Proliferen els fraus en espera de l’aprovació de la regularització d’immigrants: assessories per centenars d’euros

Així, i tot i que encara falta establir quin serà el circuit exacte per presentar aquestes sol·licituds, comencen a preocupar les sospitoses ofertes d’assessorament jurídic que es deixen veure per xarxes socials i que arriben a molts dels migrants interessats a accedir a la mesura. «En les nostres consultes, desgraciadament, estem rebent molts casos i estem fent molt èmfasi que les persones mantinguin la calma i no caiguin en aquestes trampes», expliquen des dels serveis jurídics de la Fundació Migra Studium, que ofereix assessorament jurídic gratuït a persones en situació irregular.

Són ofertes que, per un preu que pot ascendir a diversos centenars d’euros, garanteixen l’èxit de la regularització, malgrat que encara no hi ha una data confirmada per poder començar a entregar la documentació. «668 euros. Es paga en dos terminis [...] La idea és que es tingui tot llest per al març del 2026 segur i es comença a pujar [a tramitar la documentació] l’1 d’abril», diu una oferta que va arribar a una usuària de l’oenagé d’inserció laboral T’acompanyem.

«Oferir un servei amb ‘garantia d’èxit’ sense una normativa sectorial específica que ho reguli no és il·legal en si mateix, però és extremadament arriscat i sovint poden constituir un engany», recorden des de Migra Studium. «El que no es pot fer és enganyar les persones i aprofitar-se de la seva situació de vulnerabilitat per obtenir un benefici indegut», afegeixen. «En molts casos, les persones que hi acaben caient, fa anys que esperen regularitzar la seva situació, i per això estan disposades a pagar quantitats econòmiques desproporcionades», lamenten.

És un diagnòstic similar al que fan a l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), que s’encarregava fins fa pocs dies del Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament de Barcelona. «Sempre ha passat amb els canvis de llei. Els serveis públics no donen l’abast per poder donar assessories gratuïtes a tota la gent que ho necessita i ells es busquen la vida: truquen a gestories, advocats, van a locutoris i paguen el que sigui», denuncia Soazig Noirault, directora operativa d’Inclusió de l’ABD Barcelona. «És normal que, per l’historial que tenim amb els temps de les tramitacions a Estrangeria, la gent s’espavili i els advocats juguin amb aquesta desesperació», afegeix la seva companya, Mònica Plana.

«És el Govern el que pot fer alguna cosa» contra aquestes pràctiques, puntualitza per la seva banda Lamine Sarr, portaveu de Regularización Ya, una de les plataformes impulsores de la iniciativa legislativa popular –signada per més de 900 entitats– que ha acabat adoptant el Govern en el reial decret. Sarr assegura que estan «treballant al màxim» per intentar frenar aquests fraus, però que és difícil que el seu missatge «arribi a tothom». Dimecres passat, la Secretaria d’Estat de Migracions va fer una «crida a la calma» i va demanar als interessats consultar «fonts oficials del Govern» per informar-se dels passos que s’han de seguir.

El paper de les entitats

Les entitats socials, de moment, s’encarreguen de mantenir la calma entre les persones que atenen en espera que s’aprovi definitivament el decret, tot i que tot apunta que tindran un paper destacat en la definició mateixa del circuit per entregar la documentació. «Sempre reivindiquem la col·laboració publicoprivada [...], però, en aquest cas, encara més, perquè volem que es garanteixi que totes les persones que tenen dret a accedir a la mesura no es quedin fora», asseguren fonts de la Taula del Tercer Sector.

Notícies relacionades

Cues al consolat del Pakistan a Barcelona pel certificat d’antecedents penals per a la regularització

El primer habitatge cooperatiu sènior de Catalunya: «La filosofia és tenir la residència a casa i que no ens cuidin els fills»

Així ho corroboren també les veus de la Fundació Migra Studium, que asseguren poder col·laborar tant en informació i assessorament com amb l’emissió d’informes de vulnerabilitat, que podrien acabar sent una via per accedir a la regularització. També en donen fe des de l’ABD, entitat que posa l’accent en la possibilitat de traduir documents oficials, per exemple.

Sigui com sigui, les dues entitats coincideixen a exigir que l’Administració compleixi les seves obligacions i que no utilitzi les entitats com a substitutes. «El nostre paper és acompanyar, no assumir funcions de l’Administració», sentencien des de Migra Studium.