despeses imprevistes de 900 euros

La vivenda i la precarietat laboral aboquen a la pobresa més d’un milió de persones a Catalunya

El document també demana enfortir el sistema de cures davant l’envelliment de la població i guanyar capacitat preventiva per evitar la cronificació de la vulnerabilitat i anticipar-se a uns riscos socials cada vegada més complexos. En tot cas, es tracta més d’un diagnòstic que no d’un tractament al problema.

Per això, durant la presentació d’aquest dimarts, Illa ha aprofitat l’ocasió per reivindicar l’acord de finançament presentat a principis d’any i que suposaria 4.600 milions d’euros més per a Catalunya. «El finançament autonòmic és el finançament de l’Estat del benestar», ha assegurat el president, que ha vinculat directament aquests recursos addicionals amb reptes com enfortir els serveis públics i lluitar contra xacres com la de la pobresa infantil. «Estic content que la proposta hagi sortit de Catalunya», ha afirmat, a més de remarcar que es tracta d’un model que «corregeix un desequilibri» i que, al contrari del que assenyalen els seus detractors, no suposa «cap privilegi».