L’OMS retira a Espanya l’estatus de país sense xarampió

Fernando Moraga-Llop, portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia

Fernando Moraga-Llop, portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia / 5

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

"Era d’esperar", assegura a EL PERIÓDICO Fernando Moraga-Llop, portaveu de l’Associació Espanyola de Vacunologia. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha retirat a Espanya l’estatus de país sense xarampió, malaltia infecciosa que feia 10 anys que estava eliminada. El Ministeri de Sanitat va confirmar que ha rebut la notificació oficial del Comitè Regional Europeu de Verificació per a l’Eliminació del Xarampió i la Rubèola (CRV), organisme d’experts independents de l’OMS, en què comunica que s’ha restablert la transmissió endèmica del xarampió a Espanya, després de l’avaluació de les dades epidemiològiques i de laboratori del 2024. A cinc països més (Armènia, Àustria, Azerbaidjan, Uzbekistan i el Regne Unit) els ha passat el mateix que a Espanya.

Notícies relacionades

"En aquest moment, amb les dades del 2024, l’OMS no pot descartar que hi hagi hagut una cadena de transmissió de més de 12 mesos de durada", assenyala Pepa Sierra, subdirectora del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries (CCAES) de Sanitat. Segons Sierra, Espanya necessita aconseguir "cobertures més altes" de vacunació. "Hem de superar el 95% en les dues dosis", postil·la. La vacuna del xarampió és la triple vírica, que a més protegeix contra la rubèola i la parotiditis, i es compon de dues dosis.

El xarampió ha anat a l’alça en els últims anys, però especialment a partir del 2024. Així, a Espanya hi va haver 14 casos el 2023; 227 el 2024, i 397 el 2025. A Catalunya, tres quarts del mateix: el 2024 hi va haver 34 casos i, el 2025, 80, més del doble. Des de començament d’any s’han confirmat a tot Espanya quatre casos de xarampió, un dels quals a Catalunya. L’epidemiòleg Joan Caylà assenyala que l’augment del xarampió es deu a l’"aturada" que va generar la pandèmia de covid en els sistemes sanitaris i en la vacunació sistemàtica, la influència dels moviments antivacunes i l’auge de la desinformació.