El ‘boom’ de la IA fa més creïbles i massives les estafes romàntiques

No totes les ciberestafes són iguals. Les més nombroses afecten la butxaca, però les més doloroses també poden destrossar l’estat d’ànim. Es tracta dels fraus romàntics, en els quals els delinqüents creen perfils falsos a les xarxes socials o aplicacions de cites per guanyar-se la confiança i l’afecte de les víctimes. El modus operandi és més o menys el mateix: inicien una relació sentimental virtual en què acaben demanant diners apel·lant a emergències o malalties que no són reals abans de desaparèixer.

A aquest mecanisme de seducció psicològica s’hi suma la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) generativa, que ha canviat el panorama preventiu. Fins ara els experts en ciberseguretat instaven eventuals víctimes a desconfiar dels presumptes amants quan posessin excuses per parlar per telèfon o quedar físicament. Ara, però, la IA ofereix la possibilitat que un perfil fals simuli fotografies i vídeos o fins i tot realitzi videotrucades per resultar més creïble.

Manipulació psicològica

Aquesta és una de les conclusions de la jornada De la intimitat al frau: anatomia de les estafes romàntiques en l’era digital, organitzada per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La responsable d’aquesta formació, la professora de Criminologia de la UOC i directora del Màster en Ciberdelinqüència Patricia Hernández Hidalgo, explica a aquest diari que la IA generativa té un efecte "catalitzador" al facilitar la manipulació psicològica amb tecnologies deepfake o suplantació de veu i imatge.

Hernández assenyala que un xatbot pot generar perfils i històries convincents en qüestió de segons. D’aquesta manera, la IA "treballa" per a l’estafador individual o per a màfies, i genera més contingut en menys temps amb l’objectiu d’arribar a més víctimes. "Aquestes estafes poden arribar a ser exponencials", assenyala aquesra docent.

Un altre dels participants en la jornada, el pèrit judicial informàtic Bruno Pérez, remarca que "la IA canvia les regles del joc". Adverteix que n’hi ha prou amb una gravació de tres minuts de la nostra veu perquè puguin clonar-la i que se solen falsificar identificadors de trucades, direccions de correu i fins i tot imatges.

Segons el pèrit judicial, al darrere de la immensa majoria de les ciberestafes amoroses no hi ha estafadors solitaris –com és el cas d’Albert Cavallé, conegut com l’estafador de dones– sinó grups organitzats que tenen sistematitzada la recerca de perfils oberts en aplicacions de cites o xarxes socials. De fet, busquen persones recentment separades o fins i tot que comparteixen missatges o imatges d’autoajuda o de teràpies naturals que apuntin que aquesta persona està recomponent-se emocionalment.

A partir d’allà, posen el focus a detectar vulnerabilitats. "Fins que s’aprofiten i et roben els diners", afirma el pèrit. En general, aquestes màfies operen des de països del sud-est asiàtic, Sud-amèrica o europeus com Rússia o Ucraïna. "Mentre creus que estàs parlant amb l’amor de la teva vida, tres o quatre persones diferents es van passant el teu perfil alhora que busquen altres víctimes", explica el pèrit.

"Paradisos tecnològics"

Precisament, al tractar-se de bandes criminals que s’acostumen a trobar en altres països, és difícil poder perseguir-les legalment: resulta complicat establir l’autor material i també aconseguir informació per part de les autoritats dels Estats que no tenen conveni de col·laboració amb Espanya i actuen com a "paradisos tecnològics". Malgrat això, la majoria de les estafes que arriben a judici –després d’haver pogut localitzar el presumpte responsable– solen acabar en condemna, explica la doctora Mariona Llobet, professora de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra.

De fet, la tasca principal de les acusacions és demostrar l’engany –l’entrega de diners és voluntària–, per la qual cosa Llobet considera que és important que tant policies, com fiscals o jutges siguin "més comprensius" amb les denunciants per no revictimitzar-les.

Calador de les apps de cites

Les ciberestafes romàntiques han experimentat un important creixement amb les aplicacions de cites. Els delinqüents han deixat d’utilitzar les xarxes socials convencionals per centrar-se en aquestes apps, ja que els resulta més fàcil localitzar potencials víctimes. "Llancen l’ham a 30 i poden respondre tres", explica la professora Patricia Hernández Hidalgo. "Tots estem bastant exposats a aquests fraus a partir de l’aparició de les aplicacions de cites, on tot és virtual".

Els delinqüents acostumen a contactar amb molts perfils d’usuaris i intenten establir vincles emocionals amb les persones que contesten. Quan les víctimes es van obrint i expliquen assumptes personals, comença l’anomenada fase del bombardeig d’amor: l’estafador fa mostres molt exagerades d’afecte per crear dependència.

Notícies relacionades

El mal estat de l’autovia A-2 indigna els alcaldes de la zona

Els metges inicien una setmana de vaga apel·lant a la comprensió

Hernández Hidalgo apunta que es tracta d’una estratègia "cerebral pura i dura" que genera en la víctima un enganxament bioquímic, una addicció potenciada per l’ús de la tecnologia. "En aquell moment el còrtex prefrontal, la part del cervell que regeix amb més racionalitat la nostra conducta, es veu afectat i es comença a idealitzar la relació –assenyalaa la professora–, i entra en una fase de dependència emocional en què la víctima idealitza l’altra persona i creu que manté un vincle meravellós".

És en aquest punt quan els delinqüents "pirategen el cervell" i comencen a demanar diners a una víctima que està enganxada. La professora de la UOC recorda també que "ens han ensenyat que l’amor romàntic ha de ser intens, apassionat, incondicional i sofert, cosa que no és certa, però aquesta creença influeix a incrementar l’enganxament".