«Vam veure la gent sortint disparada»

«Cada vegada que intentem tancar els ulls i dormir una mica se’ns remou tot», confessa Antonio Domínguez, un dels passatgers de l’Alvia descarrilat diumenge. Aquest veí de Huelva i la seva parella, María José Morillo estan bé, però encara esglaiats. Tornaven de Madrid després que la María José s’examinés de les oposicions a Institucions Penitenciàries. «Vam sentir una frenada forta i moure’s tot el vagó. Jo em vaig agafar com vaig poder, amb la meva parella, i vam veure la gent sortint disparada pel passadís, sobretot els de les taules de quatre –recorda–. Van ser potser 10 segons interminables. Estàvem esperant l’impacte però no es va produir. Es movia tot». Allà va començar el malson. «Vam començar a preguntar, a l’espera que vingués algú. La meva parella tenia una amiga que anava amb els seus pares al vagó 1, però no responia al telèfon. Allà ja vam començar a preocupar-nos de veritat», narra. Al seu vagó només hi havia una dona amb el peu trencat i alguns amb contusions. Però al vagó 1 el pare de la seva amiga continuava ahir desaparegut. «Va ser una hora d’angoixa, tot estava fosc i feia molt fred», recorda. Fins que va arribar tot el dispositiu. «Els sanitaris ens deien que no miréssim», recorda.