"Hi ha dies que estàs al màxim i d’altres que arriba el desànim

Alejandra Durán sempre ha volgut ser metge. Ho porta als gens. Amb un avi cirurgià, un pare traumatòleg i una mare oncòloga, la vocació pesava el seu, admet. És una de les 35.503 persones –el 75% són dones– admeses per a les proves de formació sanitària especialitzada que se celebren avui. L’examen mir és, sens dubte, un moment decisiu. Falten poques hores per a la prova i les aspirants intenten mantenir la calma malgrat el rum-rum que no cessa sobre quin grau de dificultat tindrà. "Els professors diuen que ens preparem per al pitjor, però cal seguir endavant", assenyala l’Alejandra, que, no obstant això, manté el pessimisme a ratlla.

L’Alejandra reflexiona sobre els moments previs a l’examen junt amb Silvia Martínez Redondo, amiga de sempre i companya d’estudis a la Universitat Europea de Madrid. "Em comparo amb altres amigues i ho estic portant bastant bé. En general, sempre he sigut una persona tranquil·la a l’hora dels exàmens. Tinc moments en què, de sobte, m’entra moltíssim aclaparament, però dic: ‘A veure, tranquil·litza’t. Ja està. Estàs fent el que has de fer. Segueix endavant", diu la Silvia, una madrilenya de 24 anys.

Les aspirants es preparen en una acadèmia coneguda. Els aconsellen que no s’estressin. Però, confessa l’Alejandra, els sentiments van "com una muntanya russa. Hi ha dies que estàs al màxim, dalt de tot, i d’altres que arriba el desànim. Estic bé, bastant motivada, però és veritat que és inevitable que t’entrin els nervis, els dubtes, la por, i que comencis a dubtar de tu mateixa i a pensar si tot això mereixia la pena".

Al final, reconeix, entra dins de la normalitat: "És un pensament amb el qual has de torejar i has de continuar. Després ho penses i dius: ‘Escolta, ¡que portes sis anys de carrera a l’esquena! ¡Que t’has graduat en Medicina! ¡Que això és un tràmit més i després ja és per a tota la vida! Tu has fet tot el possible i el dia de l’examen ja es veurà", explica.

"En el mir pots haver estudiat molt, saber-te les teves respostes i fer l’examen bastant bé. El problema és que no depèn de la teva nota, sinó també del que facin els altres. Encara que hagi estudiat, si hi ha 5.000 persones que s’han tornat boges i han estat estudiant dia i nit sense parar com si no hi hagués un demà, al final em guanyaran", argumenta la Silvia amb cert estoïcisme.

Els rumors corren

A les aspirants les inquieta la dificultat que aquest any pugui tenir l’examen. Afegeixen incertesa, diu l’Alejandra, els retards que hi ha hagut en la publicació de les llistes d’admesos definitius. Els rumors, és clar, corren pels grups de missatgeria. "Després de tot el que ha passat amb el nostre mir, del canvi d’hora, de l’expulsió d’un comitè sencer, del retard en les llistes d’admesos... l’acadèmia ens ha dit que ens posem en el pitjor. Ens han estat posant simulacres molt difícils per enfrontar-nos al que pot passar. No espero que sigui fàcil, però tampoc impossible", assenyala l’Alejandra.

Reflexió final de les dues noies sobre com veuen la professió, en dies convulsos, amb els seus companys protagonitzant vagues. "Ho veig tot molt negre, perquè soc a Madrid. Fora em diuen que no ho està tant. Vull fer la residència aquí, però em planteja un dilema, perquè no sé si prefereixo ser aquí en pitjors condicions i acabar cremada i fer com altres metges que se’n van a altres països, cosa que també entenc", considera la Silvia.

Notícies relacionades

La Generalitat va actuar d’"àrbitre" per restablir el servei de Rodalies

L’AP-7 reobre avui un carril en sentit sud a partir de les 14 hores

"A l’hora d’elegir què vull fer, tothom em diu que tingui en compte la qualitat de vida, perquè, per exemple, a Ginecologia i Obstetrícia les guàrdies són molt dures. Però, al final, comences aquesta carrera sabent que has de fer guàrdies. No és cap novetat i, bé, òbviament, seran dures, però no és una cosa que em preocupi. És el que hi ha", acaba assenyalant l’Alejandra.

"