Estadística de l’INE
Espanya supera per primera vegada els 10 milions d’immigrants, cosa que eleva la població a 49,5 milions
L’increment de la població, que registra un nou rècord, es deu a l’augment d’habitants nascuts a l’estranger, a causa que els naixements a Espanya continuen disminuint
Més de la meitat dels majors de 45 anys pateixen edatisme laboral: «Necessitem gent més activa»
La població resident a Espanya va augmentar en 81.520 persones en el quart trimestre del 2025, fins al rècord de 49.570.725 d’habitants empadronats a 1 de gener del 2026, segons l’Estadística Contínua de Població (ECP) publicada aquest dijous per l’INE. Es tracta del valor màxim de la sèrie històrica. En termes anuals, el creixement poblacional va ser de 442.428 persones.
L’increment de la població es deu a l’augment d’habitants nascuts a l’estranger, ja que el nombre de persones nascudes a Espanya, davant la caiguda de la natalitat, va tornar a disminuir. La població nascuda a l’estranger i empadronada a Espanya va superar, per primera vegada, els 10 milions – en concret 10.004.581 persones–, un nombre més elevat que els residents que tenen nacionalitat estrangera, a causa dels processos d’adquisicions de nacionalitat espanyola.
Així, el nombre d’estrangers va augmentar en 56.431 persones durant el quart trimestre, fins als 7.2 milions. D’altra banda, la població de nacionalitat espanyola –nascuts a Espanya o no– va créixer en 25.089, fins als 42 milions d’habitants. I la població nascuda exclusivament a Espanya va disminuir en 8.696 persones, fins als 39 milions d’habitants.
Colòmbia i Veneçuela
Les principals nacionalitats dels immigrants durant el quart trimestre del 2025 van ser la colombiana (amb 36.600 arribades a Espanya), la veneçolana (27.000) i la marroquina (22.000). Per la seva banda, les nacionalitats més nombroses dels emigrants van ser la marroquina (amb 13.000 sortides), la colombiana (12.500) i l’espanyola (7.900).
Durant el període analitzat, la població va créixer en totes les comunitats autònomes, llevat de les illes Balears. També va créixer a la ciutat autònoma de Ceuta i va descendir a la ciutat autònoma de Melilla. Els increments més grans es van poduir al País Valencià (0,34%), Castella - la Manxa (0,27%) i Comunitat de Madrid (0,24%).
Al seu torn, el nombre de llars es va situar en 19.746.638 a 1 de gener del 2026, amb un augment de 46.332 durant el quart trimestre del 2025.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Preparat minuciosament Atrapat amb una càmera sota la perruca i un pinganillo perquè li dictessin les respostes de l’examen de recuperació del carnet de conduir
- Conflicte a l’escola Illa situa l’acord amb els sindicats de professors com «el primer pas per remuntar» l’educació a Catalunya
- Leo Messi explica com és la seva vida a Miami: «M’és igual l’edat mentre jo pugui continuar fent el que m’agrada»
- Acord ‘in extremis’ Els sindicats de professors mantenen la vaga de dilluns mentre consulten el col·lectiu docent
- Pacte d’última hora Claus | Aquests són els detalls de l’acord que augmenta el sou dels mestres en 450 euros mensuals
