Deu borrasques en un mes i mig

Fa anys que la comunitat científica adverteix que el canvi climàtic està convertint el clima en un caòtic tauler d’extrems impredictibles. Fenòmens com el vent, els canvis bruscos de temperatura o fins i tot les pluges torrencials sempre han existit, però ara, després de dècades d’emissions descontrolades de gasos amb efecte hivernacle que han alterat el funcionament normal de l’atmosfera, els fenòmens climàtics han adquirit una dimensió sense precedents. El Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic afirma que els fenòmens meteorològics extrems no solament passen més sovint, sinó que també adquireixen una intensitat fins ara inaudita. I no cal mirar gaire lluny per adonar-se’n. En un mes i mig Catalunya ha viscut un total de 10 borrasques de gran impacte que han obligat a activar avisos per intenses nevades en cotes baixes, pluges torrencials, inundacions i vent huracanat.

Des que va començar el 2026, Catalunya no ha passat ni una sola setmana sense activar avisos meteorològics per pluges, vent, neu o temporal marítim. En tot just un mes i mig, el territori ha vist passar el tren de borrasques compost per Francis, Goretti, Harry, Ingrid, Joseph, Kristin, Leonardo, Marta, Nils i, segons apunten els pronòstics, a partir d’avui, també Oriana. Aquesta successió de fronts destaca des d’ara com una de les més intenses registrades els últims anys. No només per l’arribada d’una borrasca rere l’altra, sinó per la magnitud que han adquirit aquests fenòmens. A moltes comarques catalanes, el pas d’aquests fenòmens ha deixat una empremta ben profunda sobre el terreny, per donar lloc a nevades a cotes baixes, pluges torrencials, inundacions de gran magnitud i ara també un episodi de vent huracanat extremadament intens.

El 2026 va arrencar amb l’arribada de la borrasca Francis, que va provocar una caiguda generalitzada de les temperatures i nevades en cotes baixes, amb acumulacions de fins a 10 centímetres, la vigília del dia de Reis. Durant aquest episodi, marcat pel fred i el mal temps, es van arribar a registrar nevades pràcticament a nivell del mar. Pocs dies després, el 6 de gener, es va anunciar l’arribada de Goretti, una borrasca associada a una ciclogènesi explosiva que va tornar a activar els avisos per nevades de fins a 20 centímetres al Pirineu i per un vent de fins a 70 km/h a Barcelona i Tarragona, i onades de fins a tres metres a diversos punts de la costa. Després d’aquest episodi, Catalunya va viure un parell de dies de calma. I després, va arribar Harry.

Víctimes

El 16 de gener, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) va anunciar la irrupció de la borrasca Harry. Aquest front carregat de pluja va arribar a Catalunya i va obligar a activar avisos per pluges torrencials, fort vent i temporal marítim. La intensitat del fenomen va obligar Protecció Civil a enviar un ES-Alert a diverses comarques de Girona davant el risc d’acumulacions de més de 200 litres en tot just 24 hores. Durant l’episodi es va registrar el desbordament de diversos rius, inundacions a municipis, talls de carreteres, destrosses al front marítim, camps inundats i més de 2.000 trucades a emergències. La tempesta també va causar la mort d’un home, arrossegat al seu vehicle a la riera de Palau-sator (Baix Empordà), i va acabar causant l’enderrocament del talús de l’AP-7, que va provocar l’accident ferroviari de Gelida, que va sumar una altra víctima mortal i va sumir la xarxa de Rodalies en una crisi inèdita.

Menys d’una setmana després de Harry, al voltant del 20 de gener, va arribar Ingrid. Aquesta borrasca va tornar a activar els avisos per mal temps a Catalunya, va deixar una nova tanda de fred i nevades a diversos punts del territori, va obligar a tallar mig centenar de carreteres i va provocar fins a 256 actuacions d’emergència dels bombers. Molt pocs dies després, el 25 de gener, Joseph es va obrir pas i va reactivar avisos per pluges, neu en cotes baixes, ratxes de vent per sobre de 70 km/h i temporal marítim. Dos dies més tard, el 27 de gener, Kristin va agafar el relleu, va provocar una caiguda de les temperatures i va activar per enèsima vegada els avisos per vent huracanat. Amb el pas d’aquesta última borrasca, el gener va tancar amb un total de sis fronts en tan sols un mes.

El febrer va arrencar amb la borrasca Leonardo, un episodi que va causar estralls a Andalusia i que va arribar a Catalunya diluït i que, tot i així, va deixar importants pluges i temporal marítim. El 5 de febrer es va anunciar l’arribada de Marta, un front que va disparar el vent i va obligar a activar diversos avisos. El 10 de febrer es va detectar l’entrada de Nils, el vendaval més fort dels últims 15 o 20 anys a Catalunya i que ahir va obligar a activar per primera vegada avisos de nivell vermell per vent huracanat i a aplicar mesures com la suspensió de classes i de l’activitat sanitària no urgent a tot el territori. Fins i tot abans que no acabi aquest episodi, els models indiquen que, a partir d’avui, s’espera l’arribada d’Oriana. Amb Oriana seran 10 les borrasques que han arribat a Catalunya en tot just un mes i mig.

Notícies relacionades

Eixos comercials a mig gas

Un despertar de "nervis i caos"

Gradients de pressió

Segons expliquen experts com Rubén del Campo, de l’Aemet, l’arribada de trens de borrasques no és del tot inusual per a aquesta època. Però el que sí que sorprèn és la concatenació de tants fronts i, sobretot, la seva intensitat. En aquest sentit, el meteoròleg afirma que el canvi climàtic podria amplificar els efectes de les borrasques habituals que arriben a la Mediterrània. "Sabem que una atmosfera més càlida és capaç de contenir més vapor d’aigua i això, en cas que es formi una borrasca, es pot traduir en pluges més abundants i eventualment en episodis més intensos i extrems", comenta l’especialista. Alguns estudis suggereixen que l’escalfament global pot influir en els gradients de pressió i la dinàmica de borrasques, fet que també implica vent més fort.