Alerta per utilitzar la testosterona com a una teràpia antiedat

De fet, les vendes de tractaments de testosterona –sobretot per pujar la libido, la massa muscular i l’energia– han augmentat un 15% a les farmàcies espanyoles en els últims quatre anys, fins a un total de gairebé 600 mil unitats venudes l’últim any, segons la consultora IQVIA.

Augmenten les consultes

A escala internacional, l’estudi més robust en la matèria revela un creixement del nombre de prescriptors de testosterona del 8,8% anual entre 2016 i 2019. Eduard García, responsable de la unitat d’Andrologia en l’Institut d’Urologia Serrate & Ribal, considera que la testosterona s’està receptant "amb lleugeresa" perquè un gruix de clíniques de bellesa i antiedat hi han trobat un "gran negoci" i perquè hi ha metges "que no tenen prou formació" sobre els possibles efectes secundaris que pot tenir.

Com a exemple, explica que entre el 70% i el 80% dels seus pacients que havien rebut testosterona farmacològica prèviament a la seva consulta no havien sigut advertits que causa infertilitat, un dels seus principals efectes negatius. García assenyala que la moda de la testosterona, que es pot subministrar amb gels, injeccions o mitjançant implants, va començar als EUA fa uns 10 anys i va arribar a Espanya després de la pandèmia. A partir de llavors, els especialistes han notat més consultes d’homes interessats en aquest tractament.

L’especialista apunta a quatre perfils. D’una banda, hi ha persones que a causa de l’edat, l’obesitat, la diabetis o altres malalties pateixen hipogonadisme o andropausa, és a dir, un dèficit marcat de testosterona. Juntament amb aquest grup també hi ha esportistes d’alta intensitat o culturistes interessats en augmentar la massa muscular; homes "de més de 40 anys, solters, que volen veure’s més atractius", i homes més grans de 50 que "se senten cansats, més lents de respostes i volen estar millor".

Juan Manuel Corral, responsable de la unitat d’Andrologia de l’Hospital Clínic, també remarca que en els últims cinc anys hi ha més homes interessats en la teràpia de reemplaçament hormonal per dos motius: "Els més grans de 50 anys, perquè volen viure una eterna joventut i cada cop hi ha més població envellida que busca qualitat de vida. Però també hi ha joves, de menys de 40 anys, que volen testosterona per estètica, aconsellats als gimnasos, per millorar la massa muscular". L’hormona sembla la recepta miraculosa per augmentar el desig sexual, millorar l’aparença i frenar l’efecte del pas dels anys.

La testosterona disminueix amb l’edat però no a un ritme frenètic, sinó entre un 0,4% i un 1% a l’any a partir dels 50. Si els nivells minven molt més i es mantenen, llavors hi ha hipogonadisme. Més enllà d’aquest trastorn, els tractaments de testosterona fan augmentar la massa muscular, aspecte que no només és bo per sentir-se amb força, vigorós i evitar fractures, sinó que els estudis indiquen que "és el principal factor protector de la funció cerebral". "Estar musculat no només és estètic: hi ha estudis que apunten que la gent amb testosterona especialment baixa té més risc de morir a 10 anys, però sobre efectes concrets antienvelliment no hi ha estudis a llarg termini", diu García.

Riscos

Notícies relacionades

Els metges, en contra que els òptics puguin prescriure ajudes per a ulleres

Treballadors de la DGAIA denuncien improvisació i directrius confuses

En aquest sentit, Corral afirma que "la testosterona pot millorar l’aspecte i la qualitat de vida, però no retarda la mort i, pel camí, pot incrementar el risc de mortalitat si es pren sense indicació ni control mèdic". L’especialista del Clínic afegeix que, fins i tot en homes grans amb hipogonadisme, només es prescriu si en tenen "símptomes": la meitat d’ells no sol tenir-los més enllà de la pèrdua de libido. "Als metges no ens preocupa que tinguin disfunció erèctil o menys desig sexual, sinó si ha empitjorat la seva massa òssia, muscular, si els costa més entendre o tenen més risc cardiovascular", precisa. Quant a la disfunció erèctil, la testosterona augmenta el desig, però no millora la resposta sexual.

Els tractaments amb testosterona poden provocar infertilitat i dependència al produir atròfia testicular. És a dir, els testicles deixen de produir l’hormona de manera natural o almenys en les quantitats necessàries, i per això els tractaments han de ser de per vida. "Si s’abandonen després d’anys prenent-los, a més de la pèrdua de la massa muscular, hi ha risc d’obesitat, d’atròfia testicular i de malalties cardiovasculars o del sistema nerviós", destaca García. Tot depèn de la dosi. En nivells normals, no s’ha demostrat que augmenti el risc d’infart o de càncer de pròstata, però amb dosis molt altes, es poden patir problemes cardíacs, hepàtics i renals.