Ignacio Barron de Irigoiti: «Les causes apunten a la interacció entre els eixos de l’Iryo i la infraestructura»

Sembla que la clau de tot serà les condicions d’interacció entre la via i el vehicle. Sembla que es poden descartar problemes de senyalització, d’electrificació, errors humans, excessos de velocitat... Tot això sembla que en principi, amb les degudes cauteles perquè és molt delicat aventurar aquesta mena d’opinions, es pot descartar. I ara ens centrem sobretot a recopilar proves per mirar d’esbrinar exactament com es va produir el descarrilament que és l’origen de tot. És un accident molt catastròfic, molt terrible, amb una dosi important de mala sort. I intentarem esbrinar què ha passat perquè no torni a passar. Nosaltres no podem dir absolutament res quant a responsabilitats ni culpabilitats ni acusar ningú, ni fer encara menys política. La feina de la CIAF és esbrinar des d’un punt de vista completament didàctic què ha passat i evitar que torni a passar. El que passa és que la prioritat és atendre les víctimes i quan es pugui accedirem a tots els punts crítics, tot i que ara té tota la pinta que les causes tenen a veure amb la interacció entre els últims eixos de l’Iryo i la infraestructura. Hem d’intervenir-hi abans que desapareguin les proves, perquè, quan es retiren les víctimes, l’objectiu és deixar expedita la via perquè pugui restablir-se el trànsit com més aviat millor i llavors, si hi ha cap prova, desapareix immediatament.

¿Quant de temps creu que pot prolongar-se la investigació d’aquest accident?

Veurem a partir d’aquell moment, ajuntarem totes les proves físiques. El resultat de les anàlisis sí que es pot demorar, perquè no se sap mai el temps que pot trigar fer una anàlisi metal·lúrgica de totes les peces... És a dir, no serà pas immediat i serà difícil que puguem trobar una causa fidedigna en qüestió d’unes hores o fins i tot dies. A més, cal ser molt prudents quan tens 40 morts, ja que has de ser molt respectuós a l’hora de donar qualsevol opinió. Per això, quan comencen a circular fakes o veus algunes fotos que circulen, dius, «mare meva, ¿com es pot fer això?» Que no és gens realista, no ha passat això, no ha pogut passar. Cal atenir-se a les proves directament recollides, exactes, precises i objectives, i a les fotografies i a totes les proves físiques reals per poder fer un diagnòstic físic tan precís com sigui possible.

¿Quant pot trigar per l’experiència que té en aquest tipus de casos?

Depèn molt del que ens trobem, de les anàlisis que ens facin de les peces que ens emportarem... Transportar-les a un laboratori no és pas senzill, perquè no són peces petites. N’hi ha que pesen molt. Per exemple, cada metre de carril són 60 quilos. Sincerament, és molt difícil dir ara mateix quant pot trigar. Sens dubte seran dies, és a dir, no esperem que al cap d’unes hores tinguem cap notícia. Poden ser dies, setmanes, fins i tot més temps encara. Jo voldria que fos com més aviat millor. Lògicament ens interessa molt perquè, a més, si hi ha cap element que trobem en aquesta investigació preliminar, veiem que hi ha algun element que pot ser perillós en altres circumstàncies, en la mateixa línia o en d’altres, immediatament cal prendre accions perquè no es pugui reproduir un accident semblant en altres circumstàncies. Per això hem d’afinar tant com puguem, ser prudents i rigorosos.

El ministre Puente i el president d’Iryo han coincidit a qualificar aquest accident com a estrany. ¿Vostè també ho creu o entén a què es refereixen?

Vull pensar que quan diu «estrany» es refereix que és un accident de mala sort o difícil que es produeixi. Situacions semblants s’han pogut produir en el passat i no han tingut més conseqüències. Jo crec que cal parlar més aviat que, d’una banda, l’origen de tot és un descarrilament que cal analitzar, que és l’objectiu primordial, i després es pot parlar de mala sort, que en aquell moment circulés un tren a 200 km/h en direcció contrària. Això realment és mala sort. A mi la paraula estrany, és un adjectiu que em sembla rar. Em sembla estrany que diguin que un accident és estrany. Deu ser el primer que han trobat, però vull pensar que es refereixen al fet que és un accident de mala sort, de molt mala sort. No és pas normal que un tren descarrili en aquestes condicions en línia recta, però bé, després et poses a analitzar i veus que ja no és tan estrany que es produeixin aquestes coses, perquè alguna cosa deu haver passat, és clar.

Notícies relacionades

Caos a Atocha per viatjar a Andalusia per la falta de cotxes de lloguer

Cancel·lacions i baixa presència institucional a Fitur

També hem pogut veure per les imatges que treballaven a la via i que algun tram es veia com si estigués mossegada... ¿Potser es va deure a un defecte de la via?

És molt difícil de dir això ara. És veritat que la via va quedar mossegada, és clar. Després de l’accident ha quedat recalcada completament. Em comentava aquest matí un secretari de la comissió que hi era que ja no apareixia ni una via ni res. Estava tot triturat: les travesses, les pedres, el balast. Als carrils hi havia trossos de carril... Cal pensar en l’energia que desenvolupen dos trens xocant. És terrible i posa els cabells de punta la imatge de com ha passat i què ha passat. Havia quedat un pal dret... Però bé, el que cal veure és on se centren, en el punt original del descarrilament. Cal analitzar-ho ara amb lupa o amb microscopi. Cal analitzar-ho en un laboratori de metalls i veure què és el que ha pogut passar. I hi entra de tot: es parla de soldadures defectuoses, de desviacions, de moltes coses de les quals és molt aviat per parlar-ne. El que és clar és que alguna cosa ha passat entre la via i les rodes. Llavors veurem si estan bé les unes i les altres, o si estan menys bé o és la suma de les dues... Això pot determinar la causa exacta de per què han sortit de la via dos cotxes d’un tren. Per això dic que encara la investigació és llarga i la investigació trigarà molt de temps.