Andalusia i Catalunya estan al capdavant de l’augment de casos
El ministeri i les comunitats es reuniran dilluns per abordar l’expansió del xarampió i plantejar estratègies conjuntes
Espanya va registrar l’any passat un total de 397 casos de xarampió, davant dels 227 que es van recollir el 2024. Ho revela una anàlisi del Comitè Assessor de Vacunes i Immunitzacions (CAV) de l’Associació Espanyola de Pediatria, a partir de dades de l’Institut de Salut Carles III. Segons el Ministeri de Sanitat, aquests 397 casos tenen un alt percentatge de persones no vacunades i un altre percentatge vinculat a casos importats, principalment del Marroc i Romania.
Andalusia va ser la comunitat amb més casos: 94 de confirmats (davant de 15 de descartats). La segueixen, per aquest ordre, Catalunya (amb 80 casos i 100 de descartats, cosa que reflecteix la quantitat de proves diagnòstiques que es fan en aquesta comunitat), el País Basc (51 casos i 141 de descartats), Canàries (40 casos i 122 de descartats), Balears (39 casos i 34 de descartats), Melilla (31 casos i 38 de descartats), Castella-la Manxa (17 casos i vuit de descartats) i Ceuta (nou casos i cap de descartat). Per entendre els números cal tenir en compte la població: Andalusia té 8.666.412 habitants i Catalunya, 8.113.490.
Segueixen la Comunitat Valenciana (set casos i 32 de descartats), Aragó (sis casos i cinc de descartats), Madrid (sis casos i 28 de descartats), Castella i Lleó (cinc casos i 13 de descartats), Navarra (cinc casos i 13 de descartats), Múrcia (quatre casos i quatre de descartats), Astúries (dos casos i un altre de descartat), La Rioja (un cas i tres de descartats), Galícia (cap cas i cinc sospites que al final es van descartar), Extremadura (cap cas i 11 sospites que al final es van acabar descartant) i Cantàbria (cap cas i cap sospita).
Pla estratègic
El Ministeri de Sanitat treballa ja en l’actualització del Pla Estratègic per a l’Eliminació del Xarampió i la Rubèola, reforçant la vigilància epidemiològica, la detecció precoç i les campanyes de captació de persones no vacunades o amb pautes incompletes. Dilluns que ve hi haurà una reunió entre el ministeri i les comunitats per abordar el xarampió i plantejar estratègies conjuntes.
A causa del ressorgiment global del xarampió, que té a veure amb els descensos de la vacunació després de la pandèmia i l’augment dels grups antivacunes, l’Associació Espanyola de Pediatria recomana des de l’any passat avançar la segona dosi de la triple vírica (que protegeix del xarampió, rubèola i parotiditis) als 24 mesos. Fins ara, se n’inocula la primera dosi a l’any i la segona, als tres o quatre. Però els pediatres reclamen administrar la segona abans, als dos, amb l’objectiu d’augmentar la protecció individual en edats primerenques. "La pèrdua de l’estatus de país lliure de xarampió suposa un avís clar sobre la fragilitat dels èxits assolits en salut pública. Tot i que Espanya manté una sòlida estructura de vigilància i una àmplia experiència en el control de malalties immunoprevenibles, el repunt de casos demostra que l’eliminació del xarampió no és irreversible", ha manifestat el CAV en un comunicat. El comitè entén que avançar la segona dosi als 24 mesos pot ser una mesura d’"alt impacte potencial".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Judici a l’Audiència Nacional Pujol Ferrusola es va oferir a facilitar treballadors a un empresari
- El cicle electoral El PSOE de Castella i Lleó s’allunya de Ferraz per evitar un altre daltabaix
- Al·legacions La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat recolzen amnistiar Puigdemont
- La negociació dels pressupostos Els Comuns insisteixen al Govern a modificar la llei d’urbanisme
- El PP defensa els seus pactes amb Vox pel veto dels socialistes
