Les bandes llatines viren cap al crim organitzat

De la mateixa manera, aquests grups violents "cada vegada en tenen menys, de juvenils. Tot i que capten nois cada cop més joves, molts d’ells menors, ara es dona un fenomen que podria qualificar-se d’intergeneracional. Passa que els membres més veterans que segueixen dins ja no són joves. Són adults que sovint formen part de grans grups criminals", prossegueix la policia.

Els dos principals enclavaments han sigut, tradicionalment, Madrid i Barcelona. Però això està canviant. "A Madrid, per exemple, ens consta que el moviment ha descendit", asseguren aquestes fonts. Però el fenomen s’ha dispersat per la resta del país: "Hem portat a terme operacions en llocs tan insospitats com Segòvia i Granada. També al País Basc hem col·laborat en alguna operació amb l’Ertzaintza", expliquen des del CNP.

Des de la pandèmia

La policia col·loca el punt d’inflexió de la dispersió en la pandèmia: "Hi ha un abans i un després molt clar el 2020. La causa ha sigut l’expansió per les xarxes socials. Els captadors ja no han d’anar als instituts, els camps de bàsquet o els parcs, com feien abans. Ara internet és el seu principal calador. És allà on difonen les seves idees romàntiques de banda, exposen els seus colors, els seus signes o es desafien en canals de missatgeria".

Les primeres bandes a consolidar-se a Espanya van ser els Latin Kings i els Ñetas. Dos grups originaris de Chicago i Puerto Rico, respectivament, que van protagonitzar aquí la primera gran rivalitat. Això també va passar a la història: "D’algun temps ençà, els principals grups violents, per nombre de membres i actes delictius, són les bandes d’origen dominicà. Dominican Don’t Play (DDP) i els seus enemics irreconciliables, els Trinitarios", confirmen aquestes fonts.

Tot i que els informes policials no concreten els fets delictius vinculats a aquests grups, des del Sindicat Unificat de Policia (SUP) indiquen, a partir d’"estadístiques oficials" generals, que en els últims anys han ascendit els incidents vinculats a aquestes bandes. "S’ha registrat un augment dels delictes de lesions greus i homicidis", afirmen. Alhora, apunten que no es tracta tant d’"un augment de violència quantitativa sinó qualitativa, amb violència més extrema, ús d’armes blanques i una reincidència elevada, a més que n’hi ha més menors implicats".

La pressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Madrid, així com el creixement del negoci de la marihuana, han provocat que apareguin bandes en punts de Tarragona i de l’àrea metropolitana de Barcelona. Fonts policials afirmen que encara no és un fenomen gaire estès i que són grups de gent molt jove –entre ells hi ha menors– amb una estructura molt jeràrquica i que es mouen per locals i discoteques concretes.

Aquestes noves bandes estan "més camuflades": ja no utilitzen una vestimenta identificativa (com mocadors al cap, samarretes d’un color determinat o vambes) ni repeteixen gestos característics. Han perdut el component territorial i ja no amenacen els rivals amb pintades marcant territori: els atacs o les coaccions ara tenen lloc a les xarxes socials.

Les seves activitats delictives van des del robatori amb violència i l’extorsió fins al narcotràfic. La diversificació criminal fa que siguin "més difícils de perseguir", segons fonts policials, tot i que s’han produït diverses operacions a Barcelona. Fa dos anys, un cop conjunt de la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra va permetre desarticular Los Demons de Ciutat Meridiana, una organització criminal juvenil d’inspiració grupal llatina.

Els agents van detenir 11 sospitosos, d’entre 17 i 27 anys, majoritàriament d’origen llatinoamericà, que presumptament compartien algunes senyes d’identitat per delinquir. Van fer registres a 10 domicilis de Barcelona, un altre a l’Hospitalet de Llobregat i en una parcel·la agrària de Montcada i Reixac on van trobar 81 plantes de marihuana. Fonts policials expliquen a aquest diari que aquestes bandes han guanyat pes entrant en el tràfic de cànnabis: Catalunya és una de les principals productores i exportadores a escala europea.

Els agents van trobar quatre armes de foc i blanques. Els investigadors sospitaven que les utilitzaven per atacar grups rivals amb què pugnaven pel tràfic de drogues a la zona de Nou Barris de Barcelona. També es dedicaven als robatoris amb violència.

L’operació més recent va detenir 19 membres dels Trinitarios a Catalunya per la seva presumpta implicació en assalts violents per encàrrec amb armes de foc. La investigació va vincular el grup amb diversos tirotejos de juny, entre els quals el dia 8 a l’Hospitalet, un atac la nit de Sant Joan, el dia 23, a Badalona, i altre el 25 a l’Hospitalet contra un jove a qui van disparar per robar-li el patinet, i va permetre arrestar dirigents de l’organització a escala catalana i europea.

Ciberestafes

Una altra activitat delictiva de les bandes llatines actualment són les ciberestafes, principalment mitjançant phishing i smishing. En aquest sentit, el maig del 2024 els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional van detenir sis persones vinculades als grups Trinitarios i Blood a Barcelona i l’Hospitalet dedicats a estafes per internet.

Notícies relacionades

Ja no són colles

La NASA es prepara per tornar a la Lluna després de 54 anys d’absència

El desembre d’aquell mateix any, la policia i la Guàrdia Civil van arrestar 20 membres més de Trinitarios que havien aconseguit 429.000 euros en transferències bancàries fraudulentes usurpant la identitat d’un centenar de víctimes amb el mètode el SIM Swapping. Alguns detinguts operaven des de Suïssa, però el gruix de l’operació va ser a les províncies de Tarragona i Barcelona, on es van fer 14 registres en domicilis i es van trobar un subfusell, quatre escopetes, tres pistoles detonadores, 47 mòbils, quatre tauletes i set ordinadors portàtils, dispositius d’emmagatzematge informàtic, nombroses targetes d’identitat falsificades, suports en blanc per a targetes bancàries i una copiadora de banda magnètica.

Els sospitosos presumptament duplicaven la targeta SIM de les víctimes per controlar la seva línia telefònica, interceptar les comunicacions bancàries i accedir als seus fons amb els codis de verificació bancària enviats per SMS. A més, obrien nous comptes bancaris amb la identitat de les víctimes per transferir els diners i ocultar-los en els seus comptes.