Decàleg emocional del desconcert

Segon dia de caos sense trens a Catalunya. Un caos que s’acumula a la crònica problemàtica dels retards i cancel·lacions. L’estació de Sants és l’epicentre de vivències emocionals de tota mena en una instal·lació en plena reforma, sense comerços i amb soroll constant de martells d’obres, amb les pantalles buides tret de les de l’AVE, excepte missatges que semblen un sarcasme, perquè s’anuncia de sobte un tren a Mataró a les 23.45 hores. Aquest és el decàleg emocional dels usuaris, un ventall de reaccions presidides per una estoica resiliència.

Respirar.

La Cristina, de 45 anys, volia anar ahir a Segur de Calafell. "Hi visc. I treballo a Gavà, Viladecans, Vilanova. Venia a agafar el tren i no hi és. ¿Què m’han dit? Que no n’hi ha. I si no ho saben ells... Diuen que hi ha uns autobusos, però has de pagar 20 euros". Quan se li pregunta com està, respon: "No tan bé com voldria, però no podem fer res més que respirar fondo i tenir l’esperança que això millorarà".

Psicologia.

Un dels informants de Renfe explica el seu mètode per contenir les reaccions emocionals: saber tractar aquestes emocions, no escalar en l’enrabiada del client, desplegar la paciència i exercir, en cert sentit, de psicòleg. Amb tot, les dones i homes de la companyia, amb les armilles grogues, elogien l’actitud de la gran majoria dels ciutadans, carregats de resignació.

Pena.

La Daniela, de 21 anys, anava a Sitges a treballar. "No sé pas com ho faré: hi havia de ser a la una [són quarts de dotze] i no n’he sabut res fins ara. Estic bé [riu]. Però em sap greu no poder agafar el tren. El faig servir habitualment. Normalment, va bé, però avui no". L’alternativa que té és buscar un autobús, i ara demanarà informació.

Frustració.

El Carlos, de 40 anys, anava a una reunió de feina a Montcada. "M’han dit que no hi ha trens: no hi puc fer res. Tenia una entrevista de feina. ¿Com aniré a Montcada? Caminant [riu]. Hi ha un punt de frustració, òbviament, però què hi farem. Tampoc m’han informat de rutes alternatives; només que no hi havia trens i prou. Entenc que ells fan també la seva feina, tot i que els perjudicats són la gent corrent, la del dia a dia: és incòmode".

Solidaritat.

Una dona, la María, de 75 anys, anava a Segur de Calafell. "Em pensava que avui hi hauria trens perquè em van dir que funcionaven: havia de marxar ahir però no vaig poder. M’han dit que no, així que me’n vaig a casa. El que més m’afecta és la persona que ha mort i els altres de Còrdova. No hi aniré fins que els trens funcionin. Em va bé perquè així estic amb el meu marit [riu, al costat seu]. ¿Què hi farem?".

"Terrible".

La Jennifer, de 37 anys, va agafar un tren de Vilanova a Barcelona i ara ha de cancel·lar el bitllet i anar en bus des de plaça d’Espanya. "¿Com ho visc? Terrible, perquè arribo una hora i mitja tard a la feina i no crec que ho tolerin cada dia". Està perjudicada des del dia anterior. "I ves a saber fins quan". Sobre la posició dels maquinistes, "entén que cuidin el seu benestar i que no exposin la seva vida ni la nostra, però Renfe ha de donar solució als usuaris". "Estic empipada", apunta.

Estrès.

L’Esvetlana, de 49 anys. Ahir ja havia d’anar a Mollet del Vallès i no ho va poder fer. Avui tampoc, malgrat que confiava a fer-ho per la informació que s’havia facilitat. "I després me’n vaig a Sagrera i no hi ha ningú que et doni informació d’on paren els busos. Almenys, que hi hagi informació: no sé on paren", es queixa. "La gent camina perduda. Vas a Sagrera i la gent va boja; a la Meridiana, la gent amunt i avall. I són files i files buscant autobusos: un fotimer horrible, espantós". Ara l’alternativa que té és anar a Fabra i Puig: "A veure si em va bé; si no, no sé pas què faré. Estic estressadíssima. M’imagino que la tota la gent està igual".

Sense alternativa.

La Rosa, de 77 anys, ha d’anar a Pineda. Dimecres a la nit ja no va poder tornar. Ara intenta que li tornin el bitllet de tornada a l’Estació del Nord. I buscarà opcions. "Veus que no tens altres alternatives, que no te les busquen. Dilluns havia d’anar a Còrdova i Renfe em va enviar un missatge: m’han tornat els diners i ara estic buscant opcions". Primer ha d’anar a Pineda. "Ens veiem sense alternatives, ni suport", es lamenta. "¿Por d’agafar l’AVE després d’allò de Còrdova? Por no però sí respecte, perquè fa molt de temps que sento les queixes per les vies. Moltes vegades els conductors han dit que es neguen a conduir, però ho han hagut de fer". A Còrdova ja hi anirà la setmana que ve, amb autobús fins a Madrid, i a Madrid n’agafarà un altre.

Comprensió.

La Laura, de 35 anys, acaba d’arribar de Madrid: va a Sant Celoni i no hi ha tren. Es pensava que s’havia reprès el servei. Opta pel metro i després agafar un bus. "Em fa una miqueta de mandra haver de fer tot aquest moviment quan el tren em deixa en mitja hora a Sant Celoni. Però entenc la situació dels maquinistes: també vinc amb l’AVE de Madrid, que deia que trigàvem dues hores i mitja i n’hem trigat quatre. ¿Por? Hi penses, més que abans".

Notícies relacionades

El Govern insta que els 730 municipis sense policia local tinguin càmeres per llegir matrícules

Espanya es prepara per a una altra setmana marcada per borrasques atlàntiques, pluges i vents intensos

Pressa.

Un home rep al migdia la notícia que el seu tren a Gavà no sortirà. No té temps d’atendre cap periodista. Ha d’arribar a treballar. Surt gairebé corrents a la recerca d’una alternativa. Segurament tampoc té temps de sentir frustració. "He de ser a l’hora a la feina", afirma.