La IA fa més creïbles i massives les estafes romàntiques: «Creus que parles amb l’amor de la teva vida i és una màfia»

A aquest mecanisme de seducció psicològica s’hi suma la irrupció de la intel·ligència artificial (IA) generativa, que ha canviat el panorama preventiu. Fins ara els experts en ciberseguretat instaven eventuals víctimes a desconfiar dels presumptes amants quan posessin excuses per parlar per telèfon o quedar físicament. Ara, no obstant, la IA ofereix la possibilitat que un perfil fals simuli fotografies i vídeos o fins i tot realitzi videotrucades per resultar més creïble.

Manipulació psicològica

Aquesta és una de les conclusions de la jornada ‘De la intimitat al frau: anatomia de les estafes romàntiques en l’era digital organitzada des del màster universitari de Ciberdelinqüència, dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). La responsable d’aquesta formació, la professora de Criminologia de la UOC i directora del Màster en Ciberdelinqüència Patricia Hernández Hidalgo, explica a aquest diari que la IA generativa té un efecte «catalitzador» al facilitar la manipulació psicològica amb tecnologies d’ultrafalsificació (’deepfake’) o suplantació de veu i imatge.

Hernández assenyala que un xatbot pot generar perfils i històries convincents en qüestió de segons. D’aquesta manera, la IA «treballa» per a l’estafador individual o per a màfies, generant més contingut en menys temps amb l’objectiu d’arribar a més víctimes. «Aquestes estafes poden arribar a ser exponencials», assenyala la docent.

Separacions recents

Un altre dels participants en la jornada, el pèrit judicial informàtic Bruno Pérez, remarca que «la IA canvia les regles del joc». Adverteix que n’hi ha prou amb un enregistrament de tres minuts de la nostra veu perquè puguin clonar-la i que se solen falsificar identificadors de trucades, adreces de correu i fins i tot imatges.

Segons el pèrit judicial, després de la immensa majoria de les ciberestafes amoroses no hi ha estafadors solitaris –com és el cas d’Albert Cavallé, conegut com l’estafador de dones – sinó grups organitzats que tenen sistematitzada la recerca de perfils oberts en aplicacions de cites o xarxes socials. De fet, busquen persones recentment separades o fins i tot que comparteixen missatges o imatges d’autoajuda o de teràpies naturals que apuntin que aquesta persona s’està recomponent emocionalment.

A partir d’allà, posen el focus a detectar vulnerabilitats i contacten amb la persona oferint-li atenció. «Fins que s’aprofiten i et roben els diners», afirma el pèrit. En general, aquestes màfies operen des de països del sud-est asiàtic, Sud-amèrica o europeus com Rússia o Ucraïna. «Mentre creus que estàs parlant amb l’amor de la teva vida, tres o quatre persones diferents es van passant el teu perfil alhora que busquen altres víctimes», explica el pèrit.

«Pareu-vos tecnològics»

Precisament, al tractar-se de bandes criminals que solen trobar-se en altres països, és difícil perseguir-les lleument: resulta complicat establir l’autor material i també aconseguir informació per part de les autoritats dels Estats que no tenen conveni de col·laboració amb Espanya i actuen com a «paradisos tecnològics». Malgrat això, la majoria de les estafes que arriben a judici – després d’haver pogut localitzar el presumpte responsable – solen acabar en condemna, explica la doctora Mariona Llobet, professora de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra.

De fet, la tasca principal de les acusacions és demostrar l’engany –l’entrega de diners és voluntària–, per la qual cosa Llobetconsidera que és important que tant policies,com fiscals o jutges siguin «més comprensius» amb les denunciants per no revictimitzar-les.

El calador de les ‘apps’ de cites

Es pot dir que les ciberestafes romàntiques han experimentat un important creixement amb les aplicacions de cites. Els delinqüents han deixat d’utilitzar les xarxes socials convencionals per centrar-se en aquestes apps, ja que en elles els resulta més fàcil localitzar potencials víctimes. «Guanyen l’ham a 30 i en poden respondre tres», explica la professora Patricia Hernández Hidalgo. «Tots estem bastant exposats a aquests fraus a partir de l’aparició de les aplicacions de cites, on tot és virtual».

Els delinqüents solen contactar amb molts perfils d’usuaris i intenten establir vincles emocionals amb les persones que contestaran. Quan les víctimes es van obrint i expliquen assumptes personals, comença l’anomenada fase del ‘bombardeig d’amor’: l’estafador fa mostres molt exagerades d’afecte i atenció, sempre de forma virtual, per crear dependència en la víctima.

Hernández Hidalgo apunta que es tracta d’una estratègia «cerebral pura i dura» que genera en la víctima un enganxament bioquímic, una addicció potenciada per l’ús de la tecnologia. «En aquell moment el còrtex prefrontal, la part del cervell que regeix amb més racionalitat la nostra conducta, es veu afectat i es comença a idealitzar la relació – explica la professora –, entrant en una fase de dependència emocional, d’‘ànimagemelització’, en la qual la víctima idealitza l’altra persona i creu que manté un vincle meravellós».

És en aquest punt quan els delinqüents «pirategen el cervell» i comencen a demanar diners a una víctima que està enganxada. La professora de la UOC recorda que es «ens ensenyat que l’amor romàntic ha de ser intens, apassionat, incondicional i patit, la qual cosa no és cert, però aquesta creença influeix a generar i incrementar l’enganxament cap a l’altra persona».

Doble ferida

Notícies relacionades

La Noelia serà la persona més jove a rebre l’eutanàsia a Espanya

La IA detecta un 30% més de càncers de mama i tumors més avançats

També la doctora Jone Martínez Bacaicoa, docent a la Universitat Autònoma de Madrid, destaca que els estafadors utilitzen tècniques de persuasió dissenyades per explotar la vulnerabilitat humana. Per a això creen perfils falsos, majoritàriament masculins, amb fotos de persones atractives, tant robades com creades amb IA. Després expliquen que exerceixen professions que generen «seguretat i confiança» i impliquen molta mobilitat – com per exemple soldat, metge, policia o pilot – a la qual apel·len per posposar trobades reals i mantenir només contacte virtual. En els perfils també exposen característiques que busquen generar empatia. Per exemple, expliquen que són viudos o que estan implicats en tasques humanitàries.

A partir d’allà, la majoria busca perfils molt concrets: habitualment gent gran que es troba sola i té poder adquisitiu. Després, en poc temps estableixen un vincle molt intens amb afalacs i mostres exagerades d’afecte i atenció. Més tard, juguen amb les víctimes a la «intermitència». Segons la doctora, els estafadors combinen moments amorosos amb petites absències. Quan demanen diners s’estableix un «xantatge emocional» fins que la víctima se n’adona i l’estafador desapareix. Llavors l’afectada es queda amb una «sensació de violació emocional» i pot aparèixer la vergonya, l’ansietat, la pèrdua d’autoestima o la depressió.