Rafael Calvo: "A les quatre del matí ens van comunicar que estaven tots traslladats"

A mi concretament em va agafar a El Arcángel i no vaig dubtar ni un instant a venir a l’hospital. Vam estar aquí des del minut u i hi havia una certa inquietud sobre el que vindria, però la veritat és que l’hospital i els professionals dels diferents departaments van donar una resposta tan professional que va ser exemplar, tant en la coordinació com també en la celeritat i en la resolució dels casos.

¿Com es trasllada tota l’experiència sanitària i tots aquests simulacres que es fan davant un cas real d’aquesta magnitud?

Bé, et preparen i actualitzen cada cert temps, però totes les catàstrofes no són iguals per la complexitat o pel volum de pacients que puguin venir. Són moments d’estrès en què és molt important tenir al cap protocols tant organitzatius com assistencials, i en certa manera estem entrenats i reciclats, però és veritat que cada catàstrofe és diferent. Ja vam viure fa uns anys també la d’una col·lisió entre un autobús i un camió a l’autovia, d’una menor envergadura però també va ser sobre les quatre o quatre i mitja del matí, en el qual també hi va haver una resposta genial. La veritat és que amb la magnitud que ha tingut això hi ha hagut una coordinació amb els serveis d’urgències extrahospitalaris permanentment i ha anat molt bé.

¿Quina va ser la funció com a cap de secció d’urgències?

En el meu cas, bàsicament, es tractava d’organitzar el servei. En una situació així cal readaptar-lo, perquè hi ha àrees, com el circuit de trauma, que preveiem que podien quedar petites davant el volum de possibles víctimes o pacients que havien d’arribar. Per això el vam anar ajustant, ampliant espais i reforçant-los amb més personal mèdic i d’infermeria, amb l’objectiu d’atendre el màxim nombre de persones amb la màxima celeritat possible.

¿Cap a quina hora es va donar per estabilitzat el servei?

Cap a les quatre del matí crec recordar que ens van comunicar que ja estava tot traslladat. Des del lloc de comandament avançat a la zona zero i a través del servei del 061 és on van dirigir la catàstrofe i van distribuir també els hospitals. Evidentment al nostre hospital, per ser l’hospital principal i l’hospital de referència, va venir el volum més gran de pacients i els més complexos.

Tant vostè com les urgències dels altres hospitals insisteixen a reconèixer la bona coordinació sanitària de l’emergència. El que funciona bé no acostuma a fer tant soroll, però entenc que ho remarquen precisament per la complexitat que suposa haver de gestionar una situació d’aquestes característiques.

Sí. La veritat és que hi ha hagut una coordinació permanent i això s’ha traduït en la resolució dels casos. Va ser molt ràpida l’assistència, el triatge que es va fer i la recopilació de dades per després poder donar informació a familiars de pacients. Vam habilitar també un altre espai perquè eren familiars que venien de fora de Còrdova i calia acollir-los. A més, cal posar en valor la tasca del servei de Psiquiatria, que es va encarregar de la part més humana: la comunicació de la mala notícia als familiars...

Notícies relacionades

La nova realitat climàtica obliga a repensar la xarxa ferroviària i viària

Processat el líder de la xarxa de pederàstia del Raval, Teófilo Lapeña

Passats els dies, ¿quina és la reflexió que vostè en fa? ¿Com estan les forces físiques i anímicament després d’haver viscut aquella jornada?

Home, és clar, encara tens l’estrès al cos. Hem descansat el que hem pogut. Jo, personalment, no he aconseguit agafar el son aquests dos dies, pel nivell d’estrès viscut, però bé, això també forma part de l’ADN del metge d’urgències.