Espanya suma 106 persones processades per corrupció

Aquestes grans causes mediàtiques conviuen amb els fraus detectats en relació amb els hidrocarburs o els casos de Plus Ultra i la Sepi. En aquest últim, a més, una de les seves protagonistes, l’exmilitant del PSOE Leire Díez, també està imputada en una altra causa per mirar de desprestigiar els que lluiten contra la corrupció.

Com que la corrupció com a tal no està recollida en el Codi Penal, més enllà del delicte de corrupció en els negocis –que va ser incorporat en una de les seves últimes reformes–, el repositori presenta l’acció que la justícia efectua "en el marc global de la lluita contra la corrupció" a través d’una desena de delictes que es consideren significatius d’aquesta, en la modalitat que supera la corrupció estrictament política per incloure qualsevol àmbit públic.

Es tracta de negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics i dels abusos en l’exercici de la seva funció; malversació; suborn; prevaricació de funcionaris públics; ordenació del territori; patrimoni històric; infidelitat en la custòdia de documents i violació de secrets; tràfic d’influències; fraus i exaccions il·legals, i propietat intel·lectual i industrial, mercat i consumidors, en què s’inclou el de corrupció en els negocis.

Una vintena de causes el 2025

Segons les dades recollides per part del Consell del Poder Judicial, hi havia un total de 98 persones complint condemna o en situació de pres preventiu en presons espanyoles a data d’1 de gener del 2025. És el cas de l’exministre José Luis Ábalos i el seu exassessor Koldo García, tot i que cap d’ells apareix en el còmput, perquè el seu empresonament es va produir el 27 de novembre. Dels presos, 3 es troben en presons del País Basc, 11 són a les de Catalunya i el gruix, en les de la resta d’Espanya.

Les dades reflecteixen que, de corrupció, n’hi continua havent. Les últimes dades facilitades mostren que, el 2025, s’han tancat un total de 19 procediments per delictes de corrupció contra un total de 106 persones (97 físiques i 9 de jurídiques). Un dels procediments va ser la peça relativa a la venda de mascaretes a organismes dependents de Transports, en el qual estan imputats Ábalos i Koldo.

Amb independència de les dades més recents, l’any en què els jutges van obrir judici oral o van processar per corrupció més persones va ser el 2016, quan la xifra va ascendir a 659 persones. Van ser condemnades 266 en les 104 sentències dictades, de les quals el 76% van ser condemnatòries.

El segueix el 2017 en nombre de persones contra qui es va obrir judici oral o van ser processades, amb 411. Entre aquestes, hi havia Iñaki Urdangarin, que va ser gendre del rei emèrit i al qual el Suprem va rebaixar la pena que li havia sigut imposada pel cas Nóos a cinc anys i 10 mesos. El que va ser ministre del PP i president balear, Jaume Matas, també va ser condemnat en aquesta causa a tres anys i vuit mesos de presó, tot i que en el seu cas aquest només va ser un judici de més de gairebé una desena.

El judici en el qual va resultar absolta la infanta Cristina va ser un dels 97 procediments tancats per delictes vinculats a la corrupció aquell any i una de les 93 sentències que van resultar condemnatòries de les 126 dictades. El següent any en nombre de persones contra qui es va obrir judici oral per corrupció va ser el 2021, amb 344 persones físiques i jurídiques. Llavors es van tancar 53 procediments i es van dictar 65 sentències. Dues de cada tres van ser condemnatòries.

L’any de la moció

L’any que més transcendència política ha tingut una sentència per corrupció va ser el 2018. La decisió d’una peça del cas Gürtel, en la qual es va declarar que el PP s’havia finançat mitjançant una caixa b, va servir de detonant per a la moció de censura que va posar fi al Govern a Mariano Rajoy i va donar pas al Pedro Sánchez.

També d’aquell any va ser la condemna del cas Pretòria, en la qual l’Audiència Nacional va imposar cinc anys i vuit mesos de presó a l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet Bartomeu Muñoz. En aquesta causa també es va condemnar l’exdiputat del PSC Lluís Andrés García, Luigi, i dos homes forts del Govern de Jordi Pujol: l’exsecretari de Presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta i l’exconseller d’Economia Macià Alavedra, que van acceptar una pena de gairebé dos anys per eludir la presó.

Notícies relacionades

L’evolució humana, tema tabú

Els metges demanen un accés a Medicina "més just" per als alumnes catalans

El 2019 es va obrir judici oral o es va processar per delictes de corrupció 253 persones; es van dictar 91 sentències, de les quals 26 van ser absolutòries. El 2020 els processats per corrupció van ser 261 persones. Aquell any el 69% de les 67 sentències dictades van acabar en condemna.

Els judicis orals oberts es van adreçar contra 200 persones físiques i jurídiques l’any 2022. 7 de cada 10 sentències van ser condemnatòries. L’any següent els processats van augmentar a 256 persones físiques i jurídiques. A més a més, 8 de les 13 sentències que es van dictar van ser condemnatòries. El 2024 es va asseure al banc dels acusats per corrupció 146 persones físiques i jurídiques i es van imposar penes en 30 de les 51 sentències dictades.